personalitats al descobert

Els darrers dies ha ocupat una part no excessiva però si continuada del meu temps, la lectura de memes, qüestionaris i enquestes. He llegit els memes musical d’amics, coneguts i estranys, i fins i tot m’he atrevit al respondre’l, d’aquella manera. He llegit, també, una reconversió literària del meme (i un, només amb cançons catalanes -vejats miracle!-). M’he passat una estona amb memes i qüestionaris fets en la premsa als polítics. En fi, que m’ha semblat que hi havia una revifalla en l’intent de conèixer les persones a través de les seves respostes a preguntes més o menys concretes o generals.

Una seqüela d’aquestes lectures ha estat buscar un dels qüestionaris més antics i contestats de la història. El qüestionari Proust el va publicar per primera vegada l’escriptor francès quan tenia 13 anys a la revista “Vanity Fair” , als 20 anys el va tornar a publicar ampliat. Sembla que algunes de les preguntes provenen de les filles de Karl Marx, que s’hi divertien en les llargues sobretaules sense tele. Sigui quin sigui l’origen, és un qüestionari que encara ara es fa servir o bé s’aprofiten algunes de les seves preguntes.

Com potser encara hi ha algú que no el coneix, us el passo a continuació, però enlloc de deixar només les preguntes, us poso les respostes que va donar en Pere Calders, que trobo que milloraran la possible aridesa de 31 preguntes sense resposta. Havia pensat posar l’original de Proust, però crec que Calders és una opció millor, de totes maneres, el francès i el català coincideixen en la seva heroïna històrica preferida: Cleopatra; ja és alguna cosa. Si algú té ganes de llegir les respostes proustianes o les d’alguns escriptors catalans: Carner, Espriu i Víctor Català, que cliquí aquí (en Jaume ens assenyalava el lloc fa uns dies a Carneriana)

Finalment, si algú de vosaltres es veu amb ànims de respondre, sigui ara o més endavant, que no es talli, que també el llegirem amb molt de gust i, si no diu mentides, ens farem càrrec de la seva veritable naturalesa. Va, sigueu valents i valentes!

QUESTIONARI PROUST A PERE CALDERS

1. El principal tret del meu caràcter?
Una timidesa exterior, que em fa esquerp, en pugna constant amb alegria interior que desitja la sociabilitat.

2. La qualitat que prefereixo en un home?
La lleialtat i el valor cívic.

3. La qualitat que prefereixo en una dona?
Admirant, jo també, les qualitats morals femenines generalment acreditades, les dones m’agraden més aviat plenes.

4. Allò que més estimo en els amics?
Una bondat àgil i militant, que no es confongui amb la taujaneria.

5. El meu principal defecte?
La pertorbadora oposició entre l’esperança i la desconfiança. Estic segur de comptar amb defectes pitjors, però amics i parents no són sincers sobre aquest punt i em fan anar desorientat.

6. La meva ocupació preferida?
El joc dels projectes i l’embriaguesa de començar a realitzar-ne algun.

7. El meu somni de benestar?
Merèixer la vida sense haver-me-la de guanyar cada dia. Podria prometre pagar la gràcia treballant amb més entusiasme.

8. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
A part de la pèrdua de persones i de coses que estimo (desgràcies que, pel seu volum, em fa l’efecte que queden fora de l’esperit del qüestionari), em doldria molt d’adonar-me d’un excés de temps perdut, quan el fet de penedir-me n'hagués d’anar irremeiablement lligat a la nostàlgia.

9. Què voldria ser?
En aquest aspecte, tinc la satisfacció de poder dir que conservo la puresa dels començaments: m’agradaria de ser capità d’un gran transatlàntic. Veig, però, que la figura no m’acompanya i que, en canvi, és passablement adequada a la meva condició. De manera que em resigno i, seguint el camí que m’he trobat sota els peus, m’agradaria d’avançar fins al capdamunt de la pujada.

10. On desitjaria viure?
A Barcelona, però no hi trobo pis.

11. Quin color prefereixo?
El bon color, el color sa, sobretot damunt les cares estimades.

12. Quina flor prefereixo?
Quan m’hi fixo, m’agraden gairebé totes les flors, però després em distrec i penso en altres coses. Voldria que tothom se’n fes càrrec.

13. Quin ocell prefereixo?
Les perdius a la vinagreta. També m’atreu molt, en un sentit més desinteressat, el canari flauta que ha tingut bons professors. I planyo, amb una tristesa plena de simpatia, tots els ocells de gàbia que, malgrat tot, canten.


