Veles i vents cercaran mon destí,
cap a ponent, aniré fent camí.
Mentre la mar, amb gran trasbalsament,
rebutjarà qui la solqui insistent.
Els peregrins s’aniran desinflant,
en canvi jo, em mantindré constant.
La mort em dol perquè m’oblidareu;
N’estic segur: el meu record perdreu.
I podria continuar amb més estrofes, fins i tot les podria traduir al castellà: “Velas y vientos buscaran mi destino...” Els qui el coneixeu, us sembla que aquesta versió abreviada d’Ausiàs March (li demano perdó, no sigui cosa que qualsevol nit se m’aparegui i em vulgui fer bullir en una cassola) recorda vagament el seu poema? Potser sí, fins i tot he procurat servir-me de decasíl·labs catalans, però estic segur que alguns de vosaltres esteu a punt de no llegir-me més o d’esborrar-me dels enllaços del vostre bloc. La meva intenció només era acostar-vos una de les grans composicions de l’escriptor sense que tinguéssiu cap dificultat de comprensió i també he pensat que si en feia una traducció, seria fàcil i agradable entrar en la poètica d’Ausiàs i, no només acostar els castellanoparlants a la seva obra, sinó donar-los l’oportunitat d’aprendre català a través dels nostres clàssics.
De totes maneres, la mandra i els dubtes em vencen i no continuaré. “L V”, en canvi, ens presentarà a partir del proper diumenge una tasca molt semblant a la que jo m’havia proposat: ens regalarà una obra clàssica en anglès, abreviada, amb la seva corresponent traducció literal al castellà (potser hauria d’haver sigut, per ser políticament correcte, una rdició trilingüe). Podria ironitzar, però en el fons penso que una iniciativa cultural com aquesta cal lloar-la. En un país en què es llegeix poc –no parlo de vosaltres- i en què no hi ha manera que la gent aprengui anglès –parlo per mi-, el que falten són propostes semblants: uns llibres curts i atractius de bons autors de la literatura en llengua anglesa, per exemple. I dintre d’un temps –suposo que es faran enquestes per demostrar-ho-, segur que tots els que comprin el diari el diumenge ja entendran sense dificultats la llengua de Wilde, Dickens... Parlar-la serà segurament el segon propòsit, que primer cal aconseguir lectors.
Sé que ja és massa tard, però tenint en compte que es tracta de versions abreviades, jo hagués proposat que s’adaptés també el títol. En el primer lliurament, per exemple, en lloc de presentar El fantasma de Canterville, jo hagués suggerit El fantasmeta de Canterville.
ESPANYA VA BÉ?
Fa 6 hores
5 comentaris:
Recordo les lectures abreujades de Longmann i Heinemann de quan estudiava anglès: tot i reconèixer-ne la utilitat, ja llavors em semblaven poca cosa, que tenien poca substància. Preferia enfrontar-me a les versions originals... igual que amb el català medieval (tinc un cert prejudici contra les traduccions i les adaptacions del català medieval al contemporani, si més no quan s'utilitzen a la universitat en estudis de filologia catalana). Me'l miraré, el fantasma, a veure si així venço la por a llegir en anglès...
Ferran
uix, doncs jo si que me'ls compraré, a veure si entenc alguna coseta, que jo d'anglès, rien de rien (ho veieu?)
Jo d’anglès només el de la informàtica i pronunciat tal com està escrit. :(
Ara aquest del “fantasmeta” si que me’l hagués comprat!!! :D
Uix, llegeixo tard... com d'habitude.
La setmana que ve el compro
Deixant de banda que estic segur que tothom prefereix llegir O. W. i no una reproducció aproximada a la seva obra, recordo que el llibre no el venen, el regalen (o regalen el diari, no ho sé).
La qüestió és: quan un té una certa edat, el que vol és aprendre una llengua o llegir un llibre tal com cal? Vol literatura o aprendre llengües?
Uf, Ferran, tal com van les coses un mai no està segur de llegir els textos medievals en la meteixa llengua en què els va escriure el seu autor, encara que ens ho assegurin.
Publica un comentari a l'entrada