10.5.06

concreció

De poetes n’hi ha més que en qualsevol altre país... Més per quilòmetre quadrat. N’hi ha hagut i n’hi ha algun d’excel·lent.

Josep Pla


En aquest país de la queixa perenne, sempre s’ha dit que la poesia estava maltractada, que no se’n publicava gaire i que quan es feia era sovint en edicions limitadíssimes, que hi ha pocs lectors de poesia –i dels altres-, que no es parla de poesia, que les institucions públiques no fomenten ni subvencionen la poesia, que...

En aquest país, en aquest moment, hi deu haver més poesia per polzada que en qualsevol altre país del món. Busco al Google “poesia catalana” i “poesia española”: 1.910.000 i 1.220.000 referències respectivament. Feu números, concreteu percentatges. Dediqueu-vos a fer recompte dels premis literaris. Busqueu editorials dedicades únicament a publicar poetes –compareu-...

Que ara la poesia rima poc? I què? Que la qualitat és discutible? Ho podem discutir. Que la poesia té els dies comptats? No fotem. En aquest país la darrera cosa que morirà, si ha de morir alguna cosa, és la poesia.

I una mostra de la vitalitat de la poesia la trobareu aquest dijous al Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10, a les 7,30 del vespre), on alguns dels que escriuen a relatsencatalà.com presentaran oficialment la seva primera mostra en paper: Primer Llibre de Poemes. I sabut el què, potser us interessarà el qui, el com, el per què, el on. O potser no, que el que importa en el fons, ara i abans, és el què: el d’ara i el que vindrà després.

Us trio un poema de la més petita, la Laura (tramuntana), que com que té 14 anys, fa 3r d’ESO, dada absolutament inútil a l’hora de llegir la seva poesia... I no en faré cap comentari.

Avui és igual que passin els anys,
avui, només avui, és igual que passi el temps.

Agafaré amb les mans el temps
i el llençaré,
pararé cada rellotge que marqui les tres avui,
i acolliré a cada segon, comptat per mi i per tu.

Arrencaré tots els calendaris de l’habitació,
i les agendes les tancaré a l’armari que no tanca bé,
apagaré tots els llums de la casa,
i quedaré a les fosques.

Avui és igual que passin els anys,
avui, només avui, és igual que passi el temps.

Tancaré totes les portes,
i les finestres també,
només deixaré encès el foc.


Avui fa fred.

I si en deixés un de la mar, que ara, demà ja no, encara viu en l’anonimat?

Vas dir-me:
hauríem d’haver fet l’amor aquell dia

(una llàgrima lliscà des dels meus ulls
i en sentir la teva mà acaronant-la
més llàgrimes van nàixer en el meu cor)

vaig dir-me:
escriuré a partir d’arapoemes amb tinta de llàgrima?


P.S. Un retret als de relats. Per què no compten també en la seva convocatòria amb els lectors?

26 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes i aquests poetes valen un imperi. Oi que sí, pere?
Després hi ha aquells altres 159 que jocfloresquegeran tot Barcelona durant una setmana, però això ja és una altra història.

Montse ha dit...

Llàstima que no hi pugui anar... i això que correré per Barcelona, però em serà impossible... llàstima, llàstima :(

miquel ha dit...

I el que valdran... Imparables?
Bé, els 159 -m'ho he de mirar- ja t'ho diré. De moment veig que triaran el gran poeta de Barcelona, és a dir, de Catalunya.

Per cert, m'ha fet gràcia veure que el títol del poema "Capvespre blocaire" s'adiu força amb els participants de la tercera edat que, de moment, hi participen: dos professionals i un aficionat. Ni fet a posta :-)


De totes maneres, arare, l'important és llegir-los, i això sí que ho podràs fer.

Xurri ha dit...

Molt macos, tots dos poemes.

Prenc nota de la recomanació.

Anònim ha dit...

NO podré ser a la presentació, però espero que ens en faràs una bona crònica. Moltes coses en pocs dies.Per cert, avui és Sant Ponç, eh?

Anònim ha dit...

Aficionat ho deus dir per mi, oi pere?
També esperaré la teva crònica, que en això no em negaràs que hi tens la mà trencada.

Anònim ha dit...

Ah, Aladern, així que 'hi ets', eh????

Montse ha dit...

Ep, pere!!! Senyor Saragatona, que m'ho he intentat muntar i igual vaig allà una mica abans de l'hora a veure si endevino qui és qui (pero no em podré quedar, és massa tard i no ho tenia previst)... hi aniria només per veure-us... a veure si tindré sort (em poso un clavell a la solapa?) :)

petonets!!

miquel ha dit...

