pel·lícules

De vegades no és tan important la història –les històries- en si mateixa, el que veiem, sinó les històries que se’ns suggereixen, el que entreveiem, les possibilitats de recrear d’una manera indefinida. L’estructura circular i al mateix temps en espiral de Crash, les seves resurreccions sense haver passat per la mort, les seves morts sense resurrecció, els seus personatges lliures sense llibertat, herois i covards al mateix temps, triomfadors i víctimes, les dificultats de comunicació, el seu esquematisme i la seva intensitat, el mestissatge i l’aïllament de classes i de races, desintegrador i integrador a la força... Una pel·lícula amb trampa i sense trampa, com la vida mateixa?

El mateix dia, a més de les pel·lícules de romans -que us hi jugueu que l’any que ve s’estrena Judes, l’elegit-, en passen a la tele per enèsima vegada dues de les meves preferides: La finestra indiscreta (encara que el doblatge en català, que només escolto una estona, no m’acaba de fer el pes) i El bazar de las sorpresas (una mica més avall en la meva llista particular). En totes dues, James Stewart de protagonista. Com que encara me les sé de memòria, les deixo per una altra ocasió.

Ahir, tornant a casa, una pel·lícula amb un motiu reiteratiu. Els panells lluminosos de l’autopista insistien: "Des del gener, 104 morts. No t’hi volem!" Vaig notar que la Joana, al volant, es començava a posar nerviosa i va deixar de mirar la informació i el desig, per si de cas. Tant ella com jo haguéssim preferit un missatge de benvinguda en el nostre retorn a la ciutat una mica menys tètric, sobretot si es té en compte que els desitjos del govern de la Generalitat tenen tendència a qüestionar-se o a no realitzar-se.