29.5.06

cosetes

Em sap greu no tenir aquest any els alumnes de batxillerat que llegeixen Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, de Quim Monzó. Sovint no és fàcil des de la unilateralitat del professor estimular-los a llegir les obres proposades des d’Educació -tot i que no sol ser el cas concret d’aquest llibre-, i sempre és interessant quan l’estímul que se’ls proposa per una lectura ve de fora, de manera que els nois i noies capten que alguna cosa més deu tenir la proposta triada. En aquest cas, una mica tard, tot s’ha de dir – a veure si un altre any estan més al cas,- els del web cristià “Hazte oir” donen arguments per gaudir d’una lectura que, torno a repetir, no els necessita, però benvinguts siguin. Diuen, per exemple, referint-se als contes: “En ellos se usa un lenguaje obsceno y vulgar que no es ni apto ni recomendable para los estudiantes, no destacan por su calidad literaria y rebosan en mal gusto. Las escenas relatadas en ellos pueden herir gravemente la sensibilidad de los escolares. Hay incluso un cuento entero en el que se presenta de forma frívola y divertida a un "depravado" que se dedica a violar a gente y las escenas son relatadas con todo lujo de escabrosos detalles”. Després de llegir això, forçosament els alumnes llegiran amb delectació les pàgines del llibre, encara que al final, ja sabeu com són els alumnes de 16 o 17 anys, diran que no n’hi havia per tant, que estan una mica decebuts.

La veritat és que els de "Hazte oir" , després de consideracions diverses, acaben dient que Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury sigui retirat de les lectures obligatòries i proporcionen un model de carta adreçada al Conseller d’Educació i el de Governació (sic). Sembla que en Monzó s'ha emocionat en conèixer aquesta campanya i s’afegeix als firmants. Si la cosa prospera (llegiu també aquest article de "Libertad digital" -que no Libertinaje- i aquest altre) el boom del llibre pot ser espectacular. Segurament l'editorial ja té en premsa la 29a edició. Per cert, heu sentit dir que s'està preparant una llei que, en un dels seus apartats, diu que per comprar segons quines obres a les llibreries s'exigirà la presentació del DNI?

Avui volia parlar també una mica de Manzano i de com el trobo a faltar a “Saló de lectura”, i afegir alguna altra cosa però se m’avancen Sagarra des de “La Vanguardia” i en Jaume, que llegeix el diari abans que jo, des de “Flux”, així que ho deixaré estar.

Acabo parlant d’experiències reals. Ahir em vaig apropar a la Plaça de Catalunya i vaig veure força animació a les parades de "Comerç Just", com cada any. Trobo que fa falta una festa d’aquestes característiques centrada en el nostre propi entorn: pisos a preus justos i tot això, ja m'enteneu. Al mig de la plaça tocaven els de Mesclat; ja feia estona que s’havien acabat els parlaments del No. Quedava poca gent.

M’ho deixava. El dimecres miraré i escoltaré l’entrevista de la Terribas a Zapatero. Espero que l'enlluernament de la Moncloa i els pactes previs deixin una mica de marge.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Dius moltes coses per a comentar, en aquest post, Pere, totes molt interessants. Això de la condemna moral al llibre de Monzó m'ha recordat una narració exemplar que vaig llegir de joveneta, una noia, tísica, intel·lectual, moria llegint els 'horrors' d'una novel·la naturalista, no sé si de Zola. Sobre Manzano, jo també l'enyoro, el programa no és ni molt menys el mateix, havien d'haver cuidat una mica més el relleu. Del senyor Bru de Sala em reservo l'opinió, negativa, la veritat, per molts motius. Les boutades del senyor Sostres de vegades són divertides i tot. Els provocadors han de fer coses d'aquestes. Per cert, no sé què opines d'aquestes rastelleres de versos suposadament humorístics que ens ofereixen de tant en tant Bru, Jodar i Palol a l'Avui...

Molt bo això d'exigir comerç just local, relacionat amb els habitatges. Bon dia, interessantíssim el post.

Montse ha dit...

