verdià

Estic gairebé convençut que el “Verdi” que va escriure Espriu poc abans de morir es referia al cinema del carrer del mateix nom i no a la sèrie que aquelles setmanes es podia veure a la televisió. Fet i fet, tampoc no crec que importi gaire i admeto que em contradiguin sempre que em presentin alguna prova i, si no, també.

El cert és que l’altre dia buscant una versió de “Va pensiero” que fos digna, vaig trobar filmacions d’altres representacions de Verdi, algunes que em van semblar molt interessants, fins i tot sensacionals i d’altres més aviat penoses. De tota manera, tot el que jo pugui dir en l’aspecte musical, i molt especialment operístic, és no només discutible, sinó que pot ratllar el sacrilegi. Que m’agradi Verdi és, a més, una circumstància de la qual sóc l’únic culpable.

El que volia dir i mostrar és que vaig trobar un petit fragment de “La Traviata” que em va semblar deliciós, i ara no em refereixo a la música tan coneguda ni a les veus sinó a la posada en escena; encara que trobo que la caracterització de les lioneses no està prou aconseguida: el seu farcit té més aparença de mostassa que de crema. Entenc, però, que potser aquest aspecte és una qüestió de llums i no de la realitat in situ. Mentre anava mirant el vídeo em preguntava si el muntatge era un bon sistema d’apropar la música clàssica, l’òpera o Verdi als petits, i també als grans, per què no?



Un altre vídeo –rendibilitzo el meu temps a YouTube- , aquest cop més llarg en què, si teniu la paciència d’anar mirant, ja em direu que us sembla el ballet i si el meu gust estètic està completament atrofiat i el vestuari dels ballarins és... què és aquest deliri?




I per acabar i si encara sou aquí –no em feu responsable d’aquesta part del llibret- una altra curiositat animada a “Rigoletto”.



P.S. Observo que el cap de setmana tenia 40 seguidors oficials del bloc i avui, tot i que se n’ha afegit un, he passat a 38, i això abans de publicar aquest post. Ai!