l'illa deserta

S’ha preguntat diverses vegades: “i tu, si només et poguessis emportar tres coses –o les que sigui- a una illa deserta...”. Deixant de banda que, que se sàpiga, no hi ha cap illa deserta, les respostes solen ser tan variades que qualsevol intent de fer-ne una estadística seria absolutament ridícul. En el meu cas, tu saps ben bé que l’únic que m’emportaria seria a tu mateix, volia dir mateixa, i que la resta seria literatura, ganes de parlar per parlar, res més que retòrica.

Ara bé, podem posar límits a la pregunta i demanar-te que decidissis quin seria l’únic llibre –jo trio llibre, vosaltres penseu en el que us sembli- que t’acompanyaria, l’únic que salvaries de la teva biblioteca en el cas que, a causa de l’escalfament de la terra o qualsevol altre motiu, haguessis de marxar precipitadament del teu domicili habitual abans de quedar sepultat sota les aigües. Arribat el cas, el més segur és que t’ofeguessis perquè, tret d’alguns casos aïllats, la majoria de vosaltres tindria feina a decidir-se: cada amor té les seves qualitats.

Posem-ho més fàcil: limitem la tria a dos llibres. En el meu cas m’he de decidir per dos obres que fullejo aquest dies: els Assaigs de Montaigne i Caps-i-puntes de Pla. La meva elecció és obvia, no ens enganyem; ni tan sols penso que valgui la pena concretar-la aquí. Però, ho teniu tan clar vosaltres o us acabaríeu ofegant?

En fi, ara que tornen a proliferar els memes, us deixo aquesta proposta tan senzilla, tan difícil i tan oberta. Espero que ningú s’hi apunti, no ens el creurem. Considereu per altra banda, ja ha quedat dit, que mai no tindreu l’oportunitat d’anar a parar a cap illa deserta. Aquesta plaent i romàntica possibilitat fa temps que ha quedat descartada, com a mínim sempre us acompanyaria el vostre passat i les vostres previsions de futur. Ho sento: cal ser realistes.


P. S. He vist que avui la gent de la tertúlia ha començat un debat sobre un tema inabastable: món virtual, món real. No tinc clar que se n’acabin de sortir. Sort!