Efectivament, el post, avui és força sucós. D'això dels llibres, jo crec que molts cops allò que es "fa llegir" per imposició és el que llegeixen amb menys ganes i recordo quan el meu "nen" gran feia 8º de bàsica, ell estava llegint "Sin noticias de Gurb", del Mendoza i el profe de castellà els havia proposat un altre (no recordo quin). En Ferran va demanar permís per fer el treball del que estava llegint i el profe li va dir que si, però per això, se'l va haver de llegir. Ell mateix em va confessar que el curs següent els faria llegir el de Mendoza (podia triar) perquè fins i tot ell s'ho havia passat molt bé. Quan vam parlar un parell d'anys més tard, se'm va ocórrer preguntar-li com li havia anat amb el llibre i els de vuitè i em va dir, tot decebut, que "igual que sempre". Tot allò que ve imposat des de dalt, deixem-nos d'històries, els nanos d'una certa edat, ho rebutgen. I ja callo, que quan m'enrollo no hi ha qui em pari. Però tornaré.

Anònim ha dit...

A aquest pas no se pas on anirem a parar. Almenys servira perque el llibre sigui mes conegut, pero aquest nivell de fundamentalisme, ja passa de taca d'oli aixo!!

En ZP es un bon mentider... rodoli!

Xurri ha dit...

Ara no recordo si va ser Olivetti... o benzina, un dels dos ens el "van fer" llegir a lite catalana a COU. Un drama, per que a veure quin comentari de texte/resum fas d'un llibre de contes (ja dic que no recordo quin dels dos va ser: des de llavors no puc suportar en Monzó).
El cas es que al final, amb molt d'esforç, vaig aconseguir comentar que allò no hi havia manera de comentar-ho. Original. Fruit de molt pensar. I va quedar un comentari d'alló més xulo.
Un colegui s'ho va copiar, al bar, entre birres. Doncs el profe (Que encara en recordo el nom, que ara es prou conegut, i llavors comptava amb 25 o 26 anyets només) va i em cateja. Com si no pogués aplicar la propietat aquella de "per les seves obres el coneixeràs", que a ciències pures el meu interés literari (notable) cantava força com per no saber quí n'era l'autor, doncs va i em suspén, dient que havia copiat.

GRRRR.

Des de llavors, no puc suportar el Monzó. Ni al profe famosillo.
Digues-me rencorosa.

Montse ha dit...

Xurri, rencorosa!

miquel ha dit...

La veritat, júlia, és que a mi, que sóc pàcific de mena, m'emprenya moltíssim la hipocresia de gent i mitjans que estan fent cada dia pornografia que sí que enverina ments joves i adultes. Amb Saló de lectura potser no sóc del tot just, perquè no n'he vist cap de sencer de la nova època, però ja és molt dir-te que en algun cas el que més m'ha interessat ha sigut Robert de Ventós. S'ha perdut alguna cosa inefable que no puc acabar de definir.
Quant a l'Avui, pràcticament no el llegeixo (no sé si ho hauria de dir això), així que...
Sobre el comerç just, em permetràs que no afegeixi res, que encara em trobaria que m'ha desaparegut el bloc, però em sembla que hi ha massa gent que és excessivament monopensant o monoactuant.


La lectura a l'ensenyament, arare, és un aspecte difícil de resoldre. Jo procuro, només en alguns cursos, fer suggeriments de títols i d'autors i em nego a donar-los determinats consells quan me'ls demanen -només petites insinuacions-, els dic que recorrin als circuïts comercials: premsa, internet, tele, llibreries, amics, contraportades...i que decideixen, que la seva font d'informació sigui variada i el seu esperit crític... Els resultats són diversos, però sovint interessants. De totes maneres, les llistes tancades, que són molt còmodes pels professors i per tant inevitables. Aquest és un tema inteminable. Influència dels pares, biblioteques, estímul per la lectura i no pels llibres concrets...

La veritat és que el llibre és prou conegut, joseparnau, però mai li va malament una mica més de publicitat. Aquests mateixos que fan aquesta campanya després tenen accions en alguns mitjans de droga dura i sense contemplacions. Per cert, l'any que ve ja no llegiran obligatòriament el llibre els alumnes de batxillerat, de manera que és un campanya que lluita contra el no-res.

He de ser extremadament sever amb tu, xurri. De professor anònim a exalumna semianònima: quina culpa en té el pobre Monzó en tot aquest assumpte?
És veritat que els llibres de contes tenen, aparentment, alguns inconvenients a l'hora de parlar-ne en conjunt que sembla que no tenen les novel·les, però, te'n vas sortir tu del repte, oi?. La resta va ser accidental.
I ara entre nosaltres, Monzó és un dels autors més propers a la meva sensibilitat -més fa uns anys que ara- tot i que crec que no en parlo gaire o gens.

