3.6.06

alea jacta est

Ves per on jo avui volia parlar dels premis Lletra i començaré parlant dels premis de la Institució de les Lletres Catalanes. Seré breu. A l’efecte Jauss per una banda i a Entrellum per l’altra em donen notícia que s’han concedit els ajuts de l’any. Cap dels dos sembla gaire content. El primer amenaça que tindrà en compte que no l’han tingut en compte per desfermar la caixa de Pandora i el segon insinua l’alegria institucional en el repartiment de diners. Jo, per la meva banda i vistes algunes subvencions, m’adono que el meu badoquisme m’acompanyarà fins a la mort, perquè potser sí que a mi, que tinc tres webs amb tres estrelles –màxima qualificació- a grec.net i un amb dues estrelles, m’haurien concedit uns quants euros per anar a fer uns sopars amb amics, coneguts i blocaires. Evidentment, per ampliar les pàgines no necessito diners, sinó temps, i de temps encara en tinc, i tampoc és qüestió que la Institució em retiri i em munti un piset en pla amant complaent. Si alguna cosa em neguitejaria és adquirir el paper de l’impostor subvencional de què parla Xavier Moret en la seva novel·la.

Quant al premi Lletra, en el qual jo també vaig participar amb èxit relatiu en anys anteriors, em crida l’atenció que aquest any hagin dedicat una secció especial als blocs i en canvi no n’hagin nominat cap. Seria possible que algun dels responsables del premi m’expliqués el motiu d’aquesta novetat? Ho dubto, perquè segurament no llegiran la meva pregunta.

Entre els blocs presentats n’hi ha alguns que visito assíduament, i d'altres no tant, tot sigui dit: el de la Júlia, el de Sani i el de Toni, que repeteix amb la intenció, suposo, bé no suposo sinó que sé, de guanyar un any més la votació popular ja que deu tenir clar que el premi del jurat se l’emportarà com sempre alguna de les pàgines nominades pel propi jurat.

Aquest any jo ja tinc el meu favorit (en Toni no l'encerta, crec) . Em refereixo no a la pàgina que prefereixo sinó a la que crec que votaran els membres del jurat i que, seguint la tradició, ha de sortir d’entre les vuit que han triat prèviament. L’any passat no em vaig equivocar en les meves prediccions, com sap el Llibreter, i dubto que aquest any erri . Felicito a ... No, no... no voldria que el jurat se sentís influït pels meus raonaments i tries una altra pàgina només per contradir-me . Ara, si algú vol saber en privat el nom del guanyador, només cal que m’ho pregunti a través d’un mail, que li respondre amb molt de gust.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

De moment, per sort, no he hagut de demanar cap subvenció -per a mi- a la santa institució de les lletres catalanes, però vaig tenir una mala experiència amb aquesta casa demanant-la per a una altra persona, una història surrealista que algun dia explicaré al blog. No sé com la gent demana tanta subvenció, que no saben allò de 'et regalen una gallina i cagues plomes tot l'any' o 'qui té el cul llogat...'. Perdó per la grolleria, ep.

Respecte al premi Lletra, com tots els premis i guardons, excepte aquells que venen resolts per l'atzar, molt relatiu. Jo m'hi he apuntat per jugar, crec que tot plegat és un joc. Respecte a la votació popular, crec que es pot entrar un vot cada vegada, però com que no és nominal ni res, la gent entra i entra i vota i vota, cosa molt fàcil, així que...la votació popular encara és més relativa que la del 'gran jurat'.

Penso que és un concurs mal plantejat, les bases haurien de ser més clares sobre el que es demana als continguts. El que m'estranya és que a la gent li agradi tant, això dels premis,és clar que hi ha calerons pel mig, i, per als escriptors i escriptores una ajudeta sempre va bé, al menys per pagar fotocòpies. I el prestigi, és clar, perquè després pengen això del premi als espais estelars com si fos una medalla, he, he. Ves, potser jo també ho faria, qui no és humà, al capdavall?

JO també em puc imaginar qui guanyarà, potser m'equivoqui, però en tots els sectors culturals hi ha colletes i corporativismes i més coses. I gustos, és clar. Ai, vanitat de vanitats i tot és vanitat.

Anònim ha dit...

