No acabo d’entendre l’enrenou del DVD de Convergència (i Unió). Sembla ser que no apareix res que no s’hagi dit en versió íntegra al llarg dels anys anteriors. La qüestió de si s’han gastat molts o pocs diners és una altra història. El que trobo més preocupant, però, és que l’hagi vist tanta gent. Entenc que l’hagin mirat i el comentin els polítics i aquells que es dediquen al comentari polític, periodistes i altres, però que aparegui, per exemple, en els blocs de temàtica general i se n’opini, ho trobo excessiu, una pèrdua de temps inqüestionable. És clar que cadascú amb el seu temps pot fer el que li plagui. I a veure si encara resultarà que caldrà una segona edició.
Més interessant em semblen algunes entrevistes que van apareixent aquests dies a la premsa, com les de Joan de Sagarra o Sala i Martín. Tot i que l’un i l’altre tenen tendència al lluïment personal i, per tant, a no presentar el personatge en totes les seves facetes, tasca difícil per altra banda, els resultats aconseguits em semblen notables si un va més enllà de la direcció o de les conclusions dels entrevistadors –o de la direcció que pretenen aconseguir-. En la recent publicada entrevista a Montilla, hi ha moments en què que el personatge m'esparvera: tan a la defensiva, tan poc orgullós dels seus orígens, malgrat que vulgui manifestar el contrari, tan mediocre, tan sofista (més potser) com el propi Sala i Martin... Tan... I estic amb ell quan diu que hi ha doctors o llicenciats impresentables, absolutament incultes, però no haurai d'anar per aquí la cosa. Llegiu-vos-la si teniu temps: us he triat la versió blocaire amb comentaris inclosos. Consti que em sap greu... I la corrua d'entrevistes a la tele: aquesta nit, pesos lleugers al 33 i més pesants (o es diu pesats) a TV8. És cosa vostra.
En el meu cas, la veritat és que no tinc les coses gens clares en les properes eleccions, menys que altres vegades. Tampoc no és que això em tregui la son, que a la fi penso que guanyi qui guanyi dels que ho poden fer, poc cosa em canviarà -algun xec de més o de menys d'aquesta societat que uns i altres anomenen definitivament del benestar- , a part que em tocarà pagar més impostos si compleixen promeses electorals, com les referides a la vivenda, per exemple, a no ser que treguin diners d’un lloc –quin?- per passar-lo a un altre. En fi, que -conclusió poc gratuïta- és difícil trobar una professió (sic) amb tants incompetents i/o mentiders com en al professió política, excepcions a part.
I mentre alguns us dedicàveu a veure el DVD de Convergència (i Unió), jo també perdia el temps expressant en horribles decasíl·labs catalans de rima fàcil el meu estat d’ànim. Amb el temps cadascú fa el que vol, fins que alguna esmena estatuària digui el contrari. Compte, que en vers sempre surten més mentides que en prosa.
Així com cell que es troba en un moment
en què no veu a quina illa acudir
i escàs consol li aporta el pensament
quan veu ben clar que li toca morir,
em passa a mi, que vaig partit buscant
i no en veig cap que em mereixi ni un mot:
desesperat, sense donar el meu vot,
iré pel món l’abstenció recitant?
pere palau
(dubtes entre recitant o demanant)
PÈNDOL
Fa 9 hores
11 comentaris:
En desert sóc, com vos mateix dieu,
Cercant per mars i per camins dreceres,
Volent sentir ben assenyada veu,
I escoltant sols paraules baladreres.
Ai, predicant silenci i abstenció
Els nostres vots iran a mars llunyans,
El dubte em pren, i l’esdevenidor
S’ha enterbolit amb boires i paranys.
NI em sembla el mas jamai recer fidel,
Ni mont ni illa a la pau em porten,
Camins d’esquerra ja no són mon cel
Ni vells partis món neguit aconhorten.
Més, ai, caldrà esdevenir valents
I resignats, decisions fer valer,
Triar perduts, qui sigui el menys dolent,
I fer camí, sense destí proper.
perdó...'partits' no partis.
ai pere que se'm posa malament l'esmorzar!!!
tema ciu arribo tard per estar offline, però sí que em sulfura el malbaratament. MOLT.
tema montilla, no he pogut acabar de llegir l'entrevista, per manca de temps i per angoixa vital, i no entenc que coi fa un socialista posant-se medalles de creixement, no entenc res, on va el món.
aquesta vegada ho tinc clar el que faré, per equilibrar la balança, no pas perque m'agradi cap de les titelles que ens pretenen representar.
