31.3.06

desenllaç (3)

Gairebé...
Ai, la precipitació de l’amor, la desconfiança, el desig, les pors... Els déus sempre juguen amb avantatge.


Van pujant per camins envoltats de calma i silenci,
foscos, abruptes, del tot submergits en tenebres espesses.
Ja no són gaire lluny dels límits externs de la terra
i ell, amb el desig de veure-la i por que no defalleixi,
gira, amorós, els seus ulls: ella torna de cop a estimbar-se
i, quan els braços estén perquè l’un i l’altra s’agafin,
la dissortada només abasta els aires que llisquen.
I, una altra volta morint, no es va queixar del seu home
en absolut (i haver-la estimat, ¿mereixia cap queixa?);
sols un últim adéu li digué, que les seves orelles
ja no escoltaren, i així se’n tornà cap al lloc d’on venia.


Ovidi. Les metamorfosis

13 comentaris:

jaka ha dit...

M’agrada’t aquest “culebron” que has muntat !!! :-))

Xurri ha dit...

ohhhhh, qué patosa....quina llàstima!!!

pere ha dit...

Potser ha quedat una mica curt, jaka?

No, xurri, que la culpa no és d'Eurídice. Que tu ja saps que els homes solen posar la pota.
Recordes que l'últim capítol acabava: "L’encomanaren a Orfeu, el de Ròdope, ensems amb una ordre:
Que no girés enrere la vista abans de ser fora
De les valls de l’Avern, perquè el do llavors es perdria."

Doncs fixa't que és Orfeu qui es gira abans d'hora i s'acaba el tracte amb els déus:"Ja no són gaire lluny dels límits externs de la terra
i ell, amb el desig de veure-la i por que no defalleixi,
gira, amorós, els seus ulls: ella torna de cop a estimbar-se".

Eurídice no té temps de dir res, però en la caiguda un altre cop a l'infern, li devia maleir els ossos, a Orfeu.

Hanna B ha dit...

coi, jo esperava un final mega feliç amb molta mel i balls... es nota que no m'he llegit els clàssics..!
ais, les febleses, que ens passen factura!

Xurri ha dit...

Ai, si, no es va refiar de ella, pero la falta la comet ell i la que cau als averns es ella, qué típic.
No havia llegit prou atenta.
Val a dir que la tele de fons que em regala la meva estimada filleta, amb "aquí no hay quien viva" a tot drap malgrat les meves reiterades queixes, no afavoreix la lectura dels clàssics, per més que vinguin tan ben dossificats i presentats com aquests.
Les meves disculpes a l'Eurídice, per malfiar - jo també - d'ella.

Arare_ ha dit...

Xurri, doncs imagina't llegir amb el "Xuaxeneguer" de fons... ai, els danys col·laterals que no deixen concentrar-se en Eurídice!!!

S'ha d'inventar una manera d'endur-se els blocs al llit (no, l'ordinador portàtil no em val, ha de ser molt més fàcil)

pere ha dit...

Hanna b, no podem canviar el final, però sempre podem inventar-ne un de nou amb mel i balls, personatges extravertits i heroïnes introvertides.

Noies (xurri i arare), us trobo molt poc serioses i no valen les excuses de la tele. Els clàssics només admeten una lectura amb fons de música clàssica - i ni això si es té la voluntat de concentrar-se tal com demana l'ocasió. Compte perquè els déus us ho tindran en compte.

Sé, xurri, que Eurídice et perdona... però està una mica dolguda.

Arare, compartir "xuaseneguer" amb Orfeu és gairebé un crim. Esperem que els déus estiguin avui de bon humor.

júlia ha dit...

Com ho diuen allò, la tafaneria va matar el gat? Els mites de tota mena la tafaneria sempre els malmet, Eva menjant la poma, les dones de la casa de Lot tombant-se per mirar. En aquest cas, és una tafaneria amorosa, però, i perdonable. Crec que, al capdavall, el pobre Orfeu i la seva lira van acabar malament...
Per cert, el xuarxeneguer també és un mite, he, he.

jaka ha dit...

Per les que diuen de la tele !!! Jo em poso la música que mes m’agrada (actualment va de jazz) em connecto els auriculars i ja està, que passi el que vulgui... quan es hora d’anar a dormir el meu marit em fa un truc amb l’Skype !!! :-))))

Arare_ ha dit...

ai, els auriculars... un o altre fill me'ls ha "canviat de lloc", igual que la güebcam, que els Reis Mags de l'Orient me'n van portar una

-Que no cal!- vaig dir jo- que això dels blocs no és com el xat, que és encara més virtual, més subtil, més personal però més impersonal - valgui la paradoxa- no cal veure's les cares, només intuïnt-se ja n'hi ha prou...

però ells, duro que duro, una webcam per la mare, que tot el dia està enganxada a l'ordinador i Déu ni do el que li està durant!

I vet aquí que la webcam de la mare li va durar a la mare de Nadal a Sant Esteve (bé, diguem, per ser més exactes, que de dissabte a dilluns) perquè un dels "nens" la va canviar de lloc i en lloc de ser al meu pc, és al seu (tot queda a casa)

Petonets blaus!

pere ha dit...

Sempre culpa dels déus, júlia, que sabent com són de tafaners els humans els posaven proves impossibles de complir.
Sembla que com a governador el tal Xuaxi no és tan mite...

Tu sí que en saps, jaka!

Aquests fills, arare, sempre pendents dels deditjos i les necessitats de la mare ;-)

júlia ha dit...

Ai, els déus cruels o indiferents, val més que es quedin a l'Olimp. És que la vida no és cine, encara que s'hi assembli, per això el xuaxi perd en les distàncies curtes, però... ja sabem què va passar amb rigan (recordo unes pintades esquerranoses que deien, 'no rigan, va en serio') La vida es teiatru, cinema i tot això.

pere ha dit...

I nosaltres que ens ho creiem, júlia. I tornem a veure les mateixes obres i a participar-hi, perquè la memòria és dèbil.