el primer de tots

Pujo les escales del Col·legi de Periodistes uns minuts abans de l’hora oficial de la presentació i em creuo amb l’Arare que baixa: ni ella ni jo ens reconeixem, però la Mar m’assegura que era ella. S’acosta en Litus a parlar amb la Mar -veig que dimecres va tornar a obrir la paradeta-; la Mar em presenta el Pensador. Més que en Pere, que tampoc, sóc Saragatona, en majúscula dijous, cognom ancestral i en decadència a les terres de l’Ebre.

S’allarguen els prolegòmens, suposo que esperant que la concurrència acabi d’arribar i comenci la festa. L’acte és molt casolà: dedueixo que de la setantena d’assistents, bona part són els poetes i els amics i familiars dels poetes i els amics de l’editor... En l’espera, tothom va fent fotos, no sé si per emmarcar, il·lustrar una croniqueta com aquesta o per passar el temps –des que s’han popularitzat les càmeres digitals, tothom porta un fotògraf a dintre-. Jo estic assegut a la tercera fila perquè les dues primeres estan reservades per als poetes i amics. Al cap d’un moment s’asseuen al meu costat els pares de la Laura (tramuntana) i la mateixa noia, la més jove entre els autors. Finalment, la Carme Cabús ens adverteix que el Col·legi tanca a les 9, així que cal començar.

La presentació la inicia la Mar, que té unes notes escrites que consulta poc. Ens explica la gènesi del llibre i de tant en tant busca la complicitat dels altres membres de la presidència i dels poetes. Aplaudiments. Van parlant els altres membres de la taula. Sempre aplaudiments. Jesús Aumatell, l’editor d’Emboscall, home de poques paraules i que sembla content dels resultats. Miquel Bonfill, director de relatsencatalà.com, del qual destaco la seva idea que l’escriptura a Internet i en paper es complementen –si veig que el post no em surt gaire llarg faré algunes consideracions sobre aquesta idea-. La Carme –ei..., transparència superior, en negre, oi Mar?- llegeix les notes que ha preparat parlant de poetes i de poesia i alguna cosa més, com , per exemple, de les dificultats de trobar un títol pel llibre, de la qual cosa va ser l’artífex el seu fill. Ara toca el torn als professionals, als que ja tenen una obra en paper reconeguda. Carles Hac Mor, explica perquè mai no s’ha volgut professionalitzar com a crític i ens exposa les raons, i comença a exposar la seva valoració del llibre. Elogia la qualitat del conjunt i parla de la unitat de tractement: poesia de l’experiència -denominació que fa temps que corre i que com altres intents classificatoris és clar i equívoc a la vegada-. Hac Mor explica breument la història del romanticisme, des dels seus orígens al segle XVIII fins a l’actualitat per tal de situar el poetes del recull com a hereus de la tendència. Al final no sé si els poetes han entès si el romanticisme o la poesia de l’experiència és ben considerada per l’orador; jo entenc que sí i que no: és una opció vàlida, però troba a faltar una diversitat d’enfocaments, de concepció poètica., d’experimentació. Esther Xargay, l’altra professional, participa de les idees del seu predecessor. Confessa que quan les muses no li són propícies, obre un llibre de Brossa i ja té font d’inspiració. A l’Esther, els anys passats a França li han deixat una certa dificultat a l’hora de pronunciar la erra a la catalana.

En acabar les intervencions, la Carme demana als dos professionals que llegeixin alguna cosa seva. Els poemes triats tenen realment una altra tendència, participen d’una altra visió poètica. I comença el torn dels antologats –el fill de la Carme, jovenet i amb ganes, és qui va passant el micro als participants-. Es van aixecant a mesura que els toca per ordre d’aparició en el llibre i, des de la dreta o l’esquerra de la taula i de cara al públic, van recitant la mostra triada, que, segons diu la majoria, han canviat en el darrer moment. Des de la taula s’encarreguen de recitar els poemes dels antologats absents –pocs, com “quetzcoalt”, que, com és de suposar pel seu nom, es troba a Amèrica i envia els seus pares des de Vic –o Manlleu?- , que a la vegada han portat una rapsoda professional-.

Falten pocs minuts per les nou i la Carme indica que hi ha vint i poques places reservades al restaurant del costat del Col·legi. Me’n vaig cap a casa a preparar el sopar mentre imagino els poetes i alguns més que continuaran la festa que es repetirà , així ho espero, altres anys. M’ho he passat molt bé aquest horeta i mitja entre un públic i uns autors contents, entusiastes, familiars.

M’adono que no he parlat del llibre -ja en teniu dos poemes més avall-, que només he fet una aproximació externa a l’acte de presentació, però estic segur que els que heu arribat fins aquí comprendreu que no puc abusar de vosaltres. No dubteu que qualsevol altre dia us en diré alguna cosa amb més substància. Ara, a comprar-lo i així si algun altre dia reinicio el tema, sabreu de què parlo, compartirem realment experiències.

Diversos autors: Primer Llibre de poemes. Editorial Emboscall, col·lecció El taller de poesia. Portada i fotografia de Sandra Arolas “Thalassa”