decididament

Decididament, estic en més baixa forma que no em pensava. Ni la política internacional ni la nacional ni la nacional (sic) em criden l’atenció si no és per recordar a uns i altres que, com deia Publili Sirus “ibi semper est victoria, ubi concordia est (la victòria és sempre allí on hi ha concòrdia), paraules totalment inútils en l’actualitat, i per molts anys. Ni faig gaire atenció a la discussió sobre si l’AVE ens enterrarà o no en els fonaments, mentre ningú parla d’una bona xarxa de trens de mercaderies (una de les meves dèries). Tampoc no m’importa gaire que Carretero es desmarqui d’ERC o viceversa. Avui el nou paper que jugarà en el futur la ILC em deixa fred. Podeu comptar el que m’importa avui l’enginyosa idea de la Generalitat de fer pagar nou euros diaris als propietaris dels habitatges deshabitats... Avui, si arriba el fred, no m'agafarà preparat

En fi, que avui no escriuré res, ni tan sols, contra el meu costum, deixaré alguna frases a les amigues –on són els amics?- que fan algun comentari en el post d'ahir.

Avui, ara, tornaré a passejar una estona curta per alguns barris de la ciutat acollidora que descriu magistralment la Violette.

Demà... Demà ja torna a ser avui.