7.5.06

mobilitat

Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana,–dels 15 milions que té aproximadament Catalunya, sempre segons la Guàrdia Urbana- es van reunir ahir per veure les acrobàcies dels avions que participaven en la Red Bull Air Race. Un percentatge important de Barcelona i Catalunya va dir sí a la proposta de l’alcalde Clos, que ja ha confirmat la participació dels arriscats pilots el proper any, i se sap que farà el possible per mantenir entretingut el personal cada cap de setmana, amb acrobàcies o sense. Col·lapses importants als carrers de la ciutat i emprenyament dels usuaris de transports públics, però l’esdeveniment s’ho mereixia. El més interessant de tot és que els participants en la trobada actuaven per motius totalment desinteressats, altruistes, no partidistes: no demanaven res, no cridaven eslògans, no desitjaven referèndums. Un milió de persones reunides pel plaer de la pura contemplació. Aquest país cada dia és més una terra de badocs. Magnífic! Mentrestant, avui a Castelldefels, s’han trobat uns 300 veïns per protestar contra el soroll que fan els avions de les pistes del Prat. Il·lusos, antiquats, poc solidaris.

Ahir mateix, la Fira d’Abril catalana devia tenir també un milió o dos de participants, d’esportistes de les sevillanes (no tinc xifres oficials, però m’imagino que per aquí devia anar la cosa). Aquest any tampoc no demanaven res; bé, res que no fos la repetició de la concentració l’any que ve. I a la tarda, partit del Barça amb celebracions incloses. L’entrenador, que després de dos anys aquí, fa un substanciós parlament “en perfecte català” (els herois sempre ho fan tot perfecte): al públic li cau la bava. Parlen pocs jugadors perquè volen guardar les forces per a la final de París: sí, sí, sí... Aquesta tarda, ara mateix deu començar, gran rua barcelonista amb milions de socis i simpatitzants que cridaran en honor dels herois. Al matí, la cursa del Corte Inglés ha reunit més de 60.000 participants, públic a part. Barcelona, ciutat de la mobilitat sostinguda.

Enmig d’aquestes notícies festives i optimistes del cap de setmana, algunes al·lusions menors a la política, que continua, no del tot aliena als desitjos de mobilitat dels ciutadans –a veure quan tornem a organitzar una moguda pels carrers, que la gent, com es veu, té ganes de marxa-. Carod, que diu que si els socis de govern se senten molestos per la presència d’ERC, se’n surtin. I olè! I Maragall, que la setmana vinet, convocarà el referèndum de l’Estatut, aquest Estatut que als blocs ja hem votat i rebotat unes quantes vegades. L’important és la mobilitat, l’important és córrer. No importa la direcció, que la gent, com es veu i repeteixo, estem tocats pel renaixement de la primavera i ens apuntem a totes les carreres, fins i tot a les que tenen una meta incerta o no en tenen cap.

16 comentaris:

Xurri ha dit...

I a mi que aquestes masses de gent desplaçant-se sempre em recorden els lemmings......

lola ha dit...

Ostres, doncs això dels avions pagava la pena. Jo, que sóc una badoca nata, confesso que em va agradar.
I l'entrandor perfecte, em va emocionar. Sabeu si està casat, aquesta perla?

De l'Estatut...Res. Tot dit.

Lola

Hanna B ha dit...

coi, es veu que toca ser el model de barcelonins ideals: tots com corderets obedients, badocs mirant el cel, badocs corrent la cursa i badocs celebrant el futbol.
doncs jo dic que no jugo, au.
soc una aiguafestes o com es digui, jej

mar ha dit...

com per intentar estirar la toballola a la platja!!!
uffff... que agobiant

Arare_ ha dit...

Ja deia jo que estava tot massa colapsat - i nosaltres, parats per allà a Colom, sense poder anar ni endavant ni endarrere- finalment vam saber per què s'havia col·lapsat tot. Des de les Rambles (aparcament de la plaça de la Garduña) fins a Blanes - i no us menteixo- vam estar dues hores i mitja. En aquell moment pensavem que era per la Feria de Abril, però és que es va ajuntar tot. I jo que em pensava que tota la gent era a Blanes (perquè ho semblava, eh? ho semblava)

Apa,petonets i bon dia, i molt d'ànim,que només és dilluns!!!

ñ ha dit...

Aparentment aquest cap de setmana, l'estatut no li importava a ningú. Tota manera ja sol passar que els caps de setmana la gent va al seu aire i li dón apoca importància a les coses "importants" com ara,la violència, la fam al món, els sense sotres, la política, l'ecomomia..

jaka ha dit...

