la carbasseta

Entro a quarts de set a l’espai de la Setmana Internacional del Llibre Infantil i Juvenil que s’ha inaugurat a les cinc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Encara veig grupets xerrant amb les copes de cava a la mà, però no m’hi afegeixo per tres raons: només sóc un espectador, no bec cava en aquesta hora i no parlo alemany.

L’exposició, amb llibres infantils més que juvenils, em sembla molt ben muntada, amb tots els detalls per fer-la agradable per a petits i grans, amb una disposició irregular, lleugerament laberíntica. Fullejo ràpid alguns llibres en català, castellà, francès, alemany, portuguès i anglès –perquè no n’hi ha en italià, si en un dels espais s’exposen els llibres editats a Suïssa?-. Em llegeixo sencer el llibre de la caputxeta africana. Trobo un llibre francès en què el protagonista és monsieur Hulot -el meu ídol- en bicicleta, evidentment és una història sense paraules. M’entretinc una bona estona en les mostres d’il·lustracions, algunes, com les de Birte Müller, molt bones; les de Tha a L’home del sac les trobo sensacionals, inquietants, estic segur que em podrien servir per inventar una història que, a diferència del conte de J. M. Jové, acabaria malament, com ha de ser. Mig amagats, contemplo els dibuixos de la Montse Gisbert, de Sant Jaume d’Enveja, un poble on alguns juliols se’m van convertir en descobriments durant la meva adolescència... A les set, misteriosament, l’exposició es queda buida: desapareixen nens i adults, potser atrets per la representació de La lluna d’en Joan. M’estic poca estona més abans d’anar al mercat de la Boqueria, segona parada d'una ruta més prosaica però necessària.

La fira de Frankfurt ha començat a Barcelona i jo li pregunto a la carbasseta –les carbassetes sempre saben més coses que no volen admetre- el futur de la literatura en llengua catalana. No em respon.