I per què no fem una porra. Amb calers pel mig, eh!
No entenc aquesta dèria d'escriptors i d'escriptorets d'anar darrere les subvencions. Si per escriure, amb un paper i un llapis n'hi ha prou. Només fa falta temps, tal com tu dius, i ganes o talent. Quina dèria a penjar-se medalles té la gent...

Anònim ha dit...

Per cert, no sé on he llegit que hi ha qui truca l'IP per votar vàries vegades, no crec que pagui la pena. Per què, des d'un mateix ordinador poden votar moltes persones diferents i una mateixa persona pot votar des de molts ordinadors. O sigui, que si el vot 'popular' no és amb nom, cognoms i dni, no sé ben bé per a què serveix ni com es comptabilitza. ????? Ho sabeu???

Toni Ros ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Hanna B ha dit...

ai, i si tot això t'importa un enorme, gegantí, monstruós, rave?
pere, el teu és el millor de tots, però no cal que ho digui cap colla de nomenats per cap altra colla de nomenats. i si bé hauria de ser un joc, hi ha massa gent que se'l pren seriosa/corrompuda/angoixa/ egolatrament, i llavors més que joc és una pena!

el llibreter ha dit...

Sobre el Premi Lletra, Pere, m’has de permetre que el defensi.

1. Quan em van seleccionar, no coneixia cap dels membres del jurat.
2. No vaig fer res, absolutament res, per suggerir-los que em seleccionessin. De fet, em vaig sorprendre molt perquè el meu bloc només tenia uns pocs mesos i res no feia pensar que fos un projecte sòlid; i encara ara tampoc no ho és.
3. Durant l’acte de lliurament de premis —el meu el va recollir l’Ester en el meu nom— vaig saludar en Jaume Subirana, a qui vaig conèixer llavors, per cortesia i perquè transmetés el meu agraïment a la resta de membres del jurat.
4. L’única promoció que vaig fer de l’afer va ser un apunt força breu: Tecnologia etrusca.
5. L’any passat era molt fàcil, fins i tot per a un inexpert en qüestions informàtiques, inflar la votació popular. Massa fàcil i, per tant, sense cap mena d’interès. Enguany sembla que han canviat el sistema.
6. Per tot això, no tinc cap dubte que el veredicte de l’any passat va ser honest. Que fos just o no és una qüestió que no estic en condicions d’elucidar: jo hauria votat uns altres candidats.

Em sembla que calia escriure aquestes precisions. Després del premi va venir l’Anatomia, i era lògic que em demanessin que fes de moderador. Vaig cobrar 250 euros per un munt d’hores de feina. Exactament el mateix que els convidats a dir la seva en una intervenció de cinc minuts. Però no em queixaré: vaig acceptar perquè em semblava un repte per posar a prova el meu migrat coneixement de la literatura catalana.

Mai no s’acontentarà tothom. Això de les conspiracions és un mal endèmic de la humanitat.

Salutacions cordials.

Toni Ros ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Salut, Pere.
Agraeixo que em posis a la llista de les teves visites de blogs. Sincerament, em fa una mica més feliç.
Suposo que ha quedat prou escrit entre els meus posts i en algun comentari que , al Lletra, jo em presento "de broma". Per la il·lusió que em fa veure'm allà posat, enmig de gent de gruix literari de veritat. Ja et vaig dir que tu i el Ramon us hi haurieu hagut de presentar.

Dit això dues coses més serioses.
En Toni, ja el comencem a conèixer, sovint només té "mitja" raó . Tot el que denuncia és cert, PERÒ s'equivoca de diana I A MÉS ho fa a destemps.
Ja li ho diré a ell ben detalladament per mel, però ho apunto aquí ara: fa mal fet d'amenaçar amb muntar un escàndol després d'haver llegit que no apareix a la llista d'artistes premiats amb subvencions.
Ho hauria d'haver fet just abans de presentar-se a optar a mamar mamella, o bé callar, i en cap cas amenaçar amb emmerdar la troca... per molt lliure que sigui de dir i fer el que vulgui, que segur que ho farà.
Jo li aconsellaré que es vagi fent gran d'una santa vegada i que es comporti també com un artista. Que parli amb Jaume i li digui ben clar que un ajut l'ajudaria a ser encara més escriptor, més poeta. Això fóra més senyor, més dandi. Sí, perquè d'elegància també en cal, ara i sempre... Sio ho fes, li fóra més útil a ell i de retruc a nosaltres.

