aquest diumenge, música mentre es fon el dia

M'agrada escoltar la música dels estius del Palau Robert, encara que a la calor africana se sumi la humitat mediterrània. Entre cançó i cançó, em perdo pels camins dels jardins on una parella, asseguda en un banc, es fa petons i s'empaiten sense pausa una nena i un nen riallers. Em desdic, no em perdo perquè els jardins són breus, a penes uns camins envoltats d'arbres i de plantes, com tants altres llocs d'aquesta Barcelona petita i encara una mica diversa. M'agrada sentir la música a l'aire lliure en aquest moment que la tarda es fon a poc a poc i la nit no acaba d'arribar mentre tot es desdibuixa abans que la llum dels fanals agafi el relleu al sol.

M'agrada com s'allarga la cançó -excepcionalment en català-de l'Eva Fernández entre les variacions virtuoses dels instruments dels seus acompanyants. Aviat serà nit.