Ubi bene, ibi patria

En Matamoros, en Moret i jo –quin gran trio!- ens estem replantejant el viatge, o la fugida, si li voleu donar aquest nom. A la fi, pensem que tots tres estem prou bé aquí. En Matamoros sembla que ha decidit -digueu-li falta d’imaginació que no s’ofendrà- que no troba cap cognom més escaient i que amb la 49 no arribarà gaire lluny, en Moret afirma que ja es troba bé a la seva terra, malgrat i gràcies al cognom, i jo, a mi ja m’està bé sortir només durant les vacances per veure que m’agrada tot el que veig però que encara m’agrada més trobar-me en aquesta petita terra on sovint crec que les coses podrien millorar, on tenim els polítics que ens mereixem perquè sinó no els votaríem, on surt el sol cada matí perquè cadascú digui la seva al llarg del dia, encara que el que alguns diuen sigui vergonyós i se’n faci gran publicitat mentre que el que diuen altres amb més sentit sigui silenciat... En fi, que us he de dir que no sapigueu vosaltres. Tant de bo que els que arriben aquí pensin algun dia, com deia Ciceró que “on estem bé, tenim la pàtria”, malgrat que com a nosaltres sempre els quedi alguna recança.

Un altre que sembla que tampoc no es mourà del seu país, ni de la seva ciutat, que quan ell va néixer tenia mig milió d’habitants i ara en té onze, serà Orhan Pamuk, l’escriptor turc, nascut i veí d’Istanbul –m’agrada més Constantinoble-, guanyador del Nobel de literatura d’aquest any(en la recerca de l'ànima malenconiosa de la seva vila natal, ha trobat noves imatges espirituals per al combat i la barreja de cultures, destaca l'Acadèmia sueca, ho comprovarem) i que penso que no és gaire llegit, o al menys comentat, en el nostre país. Demà, avui ja hem començat, tots en direm alguna cosa: que si és un escriptor pont entre dues cultures, que si denuncià el genocidi armeni (també el kurd) per part dels seus conciutadans ( Les acusacions contra Turquia pel genocidi del poble turc (fetes en un diari suís)..., diu Vilaweb), buscarem a Google i trobarem ben poca cosa en la nostra llengua sobre els seus llibres, però sí sobre la seva valentia política, que l’honora, però que no pertany al seu ofici d’escriptor i que ell mateix considera circumstancial avui, demà no se sap; i és que tingui un l’ofici que tingui bé ha de parlar del món que l’envolta, d’aquest món on es troba bé malgrat tot, d’aquest món d’on no sortirà si no el fan fora. Havent parlat ja de les circumstàncies polítiques d’Orhan Pamuk, potser més endavant ens tocarà parlar de la seva literatura, o és que no es dóna el Nobel de literatura pels llibres que un escriu? Felicitats, Orhan Pamuk, et llegirem, tot i que de moment només tinguis dues novel·les traduïdes al català, quina poca visió editorial.

Curiosament, avui mateix m’assabento que a França s’ha aprovat un projecte de llei que castigarà aquells qui neguin el genocidi del poble armeni durant la primera guerra mundial. No és que em sembli malament aquest projecte de llei, però considero més desitjables les actuacions immediates, és a dir, que es castigui en el seu moment els genocides (o altres criminals), i encara em semblaria millor que s’evitessin els genocidis (o altres crims), és clar que aquí la tasca ja es més feixuga, perquè actuar sobre el passat sol ser força més fàcil que comprometre’s amb el present i preveure el futur, o no? Em sobren exemples.