20.5.06

de la importància dels adjectius

Els dissabtes a darrera hora del matí, és a dir, quan a les parades estan impacients per plegar, anem al mercat a fer bona part de la compra de la setmana. Avui, de tornada a casa, li dic a la Joana que em fa mandra preparar el dinar i decidim que tampoc no anirem a un restaurant, de manera que ens aturem a comprar menjar fet: rostbeef i algun entrant.
Mentre estic esperant al carrer, se m’acosta una noia que dedueixo que és anglesa.
-Família?
Me la quedo mirant, no em diu res més i em mira expectant; m’ha interromput els pensaments i no reacciono. Em pregunta per la meva família? Ho descarto, encara que hagués pogut ser amable i respondre-li que la meva bé, i la seva?. Com que som a una sortida de metro és possible, però, que hagi quedat amb uns parents llunyans que mai no ha vist, la branca barcelonina. De totes maneres, tampoc no sóc jo: ho sabria. Potser va en una excursió organitzada i ha perdut momentàniament els altres components del grup i em demana si he vist algú de característiques semblants a la seva i el seu domini de la llengua no va més enllà de l’aproximació semàntica que suposa la paraula família? Massa inversemblant. Tot això dura només un instant, el suficient per adonar-nos que cap dels dos en traurà l’aigua clara. Ens desentenem l’un de l’altre i la noia s’acosta a una companya seva que m’havia passat inadvertida. Xerren una estona fins que passa un noi amb gos –les persones amb gos sempre són molt de fiar en distàncies curtes- amb cara d’espavilat. Imagino que li repeteix la pregunta. Veig que el noi assenyala cap a l’esquerra i li fa unes indicacions. La noia somriu i es dirigeix amb la seva companya en la direcció indicada. La Sagrada Família queda a tres-cents metres. Sagrada, sagrada, sagrada... El dinar bé, gràcies.

P. S. Als amants dels cinema a qui no fa res veure’l per televisió, els recordo que avui no es podran queixar. Per ordre cronològic de programació: Psicosi; La reina d’Àfrica, la meva preferida d’entre les quatre, encara que sembla que a Huston el que li interessava era caçar elefants; El nom de la rosa, una reinterpretació reeixida de la novel·la d’Eco, i no valen comparacions; finalment, Ciudadano Kane, potser una mica massa bona per a mi. Que ja les heu vistes? D’això es tracta: aneu sobre segur. Podeu triar amb coneixement de causa.

14 comentaris:

Judith ha dit...

Doncs jo em quedo amb Psicosis... I que oportuns amb això del Nom de la Rosa eh? a tele 3 en saben molt de programar pelis el dia que toca ;)

Arare_ ha dit...

Un dubte: el que feia cara d'espavilat era el noi o el gosset?

He vist Psicosis (i mira que l'he vista vegades!!!) i suposo que a la nit em vindrà de gust veure allò de l'especial 25 anys de La Cubana mentre assaborim alguna delicatessen d'aquelles que engreixen tant però que són tan bones, amb una copeta de cava... ai, uix, vaig a veure com tenim la nevera!
Gràcies per les recomanacions pel·liculeres, si la Joana tampoc no té ganes de fer el sopar, encara hi sou a temps, d'arribar-vos fins al meu mar!

mar ha dit...

recordes que en una ocasió vam parlar de "ciutadà Kane" i et vaig dir que tenia moltes ganes de veure-la i que "jo-què-sé"... doncs la vaig agafar dos cops de la biblioteca, i a més em van regalar el dvd de la peli i encara no he tingut temps de mirar-la (bé, un dia ho vaig intentar i em vaig clapar al sofà...)

doncs ara acabo de connectar per descarregar unes imatges del "Capitan Trueno" i em sembla que ho penjo tot aqui mateix i m'en vaig a veure-la (que avui no tinc nanuuus i tots els sofàs són per a mi... i també el comandament...i el silenci... i la nit...i la tranquil.litat...i...)

petons

ps- ja tornaré després...

jaka ha dit...

Jo m’he quedat amb “psicosis” ... genial!!!
Ara lo de la “família” es una mica greu eh!!!
:)

pere ha dit...

Guanyeu les de Psicosi -de moment-: ho accepto.

Jo m'he inclinat pel festival d'eurovisió. Alguna cosa secreta hi ha d'haver i hauré de descobrir darrere d'un cantant que es diu Hari Matahari. Va, sóc seriós, tothom que hagi passat unes quantes vegades pel bloc deu tenir clar que la meva pel·lícula d'avui ha estat aquella que parla de "La comèdia" d'Aristòtil i del riure, i que m'ha costat molt de suportar la crema del la laberíntica biblioteca dels benets i que he contribuït mentalment a la mort de l'inquisidor.

Sigui com sigui, judith -i tens raó- , una gran pel·lícula.

També m'he mirat una estoneta la cubana, no creguis. Què vols dir, que avui estàvem invitats a Blanes?
El gos semblava més intel·ligent, però ja saps que al final els amos s'acaben semblant als gossos. De totes maneres, el que s'ha lluït he estat jo.

Avui no em toca "Ciudadano Kane", tot i que encara hi sóc a temps. Ja saps que en aquesta hora tinc una altra feina inconfessable. Quin és el teu "rosebud"? No, no espero resposta, només ho pots imaginar ara.

Ja ho pots dir, jaka: no tinc gens clares les qüestions familiars (la noia tampoc).

esther ha dit...

bona nit de dissabte! jo també em quedo amb La reina de Africa, magnífica. Acabem de veure El nombre de la rosa i finalment... hem decidit no esperar a veure Ciudano Kein, jo tinc massa massa son... que tingueu dolços somnis!

pere ha dit...

Ei, Esther, et feia de cap de setmana ves a saber on. Dolços somnis i bon despertar!

pere ha dit...

Mar, m'ho deixava: un visca! pel Capitán Trueno i per Víctor Mora, el seu creador.

Xurri ha dit...

Els has d'entendre, els guiris, pobres... "sagrada" es una paraula absolutament imposible per ells, com ara Veranstaltungshinweise per a nosaltres.
Quan arriben a l'alçada de casa meva, després de les vostres indicacions, i un cop satisfeta la visita del temple, ja només pregunten "skiusmi, metgro?".

De les pelis que dius no n'he mirat cap aquest cap de setmana, segueixo fidel a la màxima tele no, però si haig de triar, doncs Katherine Hepburn, forever.

pere ha dit...

Aquests bàrbars del nord... suposo que les teves indicacions per arribar al metro no deuen ser massa precises.
Que radical, xurri, amb això de la tele. Té l'inconvenient de la pantalla petita -o no tant-, però l'avantatge que ningú menja crispetes al meu voltant. Jo em vaig mirar "El nom de la rosa", però estic amb tu, és clar.

Hanna B ha dit...

m'hauria passat el mateix pere, si et serveix de consol, potser fins i tot li hauria contestat "no, gràcies"
sobre les pelis, quin bé de deu! totes de les meves preferidíssimes. vaig gaudir molt amb psicosi, per bona i dolenta alhora.
sento haver-me perdut -de nou- la reina d'àfrica i aquell moment tràgic de quan el humphrey llença el gin per la borda (per plorar!), una altra vegada serà..

pere ha dit...

La Katy, que va ser la Katy qui el va obligar a desprendre's de la beguda... i la va perdonar...
A mi Psicosi em costa de tornar-la a veure, que quedi entre nosaltres.

Hanna B ha dit...

la va perdonar..! això és amor!! quin troç de peli!

pere ha dit...

Qui no la perdonaria?