18.5.08

lluny

Tants poemes per la ciutat i no em ve de gust -m’abelleix, dirien alguns, o alguna cosa pitjor- escoltar-ne cap. Vaig llegint, mirant trossos de pel·lícules, el diari i el pa, un passeig per esbargir-me en aquesta ciutat que em sembla, avui, massa plena, massa estranya, massa distant, la meua. A la nit torno a la sardana –què m’ha agafat, sardanista malenconiós del sud?-, i escolto Enric Casals, el germà d’en Pau. M’hauria de quedar amb l’alegria reiterada de “la sardana del carrer”, però em sembla que somiaré els suggeriments de “lluny”.

I si hagués de triar una poesia de Josep Lluís Aguiló –què dirà Hereu quan li concedeixi oficialment el premi dels Jocs Florals d’enguany al Saló de Cent?-, avui em quedaria amb “paraules”:


Solia dormir amb un quadern
a la taula de nit.
Si es despertava
escrivia alguna paraula
per recordar l'endemà
el contingut dels somnis.

Al matí, quan es llevava, veia
que havia escrit paraules
com terra, arròs, cornucòpia o compàs.

Tot el que havia estat clar s’esvania
i enyorava l'instant de claredat
on tot es conjugava en un terme
i una paraula sola era sinònima de l'univers.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

NO ES PAS NOU, JO HO FAIG DE TENIR UN QUADERN AMB EL BOLI A LA TAULETA, I AL COTXE IGUAL. DIRIA QUE ES UNA PRÀCTICA PROU SOVINTEJADA.

Montse ha dit...

jo també, fins i tot tinc un dictàfon i quan escrivia al diari de Girona el portava sempre amb mi per anar-me explicant a mi mateixa situacions amb les que em trobava, susceptibles de ser convertides en articles.

Nanit Pere!! un petó.

miquel ha dit...

és clar que no és nou, Francesc, jo mateix vaig tenir durant uns dies un petit bloc en espiral que portava a la butxaca de la camisa; ara apunto alguna cosa en bitllets de metro i fotografio de tant en tant.

Ostres, Arare, un dictàfon! Això ja és més professional. Trobo a faltar els teus articles al DdG.

A mi, però, com al poeta, el que em passa sovint és que el que en algun moment pensava que tenia sentit, després el perd. Deu ser com Foix: "És quan dormo que hi veig clar...· No us passa a vosaltres?

Bona nit, amics.