-Què voldrà?
-Em posarà un quilo de bunyols (no m'atreveixo a dir brunyols) de l’Empordà?
Tot i que sóc més aviat de salats contundents, cada dia em descobreixo amb més afició a les llaminadures, especialment les dolces: deu ser cosa de l’edat. A més, m’agrada seguir les tradicions gastronòmiques del curs de l’any, i durant la Quaresma, per exemple, procuro menjar més bacallà que la resta de l’any –quin plaer la quantitat de possibilitats que presenta el bacallà!- encara que la meva butxaca se’n ressenti. Però deixem la digressió i anem al cas.
Abans de començar a ficar els bunyols al recipient de paper, la dependenta, ja granadeta, n’agafa un amb les pinces i me l’ofereix:
-Tingui, a veure que li sembla.
Assaboreixo lentament la peça.
-Perdoni que li digui, però els bunyols de l’Empordà no són ben bé així, encara que la veritat és que d’uns anys ençà allà tampoc són el que eren.
La dependenta atura el seu transvasament i és queda un moment sense saber que dir. Entenc que ja és l’hora de tancar i que no està per a gaires matisos. Finalment reacciona:
-Perdoni, senyor, quins bunyols m’havia demanat?
-Un quilo de bunyols de l’Empordà.
-Ah, no senyor, no en tenim, de bunyols de l’Empordà, els nostres són de l’Ampurdá. Ja ho deu haver llegit a la pissarra del carrer, ho posà ben clar, clar i català. Els vol o no?
-Posi, posi.
A la fi, penso que els bunyols de l’Ampurdá tampoc no estan gens malament i que cal obrir-se a nous sabors i noves textures, encara que el diccionari no les registri.
MEMORIA, VACUNA CONTRA EL POPULISME
Fa 43 minuts
7 comentaris:
Ni tan sols a l'Empordà no els feia tothom de la mateixa manera.
Si haguessis demanat brunyols,potser t´haguessin ofert una cosa lleugerament semblant al que recordes;)
M´hi jugo un pèsol que en aquests tampoc hi havia matafaluga...
De totes maneres, no me´n fiaria gaire d´un lloc de "l´Ampurdà" on també venen empanades de "sanfaina" (...t´ho diu una vella llaminera)
doncs mira que m'he fet un tip de riure :) hagués pagat per veure l'escena :D que tinguis un bon dia :)
Molt divertit !!! fa poc vaig descobrir aixó dels bruyols...
Bones vacances,
és que no se n'escapa ni una!
:-D
tu sempre amb la càmara apunt! :-)
I tanta raó com tens, Júlia; a més, trobo que la textura té tendència a ser més flonja cada any que passa (parlo sobretot dels bunyols que es venen). El que sí que solen escriure igual a l'Empordà és Empordà:-)
Em temo, V., que si hagués demanat brunyos haguessin considerat que tenia un defecte de parla o que era un ignorant. No sé que consideraran el dimecres o el dijous a Torroella quan demani bunyols en lloc de brunyols... "aquests xaves", potser?
No apostaré amb tu sobre la matafaluga, tindria la juguesca perduda.
I sí, a mi també em passa que desconfio dels que no fan sevir la llengua com cal dia rere dia, encara que de vegades una cosa és la llengua i l'altra les mans.
Ja m'hagués agradat, Clidice, protagonitzar l'escena, però com a mínim la vaig pensar :-)
És que els de l'Empordà (els de l'Ampurdà no ho sé), jaka, són terribles a l'hora de singularitzar-se.
Bones diades també per a tu!
Ja tens raó, kika: aquesta tarda m'he deixat la càmera a casa i trobava que em faltava alguna cosa, no era jo :-)
mentre siguin bopns, tant és que siguin brunyos com bunyols o que siguin de l'Empordà com de l'Ampurdà! no?
:)
Publica un comentari a l'entrada