Mentrestant, durant la tarda i la nit s’ha celebrat al Passeig de Lluís Companys “África Vive” (per què en castellà?), una manifestació musical i cultural que pretén acostar el continent i que si s’ha de jutjar pel nombre de participants de quarts de vuit més aviat estava morta malgrat la vitalitat o l’entusiasme dels que ens trobàvem allà. Ja se sap, el Barça és més que un club i l’Àfrica és llunyana i potser ja no queda ningú.
Barcelona, on tot s’assimila, i viu i mort!
Va, una mica de música, que és diumenge: l’africana d’ahir a la tarda a Barcelona:
L’africana a l’Àfrica de Keita ( no confondre amb el jugador del Barça):
La guanyadora, tan propera i tan llunyana, del festival d’Eurovisió o com se digui (España penúltima: aquesta maleïda crisi!):
5 comentaris:
esta chevere tu blog...
segui posteando...
ahi te dejo para que lo cheques:
www.tumentepoderosa.blogspot.com
fer
com diu l'altra, está chévere, tu blog!
Vaig veure el festival d'Eurovisió (si, si, mea culpa)i el noi que va guanyar em va semblar un compendi d'uns quants guanyadors de fa molts anys. En general veig que ja no hi ha tant de "friki", que aquest any molta gent havia apostat per cançons amb certa melodia i no tant de crit (encara que n'hi havia algunes que continuaven amb la línia de "com més cridi, millor") i també vaig veure un vestuari una mica més acurat, algun vestit llarg... en fi, que sembla que tot torna.
El noiet em recorda, sense que tinguin res a veure, el Cliff Richards del Congratulations de fa tants anys...
uix, me'n vaig a celebrar el dia de la família! per celebrar-hom, avui serem 13, a dinar! (perdó, 12+1)
ahir al vespre sopava amb una del madrid i abans de començar el partit no només estava convençuda de que el madrid guanyaria, sinó que també estava convençuda de que avui el barça perdria...
i durant el sopar, amb breus connexions a tv3, va haver d'anar canviant d'opinió... pobra!
cada vegada que engegàvem la tele ens sortia l'eurovisió a tv1.
al sopar també hi havia una polonesa que es va emocionar intentant trobar la posició de polònia al concurs, i al no trobar-la (no l'havien deixat concursar) es va decebre.
dues decepcions ... però la resta ho vam celebrar! :-)
Sap greu que tan poqueta gent anés al festival africà; però, és clar, ahir a la ciutat estàvem pendents d'altres afers.
No vaig ser a Canaletes, però m'imagino que una part importantíssima d'africans residents a Barcelona i a Catalunya hi eren. I això és fantàstic; tan o més que l'África Vive.
Es veu que el Barça és l'equip dels africans residents a l'estat espanyol. Una molt amiga de Móstoles, em comentava que per allí és ple de camerunesos i que aquests dies estan com bojos d'alegria (i ella creu que va més enllà del fenomen Eto'o).
Salutacions, Pere, com sempre :)
Chequeado, cibersan. Aniré pasant.
Jo, Arare-Montse, des que no miro del tot o gens Eurovisió, sempre tinc aquesta sensació de ja vist, de barreja, d'un altre món. De fet, el programa en rejoveneix i hi estaria més atent si no fos perquè és massa llarg i m'agrada més embadalir-me en altres coses.
És que no pares.
Bona nit.
Quant al Barça,ja veus que ho va endevinar, kika cosmopolita, cosa que d'altres també ens temíem i no ho acabem de perdonar malgrat que ho entenem.
I tant que ho vam celebrar, i celebrarem molt més el partit del 27, no?
Dona, Montse, a la vida hi ha temps per a tot, i, a més, el Barça ahir no jugava i la lliga ja era el sac, comptant que no hi hagués cap forat. Seriosament i en broma: la publicitat africana de l'ajuntament va ser de pena, i l'africanisme de les celebracions notable.
És cert que a l'Àfrica, i entre els africans, el Barça té molta anomenada. A veure què passa amb la Champions: cal que tots animin.
Salutacions de diumenge a la nit (ja dilluns:-(
Publica un comentari a l'entrada