30.12.06

continuïtats i començaments

És ben curiosa la darrera nit de l’any –quin invent això del temps comptat i comptable-, quan tothom, ni que sigui per un moment, fa balanç. Ni ha qui obren la llibreta dels vells propòsits i van apuntant una marca al costat: un sí o un no, i tornen a copiar les propostes no realitzades potser en una llibreta nova i sospesen pros i contres: marquen el temps amb fites: anuals, mensuals, setmanals o diàries. Ni ha que en lloc d’anys temporitzen la vida, com si fossin els amos d’un temps interminable, i planegen detalls com els amors o els fills, hipoteques i feines o les obres que, finalment, els donaran la fama -la immortalitat?-. En l’extrem oposat dels més calculadors, hi ha aquells que només saben l’instant: ni passat ni futur els neguiteja gens, el temps no és més que la claror del dia o la foscor de la nit. Entremig, hi ha la resta: un poc d’això i un molt d’allò o viceversa. Sigui qui sigui, cadascú té un desig que guanya els altres i que marca amb lletres o li passa pel cap, a penes una boira, la darrera nit de l’any. No, no, el desig de felicitat total no s’hi val.

Aquest mati m’ha trucat una excompanya de feina ja jubilada per desitjar-me una bona entrada d’any. Mai no m’havia trucat abans per aquest motiu. Viu sola des de fa molts anys, però ara, sense família a prop, la solitud se li fa dura. M’ha parlat del passat i de plans no realitzats. Una conversa llarga. No fa gaire, la meva mare, en una altra conversa que ara no ve al cas, em deia: “la companyia, Déu la volia”. Doncs bé, aquest és el meu desig per a tots vosaltres durant el proper any, i permeteu-me que prescindeixi de consideracions i matisos. M’atreveixo, però, a afegir, també sense comentaris, dos versos i mig d’un magnífic poema de Ferrater: “Jo, massa jove / també, no havia après a reconèixer-me /en l’acceptació més que en la tria.” La resta ja es cosa vostra, o del destí, per als qui hi creieu.

I la nit de cap d’any, i les altres, no feu com els dos babaus del fotograma, que deixen passar les oportunitats. I si no és la nit de cap d’any, que sigui qualsevol altra nit o un altre dia. No avui no us parlaré de les deplorables històries que ens envolten: la mort anunciada d’un dictador llunyà, l’atemptat anunciat que generarà tanta literatura hipòcrita. Avui em limito a reiterar-vos el meu desig que trobeu aquests petits moments de felicitat que voleu. Ja és prou.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt emotiu, amic... Te'n felicito ...
Aviam si durant el 2007 ens veiem, trobant-nos en algun lloc. Bon any!

Xurri ha dit...

Aquests sí que son bons dessitgs; tan de bó que es compleixin. Per a tots.

Magnífic poema, estic d'acord.

Bon any, pere.

Albert ha dit...

Que tu també trobis els teus. Bon any.

iruna ha dit...

no sé si podré fer-te cas del tot i no fer cara de babau demà a la nit en algun moment...
segur que pensaré en el passat, no només en el d'aquest any, aniré anys enrera, recordaré altres nits de cap d'any, sobre tot una, la del 1997, quan començava a créixer dins meu una nova vida i vaig passar la frontera anual amb aquest nou futur al meu interior... jo, que del futur mai n'he sabut res...
l'invent del temps comptable... els qui en són capaços, tot ho mesuren, tot ho calculen... com poden?? fins i tot la vida de les persones pot condemnar-se amb xifres precises... tres mesos, cinc anys i un dia, vint anys, cinc-cents... i quan no hi ha ganes de pensar tant, pelat i al sac.
accepto el teu desig i la teva invitació a trobar moments de felicitat, sense data fixa, qualsevol nit o dia.
et desitjo el mateix, i que les estones entre mig no siguin massa feixugues.

lola ha dit...

Em quedo amb aquest fotograma de La festa (fa poc l'he tornada a veure amb el meu fill). L'actor que fa de cambrer borratxo quasi es menja Sellers, que ja és difícil. Per petar-se de riure, i també per patir una mica, que és molt cruel, com la vida mateixa.

Bon any, Pere. I una abraçada, que fa temps que ens coneixem ja.

Lola

anna g. ha dit...

pere, tu formes part d'alguns dels meus moments de felicitat... Bon Any 2007 :)

Anònim ha dit...

Al cap del temps he arribat a treure el cap per aquí.
Molt bon any, Pere!

Anònim ha dit...

Que tinguis un bon any Pere!!
Una abraçada!!!
Nota: tens un regal al meu bloc!

Anònim ha dit...

Bon any 2007 !!!

;)

Esther ha dit...

que aquest 2007 faci que encara (si és possible) valoris més cada petit moment que ens ofereix la vida. Un petó molt fort i bona entrada d'any.

Anònim ha dit...

Bon 2007 per a tu i els lectors del teu puntualíssim blog.
Eulàlia

miquel ha dit...

Gràcies. Potser sí, Sani. Bon any a tu.

Es compliran o potser ja s'han acomplert, xurri. Bon any, una altra vegada.

Gràcies, albert. Bon any!

Gràcies pel desig compartit, iruna. Això, que els intervals no et siguin feixucs.

Bon any i una abraçada, Lola.
Si, sí, però la primera escena, quan toca la trompeta i no acaba mai, ja és insuperable (potser l'estètica ha quedat una mica antiquada?).

I tu, bitxo, i ara deixa'm envermellir en la intimitat. Que l'any 2007 sigui el dels teus somnis definitius, i els que vindran després.

Molt bon any, violette, encara que només treguis el cap per aquí de tant en tant ;-)

Molt bon any i una abraçada, violant. He vist el regal i te'n dono les gràcies, encara que penso que ets excessivament generosa.

Bon 2007, jaka (si veus algú vestit de blanc, desitja-li també de part meva ;-)

Gràcies, Esther, ho intentaré, encara que és una tasca difícil. Et desitjo el mateix.

Gràcies, Eulàlia, igualment. Recorda't de posar en marxa els teus comenatris :-)