retrobaments i pèrdues

Em perdo -o em retrobo- encara no dos dies pel nord. Necessito els contactes directes, veure aquest mar blau intens sense turistes, el vol de les gavines, els saltirons d'una dansa nupcial d'un ocells sense nom que deuen creure que ja és primavera, el passeig llarg pel camí de la resclosa que ens portarà, gos cec inclòs, per la vora del Ter i, en una marrada, fins a Ullà, tot de cases que es van fent i desfent i ni una botiga d'aquelles en què la gent es troba i parla.


I, més tard, el menjar de la fonda, i encara més passeig, i les compres. I es fa de nit i transformem taronges, ous, farina i sucre en dues coques.


I encara queda temps per llegir no gaire El ángel caido, de Boris Akunin. I per fer poca feina de la que (relatiu incorrecte!) m'he endut, il·lús, com sempre. I per connexions breus, en una de les quals m'assabento de la mort de Palau i Fabre. I rellegeixo els seus poemes i els barrejo amb les meves imatges d'avui. I plego.