31.5.06

priscilla

El que escrivia en els darrers posts sobre la inconveniència de llegir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury al Batxillerat i sobre la sensació, entre l’exaltació i la melangia, que sovint em produeixen les sardanes em va recordar una d’aquelles pel·lícules que puc veure més d’una vegada i sempre amb plaer, amb un temps prudencial entre visionat i visionat, és clar.

Fa uns anys, en un rampell de rebel·lia produït per l’avorriment que sovint em produeixen, i produeixen als alumnes, algunes pel·lícules que els passem per il·lustrar la societat que ens envolta, per estimular-los a la reflexió o simplement per distreure’ls, em vaig atrevir a suggerir al coordinador d’activitats diverses que podríem passar-los una pel·lícula australiana que no estava segur que arribessin a entendre del tot, però que els faria estar atents a la pantalla, que els faria riure i potser també els entristiria, que els donaria una altra visió del món, que els estimularia a fer comentaris sense necessitat que els professors els provoquessin, que els faria dubtar dels seny dels responsables del centre...

El coordinador, tot i que vaig veure en els seus ulls una espurna de complicitat i unes paraules de reconeixement, no va acceptar l’heterodòxia de Les aventures de Priscilla, reina del desert. Així que, una vegada més, els alumnes es van avorrir una miqueta amb un dels clàssics habituals de reconegut prestigi i es van perdre el plaer de gaudir dels contrastos, de viatjar per Austràlia en autobús, de reconèixer que els viatges físics poden anar acompanyats de viatges interiors, de saber que fragilitat i duresa no són antagòniques sinó que poden ser complementàries, de comprendre que el que es considera marginal és tan vàlid com allò que comunament s’accepta, que l’amor i l’amistat tenen múltiples manifestacions, de veure una interpretació espectacular de Terence Stamp i companyia, de confirmar que hi ha famílies de molts tipus, de reconèixer la poesia en un format diferent a l’habitual, de burlar-se dels protagonistes i de commoure’s amb ells i per ells al mateix temps, d’emborratxar-se d’espais immensos i d’angoixar-se en espais tancats, de participar d’una música que no era la seva... Cal que continuï?

No desisteixo que algun dia m’ho faré venir bé i mirarem tots plegats aquesta altra dimensió de la vida que és i no és tan diferent de la nostra pròpia vida de cada dia. Ja us ho diré.
I ara, sisplau, no tingueu vergonya de moure-us una mica, que no us mira ningú. Si us poseu plomes o no, és cosa vostra


Powered by Castpost
























P. S. Què voleu que us digui, m'ha fet gràcia quan Zapatero li ha dit a l'esventada Terribas al jardí de la Moncloa que Montilla "ha intervenido en catalán en el Consejo de Ministros de la Unión Europea".

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Les teves bones i progressistes intencions educatives no van tenir èxit perquè, malauradament, el món educatiu encara acull molts tòpics i massa moralina, encara que actualment sigui 'd'ong' i no fonamentada en valors religiosos.

Una pel·lícula amb Montilla, Zapatero i la Mònica Terribas fent un viatge interior i exterior a l'estil d'aquest Quixot que va per la Garrotxa potser tindria èxit i esdevindria de culte -entre el públic elitista, eh-.

Montse ha dit...

I malgrat tot, I will survive...

Gràcies per la maria de les trenes :)

Quina sort que tenen els teus alumnes!

Bon dia!

P.D.- La setmana que ve parlarem del govern

Hanna B ha dit...

quina llàstima pere! el senyor coordinador aquest s'imaginava una colla de pares esverats fent cua per parlar amb tu? acusant-te d'instigar el transvestisme?
potser l'home té massa imaginació, però va pecar de prudent...
si calen firmes compta-hi, la peli és realment fantàstica, i la cançó, un himne que tararejo més sovint del que voldria..

Albert ha dit...

La pel·li sé que l'he vista però no la recordo. L'entrevista sí que la recordo, i espero algun comentari més extens per part teva...

Grigri ha dit...

La peli és molt bona. Jo l'he vist unes 3 o 4 vegades. Em va agradar molt. Els actors estan esplèndids i no cal dir que la banda sonora és d'aquelles "imprescindibles". Un bon recull de bona música! només de pensar en alguns títols ja m'entren les ganes de ballar... jejeje..

respecte a la reacció de la direcció de l'escola: molt comprensible. Hi ha certs temes que encara son tabús. Per molt que la peli sigui molt més que una història de tres drag queens..
És curiós, estic segura que proposes una peli on apareguin escenes violentes i a ningú se li acudeix que no sigui apta pels alumnes. En canvi, tot el què fa referència a l'esfera dels sentiments o de la sexualitat és com si no existís..

Tema Zapatero-Terribas: ahir estava tan rebentada que em vaig clapar a la primera resposta de Zapatero, la de la immigració.. buff, m'estic fent gran! bé, més que gran, vella....

Xurri ha dit...

Estic amb la Grigri, sembla que pit i cuixa = pecat, degollaments i tortures en directe = instructius i entretinguts. No ho aprovo, no ho entenc i -especialment- no ho disfruto.

Vaig ara mateix (bé, o demà) al videoclub a buscar priscilla. Per dos raons: per resarcir-me d'el trauma Monzó i per que la darrera vegada que la van fer a la tele em vaig dormir abans que comencés i - lamentablement- me la vaig perdre.

miquel ha dit...

ei, no us equivoqueu, que el pobre coordinador estava convençut de la bondat de la proposta. És com diu l'Hanna (o ets la Hanna?): el que fan por de vegades són les reaccions d'alguns pares i la manca de suport dels nostres superiors dels despatxos. Tot i que com dius, Júlia, perviuen entre nosaltres alguns sectors de moralina anacrònica, que cal que considerem benintencionada.
Bona peli, sí senyora, continuadora de les dels germans Marx.

Així, arare, que tu també ets fan de, com a mínim, la música de la pel·lícula.
De res, noia, al teu servei.
No crec que els meus alumnes pensin que tenen gaire sort, bé, potser aquells que no molesto quan els ve la son, sí.



D'acord Hanna, ja t'avisaré quan calgui.

Ja veus, Albert, que t'he fet mig cas, però sempre em distreu o se m'acut alguna altra cosa.

I vas ballar, finalment, grigri?
Tens raó, les qüestions de "desviacions sexuals" preocupen molt més, provoquen més morbo que la violència extrema que mamem des de petits (ara molt més que abans).
No és que et facis vella, és que ets més sàvia i vas fer el millor que es podia fer.

Compte, xurri, que no sé si aquestes tres ni jo mateix som prou de confiança. Si no t'agrada després no ens demanis explicacions. Però no t'oblidis de donar-nos la teva opinió.

Anònim ha dit...

I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»

Anònim ha dit...

I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»

Isabella ha dit...

També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.