Renoi, quines "movides" que teniu a Barna !!!

Demà vinc a la Capital, espero no trobar-me cap "evento".

:-)))

elur ha dit...

uf... cada vegada que veig aquestes aglomeracions de gent, aquests pilons, empentes, embussos... estic més convençuda de que sóc privilegiada per viure en un raconet de món.

Estatut? ai carai... no sabia que estàvem en procés d'un nou estatut... aissss... que pesadets, traidors i pallassos estan amb el ditxós estatut de fireta!

Gràcies per la benvinguda :)

júlia ha dit...

Es que som molts, al capicasal i, a més, venen els de fora, encara que alguns marxin... a Blanes, he, he. Jo em vaig quedar a casa, així que no vaig fer 'bulto', no puc dir johiera!

esther ha dit...

massa geeeent! nosaltres estàvem a barcelona i en veure el panorama d'ahir a la tarda... ens vam quedar a casa! mare meva el que mouen els culés, sóc del barça però sembla ser que també som al·lèrgics a les aglomeracions! petooons

pere ha dit...

Sembla, però, que els humans, a diferència dels lemmings tenen tendència a sobreviure...i a divertir-se. Lloat sigui el Senyor.

Ostres, Lola, que tu venies amb segones intencions ;-) Ja saps que jo també sóc un badoc, però poc promiscu, que si no...
Això, de l'Estatut, al juny... si no hi ha algun canvi de darrera hora.

El que et passa, Hanna, és que estaves massa enfeinada. Confessa. I sembla que la caravana del futbol encara va tenir una espectació superior... Segur que tot aixìo ho acaben patentant. Lúnic problema és que als carrers de Barcelona no afectats encara quedava massa gent i les botigues plenes.

Ja tens raó, mar. Els banyistes habituals devien estar emprenyats.

Així que vas venir a comprar a la boqueria, Arare, i et vas trobar tot l'emnrenou. Un altre dia pregunta, que això et devia semblar Blanes a l'estiu.

Els caps de setmana només, nú? De totes maneres, no hem quedat que el que importa és la felicitat personal?
Benvinguda per aquí.

Doncs vés amb compte, Jaka, que aquí quan menys t'ho penses s'organitza una moguda espontània. És clar que si véns amb la Katerina tothom et respectarà.


No sé, nó sé, Elur, que Olot cada dia, pel que m'expliquen és més cosmopolita. I de totes maneres, a Brcelona sempre hi ha algun barri deixat de la mà d'en Clos on mai passa no res, excepte que les cases són massa altes.
Qui parlava de l'Estatut?
De res.

Tu tampoc, Júlia? Mira que ens castigaran i no ens deixaran anar quan realment ens interessi.

Així que et va espantar el Barça a tu, esther. Però segur que ho vas mirar per la tele, que és una de les millors maneres d'estar a primera fila. Cap de setmana a Barcelona?

lola ha dit...

Coi, Pere, que no m'has reconegut a la foto?
Et juro que jo era a la platja amb el meu marit i el meu fill. M'encanta tot el que sigui espectacular (deu haver-hi alguna excepció, però ara no la recordo).
És cert que vam fotre el camp una hora abans que acabés la cosa, que ja tendia a repetir-se, i vam tornar a casa envoltats de ciutadania, però sense massa problemes. Ah, havíem arribat també una horeta abans i aprofitat per prendre el sol i un gelat. És qüestió de fer-s'ho venir bé, o de sort.

LOla

pere ha dit...

Res, Lola, que quan vaig saber que hi eres em vaig anar mirant tots els telediaris, acostat a la pantalla i amb una lupa, però no hi va haver manera. Devíeu estar amb el cap cot menjant el gelat.
A la pròxima m'avises un dia abans i miraré d'estar més atent. Fins i tot us faig una foto i us dedico un post... i d'aquí, a la fama ;-)

pere ha dit...

M'ho he deixat, quan vaig arribar a comptar 12.543 persones sense trobar-te, vaig desistir.

Guillem Carbonell ha dit...

No em crec que es mobilitzessin dos milions de persones, impossible. Molta gent, moltíssima gent, però tanta impossible. Quanta gent viu a l'àrea metropolitana: tres milions? quatres? i la meitat hi va anar?

pere ha dit...

Què ens has de dir, Guillem. que no sapiguem? És de domini públic que per entrar a la guàrdia urbana i als mossos no és imprescindible saber comptar. I també que compten als els deu dits de les dues mans... a partir d'aquí...