No recordo el nom perquè fins ahir a la tarda era el xino del carrer de dalt. A la tarda, però, van canviar el rètol entre dos i ha quedat el que es veu. Em sembla que encara no està operatiu però coneixent la diligència amb que actuen els orientals suposo que potser demà ja funcionarà.
Convindreu amb mi que el rètol és d’allò més suggerent i es presta al vol de la imaginació en les intencions dels propietaris i a múltiples interpretacions:
1. Hi ha una saturació de restaurants xinesos i els propietaris d’aquest han decidit que calia una remodelació externa per atreure nous clients. Els plats seguiran sent els mateixos i els occidentals, que no distingeixen gaire entre els orientals, no s’adonaran que el canvi és només extern. A la fi, als orientals tots els occidentals també els semblem iguals
2. La filla de la mestressa, que és tailandesa, s’ha casat amb un japonès, i han decidit no enganyar més els clients. A partir d’ara –per humilitat no posen els seus propis noms-, deixen ben clar que el japones i la thalandesa -bonic nom thalandia per una noia- són els amos de la cuina.
3. La propietària del local s’ha comprat uns llibres de cuina japonesa i tailandesa i s’ha entusiasmat de tal manera que de la nit al dia ha decidit caviar la seva orientació culinària.
4. Els propietaris han encarregat el rètol a un professional que no ho és gaire, o potser és xenòfob, i no ha consultat el diccionari perquè ha pensat que els orientals tampoc no s’adonaran si hi ha algun error en el paperet que li van portar amb el nom del restaurant i els detalls culinaris.
5. Els propietaris han encarregat el rètol a un parent que s’acaba d’instal·lar i encara no domina la llengua del país. De fet el parent ha preguntat al veí català de tota la vida si tot era correcte i el veí va pensar que ja s’ho farien –també és possible que el veí només domini el català oral perquè va patir –excusa universal del país en els majors d’edat- la repressió franquista.
6. També és possible –tots coneixem la subtilesa oriental- que els propietaris del restaurant hagin considerat que unes faltes de concordança, una manca d’accent i una h de més o una i de menys provoquin que es parli del seu local –jo ho faig- i això atregui clients curiosos.
7. Quant al nom del restaurant, evidentment no té cap sentit pels occidentals –no sé si el té pels orientals-, però fonèticament se sembla a xingar, i això sempre resulta agradable. Estic segur que el subconscient català ho captarà.
8. Aquest punt i els que se us puguin acudir els heu de completar vosaltres.
No, ja sé que no us concreto l’adreça del restaurant, si algú hi vol anar, només cal que me la demaneu directament. Jo, de moment, no sé què fer. Si el cuiner té tanta cura amb els plats com els propietaris amb el rètol...
9 comentaris:
En els rètols comercials, en general, s'hi poden trobar moltes curiositats ortogràfiques i de contingut, no sé perquè no els passen per algun corrector, sobretot quan són rètols elaborats. No parlo només del català, en castellà també. Una amiga japonesa de la meva filla se sorprenia que veiéssim iguals els coreans, els xinesos, els japonesos, els indonesis... El mateix passa amb els indis, els pakistanis i la resta, i amb les cuines orientals o africanes que darrerament ocupen posicions. Ja n'anirem aprenent, la necessitat crea l'hàbit. Tot acaba generant uns estàndards culinaris i també cuines més selectes i fins i tot elitistes. Al POble-sec hi ha un tailandès molt bo, però és força 'carero'.
Estic d'acord amb la Júlia. Els que fan rètols haurien de fer-se assessorar per algú que -malgrat haver estat reprimit pel franquisme- hagi tingut la bona fe, la paciència i les ganes d'aprendre català. Però és que en castellà passa el mateix!!!
Ho veus, Pere? Ara ja no pots dir "el xino del carrer de dalt", pots enviar la gent "A Xingar" o a ca la Thailandia o a cal Japonès.
Jo no et preguntaré l'adreça, encara em donarien gat per llebre i m'hauria d'acabar menjant l'arròs d'acompanyament per si les mosques!
Shin-gá, puesto que ja-pones cual ta Landa.
Ens has de dir el districte, com a mínim. I si és costat mar o muntanya.
Jo (de veritat) m'estimo més trobar-lo tot passejant.
Així camino.
Mira, han aconseguit, si més no, que en parlessis. Ja n'he vist alguns, de rètols curiosos com aquest...llàstima que no se'm va acudir fotografiar-los!
Per cert, algú ha recollit les diferents formes d'anomenar coses com el cruasàn, croissant, crosan, o la vichisuàs???
pere, jo he pensat directament en el punt 7. dec anar molt sortida, ejem.
sobre la conversió dels restaurants xinesos, és un fet preocupant i cada vegada més descarat. el del meu barri també va passar de xinès a japonès d'un dia per l'altre. amb els mateixos cambrers i tot.
el rètol el veig com un acte d'integració. i sobre les traduccions, és un món molt estrany. només cal veure segons quins manuals d'instruccions i segons quins prospectes. de totes maneres, aquesta supera tota expectativa. els noms dels països en català són ben senzills de buscar i trobar!
Jo tampoc no entenc perquè alguns no es miren més alguns missatges comercials que passaran a la "posteritat". Quant a les cuines més selectes, no ho tinc gaire clar, el mateix concepte de selecte aplicat a la gastronomia de vegades el veig com a sinònim de diferent, però no de qualitat, d'equilibri, d'autenticitat -odio la paraula autèntic, que em sembla que ara ja no està de moda-.
Sí, Júlia, és increïble la varietat de neologismes que es fan servir en alguns camps. I aquí, per exemple, es va fer servir la paraula croissanterie -i variants- quan encara no la utilitzaven a França.
Sí, arare, no és en absolut una exclusiva dels orientals rètols com aquest. Fa uns anys em vaig fixar que podia llegir automobils o automovils -l'accent ja el deixo de banda- en tallers que eren castellans o catalans respectivament. No acabo d'entendre com es pots passar tant.
Moltes connotacions sexuals realment en la nova denominació i descripció, cosa que en el fons sempre animarà una mica la fama d'impassibles que tenen els orientals.
Un del meu poble, supervivent de la guerra civi, va afirmar fins el moment de la seva mort que preferia el gat al conill: qüestions culturals i de supervivència.
Aquí a la vora, xurri, ja saps... Per cert, pots caminar o et vinc a ajudar?
Potser es tractava d'això, que són molt subtils, Ferran, i ho han aconseguit.
Quan vulguis fem un bloc conjunt -i que s'hi apunti més gent- sobre l'ús e la llengua en els comerços i similars. Hi ha coses increïbles. Però no t'oblidis de la càmera.
Entenc que hagis pensat directament en el punt 7, Hannab, que aquests dies amb tant d'estudi i concentració has d'anar necessàriament cremada, i no ho dic per qüestions culinàries. Pensa, però que ja queda poc -suposo- i que tindràs totes les oportunitats del món.
Ostres, gràcies per confirmar la reconversió dels restaurants xinesos. Ja començava a pensar que jo mateix m'ho havia inventat.
Sí que tens raó, no entenc per què no han fet el petit esforç de consulta. No se m'acut res més que el que volen és publicitat com la meva, però ja veus que m'he resistit a deixar l'adreça.
quina vergonya, jo vaig usar el terme "sortida"??? volia dir cremada, és clar... si es que no sé en què estaria pensant..
Ja veus el que fa l'inconscient en situacions extremes en una noia tan ... com tu. Però, digues, digues, no et tallis, que aquí som tots de confiança.
Publica un comentari a l'entrada