(Veiem el mag a la una. És una intervenció breu, només tres números, perquè ha arribat l’hora del pregó de la festa i el fan fora. Joan Salvat, de 30’, ens dóna xifres estadístiques que confirmen que la gent prefereix la felicitat als diners –els pocs adults que no porten mainada se l’escolten amb cara de pòquer i una relativa expectació, els que acompanyen fills o nebots –la majoria- s’aixequen dissimuladament de les cadires de plàstic. Ja se sap que tots volem la felicitat, i també que els diners ajuden a aconseguir-la-. Quan comença el parlament de Jordi Portabella només queden alguns fotògrafs i quatre tímids educats disposats a sentir el discurs de sempre. I realment és el de sempre, Portabella no ens explica res sobre la història de la margarida: sí, no, no, sí, nul, blanc. Com que ens falta un lloc on serveixin tapes autòctones, anem a menjar un xoriço a la sidra. Mentrestant, Hausson, amb aire absent, es fuma una cigarreta a la vora de l’escenari a l’espera de la seva propera actuació. Ha decidit que avui no farà desaparèixer ningú, no val la pena...)
De l’actuació d’Hausson, em quedo amb la imatge de més avall -pura poesia o poesia pura- que, no sé per què, em sembla una al·legoria de l’Estatut, el surrealisme per excel·lència que diria el propi mag si algú li preguntés la seva opinió sobre el tema, cosa que, evidentment, ningú no fa.
9 comentaris:
UNa al·legoria molt reeixida. Què hem de votar???? Encara haig de preguntar-ho a l'oracle montserratí.
amic pere, doncs et dono la meva opinió:
PER QUÈ VOTARÉ NO AL NOU ESTATUT
I l'alcalde Clos, on era? L'alcalde estava al Bogatell, a la Red Bull, fent "pedagogia" de la ciutat sostenible, de la protecció de l'ecosistema, del dret dels barcelonins i barcelonines al seu descans... I de tantes coses que prediquen i no creuen.
tant de bo l'estatut tingués el mateix final d'aquesta fotografia on primer et fan creure que et tallen un tros i llavors, per art i màgia del mag (i esperem que sigui un bon mag) acaba sortint-ne sencer
però crec que els "mags" que ens tallen l'estatut s'amaguen el tros que tallat sota la màniga i llavors també ens fan creure que ens el tornen sencer
ai, màgia... la màgia si que és al.legoria de la política!
ufff, bon dia, pere!
(jo tinc claríssim un NO i així ho vaig fer sentir a l'assemblea... i la resta de les bases també ho tenien clar... va ser un NO unànim, almenys aquí dalt)
(ei, perejoan, el meu ordinador no em deixa obrir els comentaris del teu blog... i no puc posar la meva opinió allà... però és la mateixa que poso aquí)
Doncs jo torno a dir (ja no sé en quins altres blocs ho he dit, però segurament a Memòria restringida) que els estaria bé que hi posessim la lletra de "Había una vez un circo"... però com que sóc molt educada, no ho faré.
No vull votar que NO perquè no vull votar el mateix que el PP, no vull votar nul perquè és absurd. No vull votar que SI perquè no estic d'acord amb com s'han dut les coses. En definitiva, em sembla que acabaré votant en blanc i si sale con barba San Antón i si no la Purísima Concepción. I ja s'ho faran perquè jo passo. Em sento estafada i enganyada, ja des del mateix moment en què em vaig creure allò de les mans netes... ai! (que burra!!!)
La foto és molt xula, Pere!
Ep, júlia, que el vot és secret. Quns tinguem temps de llegir-nos l'Estatut, decidirem. Que si els d'ERC han tardat tant de temps a decidir-se, als simples mortals encara ens costarà més (o no).
T'he llegit, Perejoan, però és que a mi no m'interessa gaire l'Estatut, ni el que diran uns o altres segons els resultats. No veig que l'Estatut sigui més que una altra llei estatal -amb una densitat d'articulat que afectarà força el país, es veritat- que puc comentar o no segons em sembli en un moment determinat. Un referèndum per votar això?
Avui estic més proper a tu, ramon, que a en Perejoan.
Ja tens raó, mar, però recorda que per bé que la mà queda intacta, el mag fa la prova amb un carabassó que sí que queda partit.
Que quedi clar, arare, que participa en el referèndum, encara que hi hagi aquesta mania de voler dir el contràri, també qui vota en blanc. I que ja em comença a cansar els polítics que ens volen explicar el que significa la nostra opció de vot. El que significa el meu vot o la seva carència ho sé jo i ho explico o no segons vulgui. No conenc cap país -és veritat que en conec pocs- que tingui tanta necessitat continuada d'explicar-se internament i externament, de repetir-se fins a l'infinit.
Ei, m'adono que pot semblar que digui tot això parlant només amb tu. No és així. És el cansament de llegir en els mitjans dia sí dia també la mateixa història i aquesta campanya estatutària inacabable i miserable.
Y dice Melendi: Dicen que el dinero no da la felicidad, pero para mi que es una sensación tan parecida, que por mucho que me esfuerzo, haga sol o sople el viento, este durmiendo o esté despierto, no lo se diferenciar.
Discutir sobre l'estatut?? ufff... a aquestes alçades i amb tanta pataleta mediàtica, em resulta libidolític.
I és que a més, xurri, dir això en Salvat en una mena de convenció de comerciants és no tocar-hi gaire.
Jo no sóc tan radical com en Melendi, però estic en la seva línia.
Res d'Estatut, doncs; clar que si et resulta libidolític...
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada