- Te’n recordes de quan érem comunistes?
- Alguns fins i tot vam arribar a ser maoistes.
- ... si en va fer de mal el comunisme en aquells països.
La conversa anava més o menys així, espontàniament, sense pensar-s’ho gaire, encara amb la sensació, potser, que en aquestes paraules hi havia una mica de traïció al nostre pensament d’aquella època. Havíem començat comentant la notícia d’uns altres robatoris mentre els propietaris estaven dormint que atribuïa els fets a bandes romaneses i vam derivar a qüestions de sistemes polítics i de moral. Ho vam deixar aquí perquè s’havien acabat els minuts lliures que teníem. Més tard no vam tornar a parlar-ne.
No faré cap reflexió sobre si les causes del robatoris, que segons els mitjans s’han multiplicat moltíssim en les darreres setmanes sobretot en zones rurals, tenen molt o poc a veure amb el que per un moment tots dos vam insinuar. Estic segur que les causes són diverses i també estic segur que, com és habitual, més que anar a buscar les causes dels delictes per tal d’evitar-los es tendirà a intentar mesures que castiguin els delinqüents. És la història de la humanitat: crear per acció o per omissió les condicions que porten al conflicte i després voler solucionar el conflicte a base d’eliminar –en aquest cas per una temporada curta- els qui hi participen.
Les primeres reaccions dels governs, sempre pioners i imaginatius a l’hora de treure diners dels ciutadans, han estat més aviat de pena a l’hora de buscar i proposar solucions, en alguns casos de jutjat de guàrdia, i no cal que us les recordi. Ara sembla que s’han centrat una mica més en uns recursos que no són cap novetat però que tranquil·litzaran una mica més la gent: increment de la vigilància en determinades zones per part de les forces de l’ordre, creació d’un centre d’intel·ligència contra el crim organitzat –és que abans era desorganitzat? Em fa l’efecte que ara ho és més- i altres mesures similars. Al mateix temps, la immigració –Acebes ja s’ha apressat a manifestar que és l’origen de tots els mals- continua tractant-se de manera erràtica, canviant, circumstancial: un desastre.
Sigui com sigui, no ens enganyem. Ni l’augment de la presència polícial ni un tractament més racional en el tema de la immigració faran altra cosa que disminuir, potser, els robatoris nocturns mentre dormim. Però continuaran, com ho faran els robatoris per estrebada, els segrestos, les violacions, la violència de gènere o qualsevol altre delicte. Nosaltres hem creat la nostra societat i de vegades ens toca el paper de botxins i d’altres el de víctimes. Quan s’hagi inventat una societat diferent, m’aviseu, que m’hi apuntaré; però crec que la meva espera serà vana. Mentrestant seguirem amb la por, la intranquil·litat i la fragilitat de les nostres vides i mirarem de no pensar-hi gaire.
No, no era això el que volia dir. Això només és una reacció primària a la quantitat d’accions-reaccions que ens empassem i ens haurem d’empassar aquests dies.
Robert Frost. In the clearing.
Fa 10 minuts
8 comentaris:
Acabo d'ensopegar-me amb la inefable cope, que aprofitant l'avinentesa ens ha deixat -als catalans- com un drap brut, per variar, amb el tema. Que ara hem de demanar de genolls que vinguin els guàrdia civils que hem fotut fora, encara que no sàpiguen català, etc. etc. Ja sabem de quin peu calcen, però el govern d'aquí, començant per la preclara Tura han mostrat la seva manca de capacitat de reacció i de visió política. Potser si minvés el nombre d'efectius posant multes de trànsit no caldria importar tants efectius. Ara ens hem adonat que estàvem desprotegits? Els ajuntaments que s'havien quedat sense cap efectiu de guàrdia civil proper pensaven que allà no passaria mai res? De vegades -ara està de moda ficar-se amb els urbanites barcelonins, com abans amb els pagesos- m'he sentit a dir, quan a Barcelona passaven fets delictius 'és clar, allà, a la ciutat, al teu barri...'. Les cases aïllades, masies, urbanitzacions, no és la primera vegada que són objecte de robatoris, no passa només aquí, a Madrid, a Múrcia, hi ha hagut fets d'aquesta mena, força violents, a xalets. El món és el que és i, certament, tot plegat fa pensar. Que les bandes més violentes siguin de l'est també fa pensar que aquella moral comunista que ens venien quan erem joves ha fallat, com fallen sempre les teories utòpiques destinades a canviar els homes. Ja va sent hora que ens n'adonem que l'home no és tan bo i que no és la societat la que el corrompeix sinó que hi ha persones de tota mena a tot arreu, la qual cosa no vol dir que, afortunadament, no hi hagi casos recuperables. Però també n'hi ha que no ho són. Per cert, quan no hi havia immigració forània, i hi havia, se suposa, més policia, durant els vuitanta, també hi va haver una remuntada de la delinqüència important, però sembla que la memòria falla sovint, en aquestes coses.