També entre nosaltres, habitualment i en conjunt prefereixo els alumnes de ciències -no cal donar raons aquí-.

Acabo: RANCOROSA, RANCOROSA, RANCOROSA...

Anònim ha dit...

JO no sóc molt 'monzonera', la veritat, i el tema de les lectures obligatòries ens faria vessar molta tinta. Jo, en principi, estic en contra de prohibicions però també d'obligacions acadèmiques literàries. Precisament el primer acostament a Monzó em va venir de la mà d'una professora que, crec, n'era amiga, i en uns cursos ens en va fer un panegíric excessiu. De tota manera crec que l'Olivetti... és del millor que ha escrit que no sigui periodisme. Les seleccions que es fan són tan subjectives, sovint.De vegades he vist com amb les lectures obligatòries es promocionaven amics escriptors, cosa potser perdonable, car tots som humans, sempre i quan no es bandegin els clàssics. 'Col·locar' un llibre a un institut, al menys fa alguns anys, volia dir la venda segura d'un nombre determinat d'exemplars, tant és així que quan portaves alguna cosa a editorials et preguntaven sobre la possibilitat de 'col·locar-lo' d'aquesta manera. Es un tema espinós, a primària també ens fan aquesta mena de gols, a base d'oferir, gratuïtament, aquests llibres personalitzats que s'han posat de moda. És la vida.

Hanna B ha dit...

coi a la meva època no eren tant enrotllats, ja hauria volgut jo comentar un llibre del monzó, que tot sigui dit és un dels meus admirats, i em mola sempre la seva irreverència. als seus peus.
com anava dient, a mi em tocaven coses com los pazos de ulloa, que tot i que em va fer patir, despres l'he acabat rellegint amb plaer i ha acabat sent un dels meus preferits (sóc obedient en el fons)
el paternalisme ridicul de la proposta fa plorar, si el jovent d'avui només d'entrar a internet ja està curat d'espants! -sent la pretensió la puresa de les ànimes- no comment sobre literatura,sclar..
i el sr. manzano, el trobo moltísssim a faltar, era la perfecta incitació a la migdiada, amb aquella veu tant tendra, aquells ulls, aquell mig somriure... ara ja no dormo igual els dissabtes...
sincerament, em sembla un senyor molt delicat i subtil, i voldria entendre els que el critiquen, i saber si hi ha fonament o no... però em fa massa mandra!
(osti pere, t'ho juro, volia fer un comentari curt, és entrar als teus comentaris i encomanar-me de la xerrera dels contertulians ;))

Xurri ha dit...

rAncorosa, rAncorosa, rAncorosa...

Ves a saber, igual em va suspendre per l'ortografia, i no pel comentari de text.

El Monzó: com jo, una víctima més del profe. Qué hi farem.

miquel ha dit...

Tu i jo, Júlia, sabem que el tema de les lectures escolars i acadèmiques és difícil de resoldre i que, a més, està ple de subjectivismes.
Completament d'acord en el que dius sobre Monzó -excepte en què jo sí que sóc lector devot seu de gairebé tot i també des del punt de vista purament lingüístic és un dels escriptors que m'agraden més-
Em sembla que el cas més espectacular d'èxit d'un llibre a partir de les lectures escolars és el mediocre "Mecanoscrit" de Pedrolo, que encara continua, no sé si tant, en els hits.


Sempre va bé que el que es llegeix inciti a comentaris llargs, Hannab. Senyal que hi ha alguna cosa a afegir o a compartir.
Però si quan en Monzó va començar a escriure tu a penes havies nascut. El que passa és que els teus profes eren una mica carques. Segurament algunes obres de les que ens obligaven a llegir ens caldria repassar-les ara i els trobarien la gràcia que no tenien en aquell moment a causa de lesw circumstàncies de lectura o del fet que realment no eren adequades a l'edat. A mi m'ha passat.
No sé si ha molta ironia darrere el que dius sobre el sr. Manzano: la seva pèrdua al Saló és irreparable.


M'hi jugo el que vulguis que l'ortografia no hi va tenir res a veure, xurri. La culpa va ser de freqüentar el bar en un moment inadequat.
Quan et reconciliïs amb Monzó, m'avises. Amb el profe, no cal.

Xurri ha dit...

Rancuniosa??

miquel ha dit...

Sí, sí, sí!

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»

Anònim ha dit...

Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
»

Isabella ha dit...

També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.