Pere, em diràs sisplau [ sgironaroig@gmail.com] qui són els teus favorits per guanyar el Premi Lletra ? No cal dir-te que no pateixis. Ho consideraré secret de confessió. Seré una tomba.
I una cosa més: li ho he demanat al Llibreter , --via comentari al seu post-- i t'ho demano a tu també, ara : Si encara no has votat, vota'm . Si ja has votat, vota'm també, que només ho sabràs tu i la teva -espero que laxa- consciència. No és cap gran pecat fer un vot suplementari. He de mirar d'atrapar al Toni. I si pot ser, avançar-lo per la dreta o per l'esquerra.
Sigui com sigui, digues-me que m'has votat o que m'hauries votat, o que potser em votaràs l'any que ve... encara que sigui mentida.

Sobre tot, i molt més important... quedem per fer una copa a la platja de Vilanova un capvesptre de finals juny o de principis de juliol? Miraré d'enviar una convocatòria "oficial", tan aviat com pugui . Fórem com a molt una dotzena de persones entre no subvencionats i algun que altre subvencionat, això si als segons no els fa vergonya seure al costat de nosaltres, els pàries de qualitat.
__________

Montse ha dit...

D'entrada, no tinc ni idea en què consieteix el premi lletra, ni què es vota, ni com es vota, ni des d'on, ni res, ni res ni res.

Després, atenció pregunta:
Com t'ho fas, Pere, perquè no se't descoll... desconfiguri el blog quan poses enllaços, si també -com jo- ets dels de blogspot?

I per acabar, és una ingenuïtat, desitjar "que guanyi el millor"?


Apa, petonets amb epoxi

Anònim ha dit...

Pere i Arare,
Us escric al dos a la vegada per intertar dornar-vos una gota de "savoir faire" que , en llegir post i comentari , veig que us falta, cadascú en grau diferent, Ho sento, veig que ambdós aneu coixos de recursos primaris:

1. Pere escrius :
"Quant al premi Lletra, en el qual jo també vaig participar amb èxit relatiu en anys anteriors, em crida l’atenció que aquest any hagin dedicat una secció especial als blocs i en canvi no n’hagin nominat cap. Seria possible que algun dels responsables del premi m’expliqués el motiu d’aquesta novetat? Ho dubto, perquè segurament no llegiran la meva pregunta."

Escoata, Pere, o no vols que ho llegeixin o fas conya marinera.
Que llegeixin la pregunta és tan fàcil com enviar-los un missatge a lletra@uoc.edu
El difícil és que contestin!

Voilà. plis plas. Problema resolt.
Per a d'altres casos... Al meu blog, a l'aparat d'enllaços hi vaig posar una subsecció anomenada Parleu directament amb...
I allà hi vaig incloure-hi mitja dotzena d'enllaços a vips ,- llista ampliable-, i si ho envies a aquella gent segur que tot el que diguis tindrà ressò mediàtic. Una altra cosa és que facin cas.

2. Per a l'Arare:
El tema no és saber o no saber . El tema és si te'n vols assabentar o si passes.
Un cop de Google i/o de Viquipèdia creuats ens resolen el 99 % dels forats culturals en els que tots caiem a cada moment.

Pel que fa al Premi Lletra, si vols saberne un mínim : http://www.uoc.edu/lletra/premis/premilletra6/index.html
Voilà. plis plas. Problema resolt.

Ah. De res. No té cap mèrit.
Tot això és al primer capítol del Manual de bricolatge per a intel·lectuals

Anònim ha dit...

Doncs mira jo ja fa uns quants dies que vaig votar a la Júlia, el del Toni també m’agrada molt però... Al llistat de ajuts he vist un parell de noms de gent que crec que no son de cap “capelleta”, mes aviat son de la perifèria.

Xurri ha dit...

Ufff... passo!!!!!!!!!!!!!!!!!

Montse ha dit...

Ok, Sani, s'agraeix la informació.

miquel ha dit...