Video? quin video?
ah, dvd, dius? En tinc dos, que en vols un? O els dos? encara estan embolicats amb el seu p`lastic (vaja plasta, haver-me d'empassar un dvd en el què em volen convèncer, maremeva, com es poden pensar que em convenceran amb UN DVD?)
oichsss
Potser és un bon moment per votar Escons insubmisos...
www.esconsinsubmisos.org
m.s.
pere palau March. Us entenc perfectament, però ja sabeu que sóc una mica més "positiu".
Noltinc, el dvd famós. Però no sé qué em diu que la propera setmana en tindrem un de l'home del vestit gris. amb les seves manetes de mentider. I si fem bondat (?) fins i tot pot ser que ens caigui un d'amor i flors, un exaltat i patriótic, i un de la fundació faes.
Espero que no siguin massa cars, em faig mala sang pensant qué és el que deixem de pagar per a pagar aquesta solemne estupidesa.
Aviat ens vindran a comentar als blocs per demanar-nos el vot.
Molt bo, Júlia. Gràcies per animar-me. Ei, i si oferíssim els nostres serveis a algun partit. Jo m'apunto d'ajudant, que això de versificar costa molt.
Durant l'any es veuen molts disbarats; hanna, però el joc dels disbarats del perçiode electoral -que aviat no sabrem quan comença- és antològic.
Feliç tu que saps com equilibrar. Dóna'm una pista.
Jo ja tinc el meu, arare -suposo que encara el tinc, si la Joana no la llançat-. Et sembla que els els enviem a la xurri, que no en té cap perquè sempre està voltant.
(si em de ser literals, amb un DVD no et convenceran, però, i amb dos?:-)
Ens ho mirarem, m. s., ja et direm alguna cosa (faig servir el plural majestàtic, com pots veure)
D'acord, albert, jo també en tinc ganes de ser positiu. Que em -ens- podries convéncer?
Xurri, l'arare i jo t'enviarem els nostres DVDs encara immaculats. No, no no te'ls volem canviar pels teus.
Qualsevol DVD és massa car, però ja hi estem acostumats. Si no fos pels DVDs i altres elements publicitaris, com sabríem que han fet els aprtits durant quatre anys -tres en aquest cas-)? Com sabríem qui hem de votar?
Em fa l'efecte que ja han arribat als blocs, al menys a alguns.
Prou feina tinc de convencèr-me a mi mateix. Però com que sóc una petita cosa tota insignificant, vaig decidir, ara fa posem-hi una dotzena d'anys, circular per la vida amb una mica de tolerància i actuació a nivell micro. Perquè ja sé que "tot" està podrit, però continuo anant a treballar pensant que alguna cosa millorarà per la meva dedicació o que, com a mínim, de tant en tant, aconseguiré aturar alguna "brutícia". En política, si fa no fa, el mateix. Digues-me possibilista. Ei, que respecto totes les opinions perquè a més amés crec que hi ha raons suficients, però em resisiteixo a sentir-me ningunejat, només utilitzat. Potser només és una opció per sortir del (mal)pas....
Albert: Possibilista!
;)
Ui, pere, jo arribo molt tard. M'he passat una setmana fent bondat i anant a dormir molt aviat, o sigui que ni passava per aquí ni per enlloc.
Per descomptat que el vídeo de ciu no me'l vaig mirar. I l'entrevista de Montilla, només el que en vaig sentir a la radio. A mi en Montilla em posa nerviosa. Si és el que és, per què se n'ha d'amagar? De fet, ell és l'únic que se n'amaga.
Anant cap a casa cada dia passo per un tros de ciutat. No vull generalitzar, però passo per un barri que va ser creat als anys 60-70 i on hi anava a viure tota la immigració que venia de les espanyes. Una mica més enllà, hi ha una urbanització nova, tota plena de gent catalana i rica. El carrer en qüestió té unes 20 faroles. Les 12 primeres, que coincideixen amb el camí del barri castellà tenen una cara penjada. A partir que comença el barri "ric", hi ha 8 faroles amb una altra cara. No vull generalitzar, però estic segura que si algú ha arribat fins aquí del comentari, tindrà molt clar quina cara és cadascuna.
Publica un comentari a l'entrada