Velles cares i veus, i les noves. També cares i veus desaparegudes i recordades. I recances.
Arribem, trobem, petonegem, encaixem mans. Arriben, petonegen, encaixen, petonejo, encaixo mans. Em trobo bé.
Una brisa suau i una calor intensa, suportable. Al fons, a fora, l’aigua de la mar; aquí, la de la piscina. Em sorprenc amb la Júlia i sorprenc la Júlia: res no serà igual? No importa, em trobo bé.
Amanides i carns i tarteletes (he de demanar detalls). I vins i cervesa. I fruites. I un braç i l’altre. I abans, el meu no-sí-nom emmarcat... I cafès.
I ens mengem (us mengeu, siguem precisos) l’univers immòbil i de gustos diversos. Els planetes no ens indiquen les planetes. El sol ens crema, però no hi fa res. No ens importen les set noves meravelles del món, ni els sants fermins.
I escrivim un manifest que potser no veurà la llum (?). I discutim de l’ara i de l’abans: moltes veus i una sola veu. I decidim que som i no som, i què som. I continuo trobant-me bé.
I el sol que ens hem cruspit encara està present en la tornada; el mar, al fons. I baixo del Volvo, i ens disgreguem... Ai!
Ara, ja sense la lluna ni el sol, m’adono que no em queda bourbon, però no importa: la música de la meva vella banda preferida (el jazz de la Pedrera em cau massa propo i masa lluny) em fa el mateix efecte...
P. S. : Intento ser sintètic. No menteixo. Va per vosaltres, i pels altres. Canvio d'estil i saludo des del centre.
16 comentaris:
un plaer... :-)
i gel picat directament de la nevera, i dos nens que no es notaven que hi eren, i una parelleta que tampoc es feia notar... i una llibreta on diverses caligrafies van prendre nota del manifest que no sabem si veurà la llum, i xococolata (molta xocolata!), i conversa, molt bona conversa, i que més podria afegir... un dia entranyable, amb la sorpresa afegida de la Júlia a la que et puc assegurar que no vas cap nosa!
Una abraçada!
aisssssssss.... i em deixava el més important!! l'aplaudiment i agraïment pels nostres amfitrions, la montse i en ferran que van estar pendents que no ens faltés res de res!
El dia que tingui casa nova, no deixaré que la montse ni el ferran s'aixequin cap vegada de la taula!!!
Tota una festa !!!
Felicitats, per els moments feliços que heu passat !!!
=;)
El plaer és meu, chat (i també els plaers petits, que eren un encant).
I moltes altres coses i detalls, Gemma, també plaents, que no s'escriuran, ben segur. I trobar la Júlia... sempre m'agrada trobar la Júlia. I el reconeixement a la Montse i al Ferran, és clar, que com tu dius ens fan ben fàcil allò que potser no ho seria. En fi, gemma, que ja saps que a alguns ens costa manifestar-nos :-)
Gràcies, jaka. Ja saps que tu també eres convidada, i segur que algun dia participarem en una trobada semblant.
xi, a alguns els costa manifestarse :)
Petons!!
jo em quedo intrigada per les tres mentides.
com judes?
(i amb l'agraïment, of course!!)
sintètic?
ai, senyor!
en fi...
gràcies a tots per venir.
Salutacions des d'aquí a l'Albert i l'Arare, que van enviar un sms i els vam trobar molt a faltar.
una forta abraçada
Ja ho saps ben prou, aiguamarina. Però ja ens coneixem i en aquests casos la importància és mínima.
Ja saps com va la meva memòria, xurri, ni que em matessis sabria dir-te què volia dir. Em sembla que és la conseqüencia que sempre em deixen els comiats precipitats i es refereix més al que no dic que al que dic... no entraré en detalls aquí, no et sembla?
Va ser un plaer, massa curt.
Gràcies atu per convidar-nos i per fer-nos sentir a casa (només em dol que la gent no es decidís a fer curses a la piscina -i jo d'arbitre-)
Els vam trobar a faltar, ésw veritat... i encara ens en deixem d'altres.
Ho veus Pere, el que et deia, vinc a llegir-te dos dies després i una mica més i vaig a parar a "Arxius"!!! :DDD
No pateixis, quan acabi la tasca de transcripció paleogràfica us enviaré el text, i que cadascú en tregui el que vulgui... o el que pugui.
Fins aviat!
Aiiii... que no m'havia fixat en el títol del post! Ja veig que tinc deures tant sí com no :-)
No exageris, martí!
Ja em pensava que no te n'havies adonat del parany... ;-)
quina trobada tant entranyable, sap greu no haver fet l'esforç d'anar-hi... (i ara el meu pis estaria pintat a l'inrevés...)
me n'alegro molt que anés tant bé.
perquè serà que em sento paranoicament al.ludida amb això de les recances...
Que no, hannab, que la pintura no és justificació (imagina't una sorpresa agradable), que estàs molt mandrosa... però s'accepta.
Paraoicament? :-)
Ains, arribo tard però encara no he tornat del viatge a Plutó...
Moltes gràcies a tots per la bona estona i mil petons als que es van currar el super dinar... no vaig ni sopar, jo :)
Un viayge plaent, sembla ser Joanaina.
Per la part que em toca, gràcies a tu per compartir -presència i paraules- el temps. I si fem un altre viatge...
Publica un comentari a l'entrada