Aparec a les petites, encara que avui la meva presència sigui innecessària perquè jo ja he parlat abans que tots vosaltres i el que dieu alguns supera les meves espectatives de polèmica en escriure el meu habitual post innocent de cap de setmana, i respondre d'un a un -quatre o cinc folis sobre paper?- va més enllà de les meves capacitats- Deixeu-me, no obstant, que digui algunes coses.

En primer lloc, els premis Lletra dels anys anteriors estan molt ben concedits en la meva opinió, tots, sense excepcions, per bé que jo destacaria el primer i el teu, Llibreter, i tu ho saps, de manera que entenc que la teva justificació no va amb mi i no afegiré res més. Que haguessin pogut ser d'altres, no ho dubta ningú, però és evident que qualsevol tria sempre deixa descontents alguns, no s'hi pot fer res. A més, en aqusts premis, com ja us haureu adonat, juga molt el concepte d'oportunitat.

En el moment d'escriure aquest comentari n'han desaparegut dos d'anteriors que havia escrit en Toni Ibáñez. No sé si els has esborrat tu mateix o te'ls han esborrat. Tenint en compte que moltes visites que he rebut avui ho han fet atretes pel "aquí hi ha marro" del teu bloc que m'enllaçava a mi, estic disposat a tornar a copiar els comentaris si els que te'ls ha esborrat algun desaprensiu, si no és així, la cosa quedarà com tu has volgut: inexistent; sempre tenint en compte que com els comentaris estaven al meu bloc i em reservo el dret de reproduir-los en qualsevol moment. És possible , Toni, que el teu apassionament t'hagi fet escriure uns comenentaris que després t'hagin semblat inadequats -o que les consideracions d'en Sani hagin estat el motiu de la pèrdua de la teva presència aquí-.

Del que tu dius, Júlia, i del que jo dic en el post, em quedo amb l'estranyesa que em produeix veure com algunes subvencions es donen a gent a qui simplement suposen uns diners extra per no fer res més que el que farien sense l'ajut. O és que alguns, els que conec, faran mitja jornada de feina per dedicar-se amb mig cos i mitja ànima a ampliar les seves pàgines? Ho dubto. Tampoc no sé perquè s'han concedit subvencions a alguns projectes que sense que me'ls expliquin no trobo que tinguin cap interés especial, però en aquest cas el meu escepticisme no és més que això a l'espera de resultats que pugui veure o del desconeixement en detall de les propostes.
És veritat que les bases del premi Lletra són excessivament genèriques, però qui concedeix diners gentilment pot dir el que vulgui i no està obligat a més. I sí, l'any passat, em consta, en la votació popular es podia clicar tantes vegades com es volgués sense cap impediment, aquest any és més complicat.
Espero la teva història sobre el cas subvencional, júlia. Ens ho has promès.

Costa d'entendre que el que per nosaltres és una afició econòmicament desinteressada sigui per alguns una forma de fer calerons. N'haurem de parlar alguna vegada, Ramon.

Hannab, t'entenc, però ja et vas adonant que el que per alguns és un joc per d'altres és una necessitat a vida o mort: fama, diners...
La teva consideració envers el que escric m'afalaga, però no cola, que els amics, vull dir les amigues, ja se sap que són parcials. De totes maneres, em permetràs un petonet al nasset:
muuuaaaa. Va, que siguin dos: muuuaaaa.


Amic Sani, ja saps com aprecio el que escrius encara que no deixi comentaris sovint al teu bloc. Com pots deixar comentaris quan estàs d'acord amb el que llegeixes i no saps què més pots afegir?
Per cert, no et vaig votar perquè et vas presentar massa tard i el meu vot ja tenia destinatària, tot i que emm sembla que els de Lletra no el van comptabilitzar, potser perquè em falla alguna cosa a l'ordinador.
Queda apuntat que hi ha una copa a Vilanova en data incerta.
Una mica de conya, Sani. Sóc conscient que des de Lletra alguns segueixen assíduament el meu bloc, tot i que encara no figuro -i tu tampoc, terrible injustícia- a la pàgina dels escollits, que, per cert, no està actualitzada: http://www.uoc.edu/lletra/obres.html

Arare, ja veus que en Sani et respon en part.
Quant als enllaços , no sé exactament a quins et refereixes. jo no en tinc gaires i veig que tu no tens problemes al bloc. Dona'm més detalls.
Que guanyi el millor, és clar. Ara, no tothom estaria d'acord amb qui és el millor.

