18.4.06

pel·lícules

De vegades no és tan important la història –les històries- en si mateixa, el que veiem, sinó les històries que se’ns suggereixen, el que entreveiem, les possibilitats de recrear d’una manera indefinida. L’estructura circular i al mateix temps en espiral de Crash, les seves resurreccions sense haver passat per la mort, les seves morts sense resurrecció, els seus personatges lliures sense llibertat, herois i covards al mateix temps, triomfadors i víctimes, les dificultats de comunicació, el seu esquematisme i la seva intensitat, el mestissatge i l’aïllament de classes i de races, desintegrador i integrador a la força... Una pel·lícula amb trampa i sense trampa, com la vida mateixa?

El mateix dia, a més de les pel·lícules de romans -que us hi jugueu que l’any que ve s’estrena Judes, l’elegit-, en passen a la tele per enèsima vegada dues de les meves preferides: La finestra indiscreta (encara que el doblatge en català, que només escolto una estona, no m’acaba de fer el pes) i El bazar de las sorpresas (una mica més avall en la meva llista particular). En totes dues, James Stewart de protagonista. Com que encara me les sé de memòria, les deixo per una altra ocasió.

Ahir, tornant a casa, una pel·lícula amb un motiu reiteratiu. Els panells lluminosos de l’autopista insistien: "Des del gener, 104 morts. No t’hi volem!" Vaig notar que la Joana, al volant, es començava a posar nerviosa i va deixar de mirar la informació i el desig, per si de cas. Tant ella com jo haguéssim preferit un missatge de benvinguda en el nostre retorn a la ciutat una mica menys tètric, sobretot si es té en compte que els desitjos del govern de la Generalitat tenen tendència a qüestionar-se o a no realitzar-se.

5 comentaris:

mar ha dit...

avui m'he passat el dia llegint aquest missatge... i la meva filla, que és qui mira la tele, me l'ha explicat (coi, les nenes de 7 anys)
i hem tornat bé a casa...
(sóc molt prudent quan duc els meus fills al cotxe)

aaaiiisss... cap a dormir, que és tard i demà és "sant torne-m'hi"

Montse ha dit...

buf buf buf... jo dec tenir un greu problema... tinc fòbia a conduir per l'AP7... el que no comprenc és per què "no passa res" quan troben un conductor begut o quan un camioner va fent "esses"... en fi...

Respecte a Crash, la vaig anar a veure sense ganes i em va sorprendre gratament. Si una pel·li americana més o menys banal com "semblava" podia dur missatge, crec que Crash en duia. I vaig recordar allò que una persona "normal" duta als límits de les seves possibilitats, pot canviar com una mitja... (qui no recorda, en un ordre de coses absolutament diferent, ja ho sé, "Perros de paja"?) aix, que m'estic fent un embolic, volent sintetitzar! però em sembla que ja m'enteneu!
petonets (al meu poble, avui també és festa!)

Anònim ha dit...

A mi Crash, ja us ho vaig dir, em va agradar. Encara que, pobreta, s'han abonat a trobar-li defectes, que potser els té, però que, en conjunt, em va semblar molt interessant. En James Stewart mai m'ha acabat de fer el pes, pèrò com que ja fa papers a la mida, mira, se'n surt. I sobre els morts 'no t'hi volem', qui ho diu, això? Els morts mateixos? NO cal dir que les campanyes d'aquesta mena no serveixen per a res, només per anar-nos creant una mica -o molt- malt rotllo. Per cert, Arare, és curiós, però jo també vaig pensar en Perros de Paja, veient Crash...

Anònim ha dit...

El dissabte estava a punt de veure “Crash” quan oh maravella a la tele feient “La finestra indiscreta” em vaig quedar engaxada allí... com me va tornar a agradar !!!

miquel ha dit...

Doncs potser hauràs de portar sempre la filla al costat (per córrer menys). Espero que la tornada hagi estat passable.


Ja passa alguna cosa de tant en tant als que beuen i als infractors en general. El que encara s'entén menys és per què hi ha tantes infraccions. Bona festa, arare.

Ja fa un temps, no se si t'hi has fixat, júlia, que ens van dient que aquest tipus de campanyes tenen força èxit a França. que es nota un descens de les morts... DE manera que la cosa anirà augmentant aquí. (Segur que la Tura pensa que pot disposar també de la voluntat dels morts)

Entenc que era difícil resistir-se, jaka. Jo ja et dic, si no hagués estat que... també m'hagués quedat davant de la tele.