Bé, abans teniem els drogadictes que robaven per comprar la seva dosi, pero es van morir gairebé tots a començaments dels 90 amb la SIDA. I més abans encara teníem els nòmades venedors ambulants, culpables de totes les culpes, generalment associats a una ètnia concreta. O els paletes que venien de fora a fer feines i "aprofitaven" per mirar i planificar posterior robatori. Etc.
És curiós que l'alarma es dispari associada a races, ètnies, inmigracions, etc. Sempre es culpa d'algú diferent - nosaltres com a col·lectiu no som capaços de fer aquestes coses taaaaan lletges, es clar.
Més policía pot parar el cop, de moment, potser pot servir puntualment per aturar una crisi - especialment quan el referèndum proper aconsella tenir els ciutadans contents. Però les diferències socials son massa marcades per pensar que amb això n'hi ha prou.
Jo no sóc d'aquí ni d'allà, no sóc de dretes ni d'esquerres sino tot el contrari, he estat comunista com el que més i he defensat la meva propietat privada com la fera ferotge de n'Ovidi, de cara a protegir les meves cries... però sigui com sigui, no trobo just que si entra un delinqüent a csa teva i li fots cop de garrot, encara l'hagis d'indemnitzar si li fas un nyanyo. Ho sento, digueu-me ingènua (o una cosa pitjor)... a mi m'ha costat molt, tenir la meva terrasseta amb els geranis... què voleu que us digui? i no em fa cap gràcia que me la vulnerin!!!
ai, ho veig tot molt molt negre... i els segrestos express i tot el que queda per venir...
i mentres els que manen a mantenir el seu ego amb banderoles i discursos delirants i a deixar-nos en calces davant la delinquència aquesta cada vegada més sinistra...
glups...
jo vull posar una noteta a la porta de casa anunciant els meus bens de valor, per a que es plantegin si val la pena entrar o no (a saber: un pc, una tele vella, un video, un dvd, una mini cadena, nevera, rentaplats i rentadora).
Bé, mirarem de no pensar-hi gaire però quan ho he llegit m'he fet encongit de cop!!
I respecte a solucionar o multar és evident que la segona opció té menys costos i és més lucrativa!
Amb el trànsit passa el mateix, surt més rendible invertir en un radar i anar cobrant que en senyalitzar bé un traçat o bé buscar solucions REALS al problema..
I mentrestant, sempre pagant els mateixos...
per cert, ja t'he fet cas i he tret la verificació de paraula eh?
apasiau!
Tens raó, Júlia. Potser cal afegir que ara, com qui no vol la cosa, mig d'amagat, es comencen a culpabilitzar les víctimes. Que si ja se sap que qui vol viure en plena natura ha de saber les conseqüències que comporta, que si primer cal tenir cura dels nuclis urbans i després vénen les urbanitzacions, que si té dineres per construir-se una caseta al camp també n'ha de tenir per fer-la segura... I ara ens envien guàrdies civils en pràctiques...
Com tu dius, xurri, no hi ha res a fer més que recordar que s'han produït i es continuaran produint uns canvis irreversibles. Fins ara ens pensàvem que érem diferents, però l'únic que passava era que estàvem una mica endarrerits respecte altres països.
El diferent atreu i fa por, és veritat.
El pots tenir preparat per si de cas, el garrot, però millor si no l'has de fer servir. De totes maneres, tu rai, que pots agafar el barco i anar on vulguis ;-)
He estat a punt d'esborrar-te el post, Hannab, perquè em sembla que el material que tens a casa és prou atractiu i no voldria que algú que llegís la teva llista tingués temptacions. He pensat, però, que per aquí només deuen passar amics i coneguts. Compte perquè a mi la primera vegada que em van entrar em van agafat una tele en blanc i negre petita, gambes congelades, llaunes de tonyina...
És veritat, els polítics no prebeuen to`ts aquests casos i no actuen fins que les protestes surten als mitjans, però els fets, com diu la Júlia, ja són vells.
Que puc afegir, grigri, si dius la realitat més evident i, en part, la qüestió de les carreteres n'és un bon exemple... i que consti que a mi mai m'han posat una multa.
(ja ho he vist)
L'escandol social va a epoques.
Recordeu els accidents aeris de l'estiu passat? ela avions queien com a mosques, tb recordo el fi de catalunya a mans dels latin kings...
Tambe vem tenir les vaques boges, la grip aviar, que fa sis mesos anunciava la fi del mon.
Si no es aixo, son les drogues de disseny, l'estatut, etc...
On van a parar totes aquestes desgràcies? la nova tapa a la darrera, i aixi ens van ficant pors al cos, ara toquen els rumanesos, pero a l'estiu potser es una ensaladilla russa...
Tens raó quant a la qüestió de la fragilitat de la memòria i les modes dels mitjans, i això de l'alarma social és una altre invent per justificar actuacions d'alguns en nom dels altres -una xorrada-. Ara, tant si en parlen com si no, la violència, en molts sentits, continua i augmenta. La por ja és cosa de cadascú.
Publica un comentari a l'entrada