Prens nota de la presentació o del llibre, xurri?

Encara ara no sé si aniré a la presentació, fet i fet, ja tinc el llibre. És clar que si l'arare (això de parlar 3a persona per a una 1a persona és ben curiós) diu que hi anirà...

Sense broma, Ramon, que els etsus veros i els de la júlia són famosos i apreciats.

No et cal clavell, arare, tothom sabrà qui ets (si no has canviat de pentinat, que amb les dones mai no se sap :-)

Albert ha dit...

Has triat de mar el mateix que vaig triar jo. No more comments.

miquel ha dit...

Saps, arare, que aquesta tarda ens em creuat per les escales, segons m'han dit. Quan tu baixaves, jo pujava...

Al final la mar, en la lectura de la presentació, s'ha decidit per un altre...

Anònim ha dit...

Ai, et poso un bon dia aquí perquè al d'avui, divendres, no sé què posar. Quins numerets que ens ofereix la classe política! I això, com dirien els meus pares, 'que tenen estudis, tots aquests'. Ja ens explicaràs més a bastament l'esdeveniment literari.

mar ha dit...

hola, pere
tenia els dos poemes preparats per decidir a l'últim moment quin llegiria... i va ser l'altre... què hi farem?...
d'aquest tu ja saps d'on ve la història i saps que se'm fa difícil llegir-lo... i més acabant amb un interrogant ...ufff, que jo no sóc pas rapsoda, ehhhh!!!

el que vaig llegir també és especial per a mi... i sempre recordo que el vaig escriure mentre conduia per la autopista en direcció al priorat...
el meu fill que estava assegut al seient del costat encara ho recorda, perquè pensava: què fa aquesta boja escrivint amb una llibreta sobre les cames? (jejeje)
aiii... aquell poema va sortir així!
en fi... que n'hi ha molts més que encara han de sortir
apa... m'en vaig que ja faig tard (com sempre tinc una reunió)
petons

miquel ha dit...

Aquests quan eren petits i de més grans, quan estudiaven, ja devien dir als pares que volien ser polítics. Quina aberració, júlia. la pregunta és: el polític neix o es fa? De ttes maneres, no devien passar del suficient baix perquè sinó ja ens podríem suïcidar tots els que intentem ensenyar alguna cosa.
Ja tinc prepaarda una croniqueta, però no et pensis.

Com tots, mar, que tu també vas canviar el poema i ningú no va saber per què, però la sorpresa, com en aquest cas, sempre estimula.
No escriguis aquestes coses sobre els teus costums de conducció, que un dia ens llegira la consellera Tura i ja hauràs begut oli

Xurri ha dit...

Vaig prendre nota de tot, però... em va faltar temps per a tot.

Ais.

Un altre cop serà.

Violant de Bru ha dit...

Hola Pere, encara no havia pogut visitar la teva pàgina (no hi vas deixar l'enllaç, si no arriba a ser pel Ramon...), és que sóc una persona molt ocupada. Gràcies per haver participat al poema "capvespre blocaire". M'agradaria que els altres poetes professionals i no que surten als relats en català també hi deixessin la seva llavor però com que no em coneixen potser no s'hi han vist amb cor. També us espero!!! Molta sort amb el vostre llibre!!!!!

miquel ha dit...

excuses, xurri. Encara que ja veig que estàs realment molt enfeinada.

miquel ha dit...

Jo no hi tinc res a veure, violant, amb els poetes de relats, només sóc un llegidor del que escriuen i cronista ocasional.

Em va fer gràcia la teva proposta i t'hi vaig deixar els dos alexandrins infames. Veig que està funcionant prou bé el joc, i estic a l'espera del sopar (quan sigui el moment):-)

Violant de Bru ha dit...

No pateixis, si es fa ja t'avisaré però abans haurem de participar a un concurs i guanyar-lo i això ja és més difícil! Sino, ho podem celebrar igualment.

Xurri ha dit...

M'organitzo malament, més aviat.
:o(

miquel ha dit...

Resto a l'espera, violant. No t'oblidis de mi... I tria un concurs on realment tinguem possibilitats.

No sé, no sé, xurri. Però, sigui com sigui, t'esperem -t'espero- a la pròxima.

Xurri ha dit...

Doncs avui tampoc hi era, a la casa golferichs...urgs.

Seguirè exercint la virtut de la virtualitat.

miquel ha dit...

Ja ho he vist, xurri, que estàs enormement ocupada i que la teva virtualitat virtuosa (?) guanya el desig de realitat real. Algun dia...

Anònim ha dit...

Really amazing! Useful information. All the best.
»

Anònim ha dit...

Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»

Isabella ha dit...

També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.