31.1.10

dispersió

Refredat, o el que sigui, intermitent des del dijous que em fa estar desficiós i encara més dispers del que en mi és habitual.

Em llevo tard i dedico una mica més d’una hora ha recol·locar part de la narrativa catalana als prestatges. A la ràdio parlen de la trobada de la catosfera catalana: paraules de Marc Vidal; el que diu no té cap relació amb el que escric o faig.

Després de dinar, la Joana va a veure la seva sogra, jo no li vull encomanar el refredat, o el que sigui, i continuo traient la pols i ordenant els llibres. Cap a les set decidim anar a fer una volta. És curiós com el vent, que sembla de ponent, m’estronca els símptomes nasals, que reapareixen cada vegada que entro en algun lloc excessivament calent.

Abans de sopar encara tinc temps d’acabar posant els pocs llibres dispersos que m’havien quedat. Fullejo una estranya recopilació de Ruiz i Calonja (continuo sense trobar cap esment d’amics, deixebles o coneguts a la seva mort): Retaule de la vida medieval, de Barcanova. A la primera pàgina de Dues o tres gràcies, de Joan Puig i Ferrater, llegeixo una dedicatòria firmada per J. C. , en una cal·ligrafia petita i elegant: “Com a record d’una època –magnífica gràcies al teu cor curull de delicats sentiments- de la qual tu has estat l’ànima”. Al final, la data: 12-1-40. Em commou trobar aquests sentiments personals, íntims, que jo ara, no sé si impúdicament, comparteixo aquí. Llegeixo el final de la novel·la: “El miracle de l’Arietta s’exhalava dels meus dits. Ah, si la música dels nostres destins pogués ésser com ella!” Cossos, ànimes, destins, miracles... temps.

El dos de febrer començarà la Setmana Negra de Barcelona, miraré de deixar alguns detalls més endavant; de moment, veig que destaquen que es publicarà la primera novel·la negra en Twitter, que té la gran dificultat de no admetre més de 140 caràcters per capítol. Déu, l’intent d’originalitat i la seva publicitat ens acabarà reblanint el cervell!

Mentrestant, ja he triat la novel·la –em sembla que l’encara vigent us agradaria- per al proper Dimarts de sang. Té més de 600 pàgines i em fa pensar en el darrer apunt de can Jauss: com m’agradaria poder llegir una vegada al mes un llibre com aquest! Avanço una pista musical -no doneu noms encara- que s’adiu amb el meu estat d’ànim actual, més aviat místic:

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

"Com a record d’una època –magnífica gràcies al teu cor curull de delicats sentiments- de la qual tu has estat l’ànima”. Una persona que rep un llibre amb aquesta dedicatòria n'hauria de tenir molta cura. Oi?

Vaig estar ahir al matí a Granollers, més que res a treure el nas i fer una mica d'acte de presència. Gairebè res de nou, tot i la sensaciuó de deja vu, sempre s'aprèn alguna cosa "Bottup" és la cosa. T'ho diu un dispers de mena i recalcitrant.

Montse ha dit...

Saps què m'ha passat? que he vist l'actualització del teu blog i en lloc de llegir "dispersió" he llegit "depressió". De vegades el subconscient ens juga males passades...

Cuida't el refredat i continua escrivint així, ets una vitamina literària que ens fa molta falta ;)

Bon diumenge!!!!

el llibreter ha dit...

Constipat, diumenge: quin bon pretext per mandrejar a pleret... Cuida't.

Salutacionas cordials.

Ma-Poc ha dit...

cuida't, a veure si se't cura el refredat... tot i que si et permet passar aquests dies, benvingut sigui... :)

jaka ha dit...

Hola Pere,
Jo de novel•la negre no n’encertaria cap ja que n’he llegit molt poques, però em sembla que aquesta música m’ha portat un títol al cap... ja miraré al bloc del dimarts a veure.
Que et milloris del refredat, que es una bona gaita. Feliç diumenge, que be oi amb tota la casa pintada ?

Rosa ;)

jaka ha dit...

aquesta primera novel•la en twitter es del Jordi Cervera ?

:)

zel ha dit...

La desvergonyida, més aviat pocavergonya, passa per fi a deixar-te una abraçada...noi, aquest curs que havia de ser tranquil és com un mar tempestuós...

Un petonàs!

miquel ha dit...

Segur que en tenia, Francesc. La pregunta és: per què els qui van heretar el llibre no en van tenir cura? No importa, és clar.
No coneixia bottup. Hi acabo de fer una mirada ràpida. Encara no tinc criteri per opinar. No sé que et va semblar a tu.

Ja ho pots dir, Arare, però no, no estic deprimit... encara que tothom sap que els diumenges a la tarda els trobo perfectament prescindibles excepte en època de vacances.
Gràcies, amiga, sempre van bé els ànims, sobretot quan el cos es vol rebelar.
Bona setmana!

Ja ho pots dir, llibreter: una excusa perfecta per mandrejar i llegir a ritme lent; la llàstima és que després del diumenge arriba el dilluns.
Gràcies (augmento la temperatura de la calefacció)
Salutacions.

Gràcies, Ma-Poc, és cosa lleu. El problema dels meus refredats és que el fum del tabac que no aconsegueixo deixar me'ls allarga indefinidament.

Aquesta novel·la segur que l'has llegida, jaka. (una pista només per a tu: llegir llibres i passar les pàgines salivant els dits pot ser molt perillós ;-)
El que m'emprenya dels refredats és la barba, més ben dit, el bigoti, tu ja m'entens.
Sí, en Jordi Cervera. Aniré llegint?

No et queixis, zel, que si ara et diguessin de jubilar-te dispararies a tort i a dret :-)
Un abraçada