epíleg (encara l'amor i els déus) (4)

Us pensàveu que la història s'havia acabat? Doncs no.
Potser sí que algú ha viscut una segona oportunitat, però no us cregueu tot el que sentiu dir, perquè la majoria de vegades són històries sense fonament, sense proves, esperances vanes, xàfecs d’estiu que deixen la terra seca.

No quedà Orfeu menys parat amb la doble mort de l’esposa
que el poruc que va veure els tres colls del gos, i lligada
una cadena al central: el terror no va abandonar-lo
ans que la vella natura, i la pedra el cos va envair-li;
o Olen, que va desviar cap a ell del crim les sospites
i passà per culpable, o tu, dissortada Letea,
per l’orgull de la teva figura, uns cors que eren íntims
i ara són roques que al mig dels torrents de l’Ida s’aixequen.
Tot i que va suplicar per passar de nou, fou debades:
va rebutjar-lo el barquer, i encara va estar-se set dies
a la ribera assegut, ben magre i privant-se de Ceres;
prou el dolor que sentia i les llàgrimes l’alimentaven.
Va dir cruels als déus de l’Èreb, i al Ròdope altívol
es retirà, i a l’Hemos, en què els aquillons s’estavellen.

Ovidi. Les metamorfosis




















Però, per què no hi pot haver una segona oportunitat, i una tercera i una quarta...? A la fi, fa molt de temps que passà aquesta història, i els déus, com es pot comprovar, han perdut tot interès en les vides dels mortals.

Deixem ja Orfeu amb els seus planys i no vulgueu saber la seva mort terrible ( a no ser que ho demani l'audiència).

P. S. Tornant del món antic al nou (quina paradoxa que anomenem antic el que és més nou en el temps i modern el que és més vell), m’assabento de les activitats dels aprenents de déu que mai no aconseguiran superar el curs, però potser els regalaran la nota. Un exemple: “Catalunya siempre ha sido una tierra abierta sea cual sea su idioma. Siempre ha sido el lugar en que gente de otras ciudades y otros países ha prosperado y ha hecho prosperar Catalunya.Catalunya siempre ha sido buena para todos y aún será mejor. Y te digan lo que te digan, el Estatut no cambiará lo que siempre ha sido así. Convergència i Unió”. Aquest és l’espot publicitari que es pot escoltar ara en algunes emissores andaluses patrocinat per un partit messiànic que, ai las!: “no podem estar fent sempre de govern”. Quina dèria la de justificar-se contínuament, la de convertir-se en salvadors de la pàtria, que tenen aquesta gent. Aquesta publicitat, si és que cal, no l’haurien de fer els mateixos andalusos-catalans que durant tants anys han estat subvencionats en la Fira d’abril d’aquí ... o els que no han estat subvencionats? Segur que tindrien més credibilitat. Mentrestant el PP contraataca amb la mateixa història: que els andalusos no podran estudiar en català al nostre territori, com si aquesta fos la preocupació més important dels andalusos que vindran a Catalunya en els propers anys. En fi, que la mateixa misèria política de sempre.