14. Els meus autors preferits en prosa?
Tots aquells que, amb l’esquer d’interessar-me o divertir-me, m’han fet aprendre una lliçó perdurable. Els màgics que amb una bella manera de dir m’han convidat a una compromesa manera de pensar.

15. Els poetes preferits?
Tots els que m’han fet estimar –i de vegades témer- el misteri com a cosa de cada dia. Els creadors d’escenaris per al somni on he pogut representar petits papers. Els que, amb una paraula càlida, m’han fet estremir la pell, com de fred.

16. Els herois de ficció?
Ara que m’hi fan pensar, veig que no tinc heroi de ficció de planta, i és una omissió que m’amoïna. Posat a haver-ne de buscar, se m’apareix tot seguit la figura de “superman”, però amb casc blau, tret de la influencia nord-americana i posat al servei de les Nacions Unides.

17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
Era fictícia Julieta? En cas afirmatiu, ella. Si no, passo.

18. Els meus compositors predilectes?
Podria apuntar tres o quatre noms segurs que em guardarien de mentir, però m’arrisco fins a la pròpia destrucció: m’agrada Schubert, m’agrada més que els altres. És una opinió d’aquelles que desacrediten per tota la vida i espero que això m’estalviï per sempre més de dir que no hi entenc.

19. Els pintors predilectes?
Els meus amics que pinten. Fora d’aquest cercle d’amistat, n’hi ha també d’altres que admiro, però ja és per raons distintes.

20. Els meus herois de la vida real?
Els homes que, a qualsevol lloc de la terra, són capaços de jugar-se el benestar defensant les causes que consideren justes.

21. Les meves heroïnes històriques?
Cleopatra Segurament que influeix en aquesta tria el bon aspecte d’alguna actriu que ha representat el paper de la reina en el cinema, perquè d’altra manera no m’explico que se m’hagi acudit precisament el nom de Cleopatra, quan hi ha tantes i tantes heroïnes.

22. Els noms que prefereixo?
Aquí també caic en el parany de l’afecte, perquè en triar noms se m’apareixen rostres. Qui sap si, en el cas que la meva enamorada s’anomenés Fredegunda, no li diria freda amb ganes d’arreglar-ho, i trobaria adorable aquest nom tan poc afrodisíac.

23. Què detesto més que res?
La falta de pietat i de comprensió disfressada d’ideal polític o de sentiment religiós.

24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
Els salvadors de pobles que, amb l’excusa de tenir permís de la providència, destrueixen allò que pretenen salvar.

25. Quin fet militar admiro més?
La desmobilització després de cada guerra. L’admiraré més quan s’aconsegueixi posar-la al principi de qualsevol conflicte.

26. Quina reforma admiro més?
En aquest terreny, són més les reformes que desitjo que no pas les que admiro. En trobaria molt bona una que em permetés parlar amb franquesa.

27. Quins dons naturals voldria tenir?
M’agradaria poder volar sense aparells, només movent els braços. Però vista la dificultat de complaure’m si demano massa, m’acontentaria amb ser intel·ligent, ben plantat, ple de salut i simpàtic.

28. Com m’agradaria morir?
Hi he pensat molt, i no m’agradaria morir de cap manera. És més: trobo antipàtica la idea. Sé que, de debò, no podré triar i evito tant com puc de fer-me il·lusions.

29. Estat present del meu esperit?
Estic inquiet, nerviós. Tots ho estem poc o molt, i les pastilles tranquil·litzadores no acaben de donar el resultat que ens pensàvem. Ara, que també és cert que l’home no ha nascut per estar tranquil i qui sap si encara n’hauríem de donar les gràcies.

30. Fets que m’inspiren més indulgència?
El contraban. Només jo sé el que vaig patir per passar una cafeteria italiana de sis tasses, i això que a la duana no se la va mirar ningú. D’una manera més oberta i generosa, m’inclinen al perdó immediat tot els pecats que s’originen en un excés d’amor.

31. El meu lema?
Aquesta pregunta afalaga. Sembla que pressuposi, no sé ben bé per què, que la persona preguntada ha de tenir escut. Veig, doncs, el lema en forma de cinta: “Esperar amb impaciència”. Sí, aquest em va bé. Espero moltes coses i, a mesura que em vaig fent gran, cada vegada tinc més pressa.