Dona, jaka, és que hi ha d'haver de tot, els de la capelleta i els altres, encara que de vegades els de la perifèria també tenen influències importants: que si el cunyat de la ciutat, que si el membre del jurat a qui un dia se li va punxar la roda i...

Bé, xurri, aquests són els comentaris que m'agraden. Ja ho veus, la resta han escrit tant, i jo sempre em veig en la necessitat d'escriure alguna cosa per donar mitges respostes, que aquesta matinada ja no podré escriure el meu post habitual.

Acabo. La veritat és que no voldria desvetllar abans d'hora el nom del web guanyador, però m'inclino per alguna cosa del país valencià o algun in memoriam. De moment ho deixo així, però si voleu concretaré més detalladament i donaré arguments. De totes maneres, m'he de mirar més detingudament els nominats.

Uf!

Montse ha dit...

Perre, jo volia dir els enllaços des dels posts, no des de "la pàgina". BOn diumenge!

Montse ha dit...

i també volia dir Pere i no Perre (hauré de cuidar la pronunciació escrita) ;)

miquel ha dit...

Entesos, arare, però veig que en el teu darrer post enllaces perfectament així que potser no ens acabem d'entendre.
Perre també m'agrada: sona exòtic, com si fos francès...

el llibreter ha dit...

Sense els comentaris suprimits per l'autor, la meva intervenció no té gaire sentit, la veritat.

Gràcies Pere.

Anònim ha dit...

Insisteixo en la subjectivitat a la qual estan sotmesos els premis, i en el poc valor que tots plegats els hauríem de donar. Admeto que els cèntims venen bé, fins i tot quan m'han donat dos-cents euros o coses així en uns jocs florals, naturalment, m'ha fet il·lusió. Però sé molt bé, perquè també he estat jurat d'alguns que tot és relatiu i que quan es guanya un premi s'ha de ser conscient que hi ha molts perdedors o perdedores que també el mereixien. Quan més diners es mouen, pitjor. Una vegada, crec que era Paco Candel, lúcida persona que em desvetlla simpatia i tendressa, que va manifestar que ell no havia guanyat mai cap premi, referint-se a un de poesia que es fallava va aclarir 'si el que es presenta no segueix la moda poètica que agrada al jurat, ja no guanya'. Doncs això. També he de dir que quan he publicat algun llibre l'editorial ha fet constar els premis que tinc, sembla que siguin un reclam, el mateix que quan una peli té oscars, encara que tots i totes sabem que tot, com he dit, és relatiu, subjectiu, lligat a modes i tendències, variable i que els poders culturals també són relatius, variables i humans. Personalment vaig tenir una experiència un any en què vaig quedar finalista del Sant Jordi, no me'l van publicar perquè 'era massa llarg i jo no era coneguda', les bases, en aquella època, no comportaven publicació del segon premi. En altres ocasions, quan el finalista ha estat conegut, s'ha fet també difusió de la novel·la que havia quedat segona. Tots sabem prou bé com el temps, implacable crític, però també mudable, passa el ribot per totes les vanitats literàries. Sovint sembla que tot plegat sigui una mica com la borsa.

miquel ha dit...

No deixis de tenir raó, llibreter. No deixis d'esborrar el comentari si et sembla millor, encara que entenc que en certa manera complementa el post i alguns altres comentaris.
De res.

D'acord, júlia, no caldria que ho digues, en la relativitat dels premis per les raons que dius i per alguna altra que ens devem deixar.
Penso que la majoria de vegades, deixant els diners de banda, el premi, fins i tot el més petit, inplica un reconeixement dels altres que tots necessitem i que en aquest cas podem presentar per escrit fins a la fi dels segles. No és res dolent, és propi de la condició humana. Cal desconfiar del que no necessiten reconeixements, dels que en tenen prou a actuar sense rebre res a canvi: tenen alguna cosa d'inhumans.

Anònim ha dit...

I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»

Anònim ha dit...

Hi! Just want to say what a nice site. Bye, see you soon.
»