mobilitat

Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana,–dels 15 milions que té aproximadament Catalunya, sempre segons la Guàrdia Urbana- es van reunir ahir per veure les acrobàcies dels avions que participaven en la Red Bull Air Race. Un percentatge important de Barcelona i Catalunya va dir sí a la proposta de l’alcalde Clos, que ja ha confirmat la participació dels arriscats pilots el proper any, i se sap que farà el possible per mantenir entretingut el personal cada cap de setmana, amb acrobàcies o sense. Col·lapses importants als carrers de la ciutat i emprenyament dels usuaris de transports públics, però l’esdeveniment s’ho mereixia. El més interessant de tot és que els participants en la trobada actuaven per motius totalment desinteressats, altruistes, no partidistes: no demanaven res, no cridaven eslògans, no desitjaven referèndums. Un milió de persones reunides pel plaer de la pura contemplació. Aquest país cada dia és més una terra de badocs. Magnífic! Mentrestant, avui a Castelldefels, s’han trobat uns 300 veïns per protestar contra el soroll que fan els avions de les pistes del Prat. Il·lusos, antiquats, poc solidaris.

Ahir mateix, la Fira d’Abril catalana devia tenir també un milió o dos de participants, d’esportistes de les sevillanes (no tinc xifres oficials, però m’imagino que per aquí devia anar la cosa). Aquest any tampoc no demanaven res; bé, res que no fos la repetició de la concentració l’any que ve. I a la tarda, partit del Barça amb celebracions incloses. L’entrenador, que després de dos anys aquí, fa un substanciós parlament “en perfecte català” (els herois sempre ho fan tot perfecte): al públic li cau la bava. Parlen pocs jugadors perquè volen guardar les forces per a la final de París: sí, sí, sí... Aquesta tarda, ara mateix deu començar, gran rua barcelonista amb milions de socis i simpatitzants que cridaran en honor dels herois. Al matí, la cursa del Corte Inglés ha reunit més de 60.000 participants, públic a part. Barcelona, ciutat de la mobilitat sostinguda.

Enmig d’aquestes notícies festives i optimistes del cap de setmana, algunes al·lusions menors a la política, que continua, no del tot aliena als desitjos de mobilitat dels ciutadans –a veure quan tornem a organitzar una moguda pels carrers, que la gent, com es veu, té ganes de marxa-. Carod, que diu que si els socis de govern se senten molestos per la presència d’ERC, se’n surtin. I olè! I Maragall, que la setmana vinet, convocarà el referèndum de l’Estatut, aquest Estatut que als blocs ja hem votat i rebotat unes quantes vegades. L’important és la mobilitat, l’important és córrer. No importa la direcció, que la gent, com es veu i repeteixo, estem tocats pel renaixement de la primavera i ens apuntem a totes les carreres, fins i tot a les que tenen una meta incerta o no en tenen cap.