Per a plagiar cal tenir molta
lectura, molta memòria, s'ha de saber on són les coses. Perquè
tingueren tota la lectura que en el seu temps era possible, els
autors antics, els medievals, els renaixentistes, els de la primera
modernitat, plagiaren tant. Ara tothom és original, perquè no sap
res de res -ni un borrall.
Josep Pla: Notes disperses
Entre els autors injustament oblidats
-ha ha ha!-, destaco avui Josep Pla, escriptor empordanès del segle
passat amb escassa descendència literària per línia directa i amb
múltiples bastards, molts dels quals no s'atreveixen a reclamar els
seus drets per por de ser titllats de poc originals. Jo confesso que
sovint he intentat plagiar Pla -compte, no confondre amb copiar!-,
però sempre he estat conscient que no reunia les condicions
necessàries: reeixir en el plagi d'algun escriptor vol dir plagiar
també els escriptors que aquest autor ha plagiat. Ni les meus
lectures, ni la meua memòria, ni altres aptituds imprescindibles,
m'han permès més que intents de parvulari, cosetes, nimietats.
3 comentaris:
gairebé tot en literatura és plagi, o auto plagi, tambè, del que es tracte es de plagiar escrits o idées interessants, i com deia Pla tenir memòria del que s'ha plagiat, cal tenir memòria per plagiar i tambè per mentir, que no és el mateix, però gairebè.
salut
sí, sí, però a ell el van pillar...
Ara hi ha poc plagi, Francesc, o més aviat un plagi eteri i entre autors contemporanis, l'enèsim romanticisme en molts casos.
La meua desmemòria no em permet gaires filigranes en cap sentit. em sap greu.
El van pillar...? Conta, conta, Júlia?
Publica un comentari a l'entrada