passant el dia

Cap a les dos ha sortit el sol a casa meva –potser no ben bé, però deixem-ho estar, i no parlo en sentit metafòric-. Aquest fet i l’encara darrer post d’emgiró (llegiu-lo i entreu també a l’enllaç, que a mi em sembla interessant i matèria de comentari), em fan pensar en la llum, en el temps i en l’ús del llenguatge, tot diferent i tot u.

La paraula matinada, per exemple, la solem fer servir sovint en el sentit de les hores nocturnes, després de les dotze, que precedeixen l’alba, en canvi, en la seva primera accepció, el diccionari ens diu que es tracta del començament del dia, de l’alba, com en la cançó –o no?- de la Maria del Mar Bonet. Matinada i alba són, doncs, sinònims en una de les seves accepcions, aquella que diu: Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó( recordeu que alba és blanca també com a adjectiu). Ens queda, però, una paraula relacionada, l’aurora. Ah, l’aurora! L’heu vista últimament? El diccionari ens diu: claror rogent que precedeix la sortida del sol. Moment de sortir el sol. És l’aurora el mateix que l’alba. No n’estic segur, però jo m’inclinaria a pensar que abans arriba l’alba i immediatament s’incorpora l’aurora al dia; això sí, sempre que faci sol, perquè en cas contrari l’aurora es queda a casa, com ha passat aquests dies plujosos de recolliment, recolliment excepte per als boletaires i neoboletaires,que, esperonats pel programa de TV3 i les guies de no sé quin diari, s’han llançat al bosc a arrasar, ara que encara no hi ha peatge, en una aventura que no sé com no causa més morts, i no em refereixo al trànsit, evidentment.

Com que ara ja heu llegit el post que us recomanava i sabeu de què va, deixeu-me assegurar-vos que no és imprescindible dir natura morta en comptes de bodegó, que aquesta paraula ja està normalitzada, sobretot per referir-se als bodegons en què apareixen fruites o verdures, que com tothom sap mai no estan mortes, a no ser que hagin estat tractades amb DDT (bonic post).
I ara que comença el crepuscle i marxen els vidriers –això no s’acaba mai!- me’n vaig també una estona. Ens veiem més tard, potser a les petites.

No, encara no hem arribat a les 12 i ja penjo el post. A veure si avui aconsegueixo dormir més de quatre hores.