2.4.10

divendres: la mort (badada del Satanàs)

Si no hi ha cap novetat, la meva connexió a Internet és nul·la, i suposo que continuo sobrevivint al fet sense gaires contratemps a l’espera de la resurrecció que, en el meu cas, serà segurament el dilluns. Tot i així, faig ús del poder que em concedeix Blogger per presentar-me a les pantalles -o a la nit ignota de la virtualitat desconeguda- amb uns fragments de la lectura que he repetit aquests dies.

Estic segur que tots els lectors habituals en un moment o altre de la seva vida ho han estat de la Bíblia, de l’increïble laberint d’històries de l’Antic Testament i de la història de Jesús vista des de les diverses perspectives complementàries i parcials del Nou Testament. És possible, però, que alguns lectors habituals no estiguin familiaritzats amb els evangelis apòcrifs, aquells que en un moment determinat l’Església va decidir que s’havien d’oblidar. Què us sembla de fer un tomb des del divendres fins al diumenge per una altra versió dels fets? No dic que les esglésies ara serien plenes, però crec que aquestes històries tindrien un públic fidel, sobretot si en acabar es fes una estona de diàleg, com als clubs de lectura. Per què no se’ns ha apropat, per exemple, l’evangeli de Nicodem?

20 [4].1. Mentre estaven tots exultants, es presenta Satanàs, l’hereu de les tenebres, i diu a Hades:
-Devorador insaciable de tots, escolta les meves paraules! Hi ha un tal Jesús, jueu de llinatge, quie es dóna el nom de Fill de Déu. Però només és un home, i els jueus l’han crucificat gràcies a la nostra col·laboració. I ara que ha mort, estigues a punt perquè l’hem de tancar aquí ben tancat. Jo sé prou que tan sols és un home, i fins li vaig sentir dir: “Sento a l’ànima una tristor de mort.” Però m’ha fet molt de mal mentre convivia amb els mortals en el món de dalt, perquè sempre que trobava els meus subordinats, els perseguia; i tots els homes que jo havia deixat esguerrats, cecs, coixos, leprosos i coses per l’estil, els guaria només amb la paraula. I, només amb la paraula, en retornava a la vida molts que jo havia preparat per a la sepultura.
Hades contesta:
-Tan poderós és aquest per a fer tot això només amb la paraula? Podràs plantar-li cara si és tan poderós? Em sembla que a un com aquest ningú no podrà plantar-li cara! I això que li has sentit dir que tenia por de la mort, segur que ho deia per riure’s i burlar-se de tu, amb intenció d’aferrar-te amb mà poderosa. Ai, ai de tu per tota l’eternitat!
Satanàs replica:
-Hades, devorador insaciable de tots! Tant t’espanta sentir parlar del nostre enemic comú? Doncs a mi no me’n fa gens, de por. Vaig atiar els jueus, i ells l’han crucificat i fins i tot li han donat a beure fel i vinagre. Prepara’t, doncs, a agafar-lo fort quan arribi.
Respongué Hades:
-Hereu de les tenebres, fill de la perdició, diable! M’acabes de dir que només amb la paraula ell ha retornat a la vida molts que tu havies preparat per a la sepultura. Doncs bé, si n’ha alliberat d’altres del sepulcre, com i amb quina força serem capaços nosaltres d’agafar-lo? No fa gaire vaig engolir un difunt que es deia Llàtzer, i al cap de poc algú d’entre els vius, només amb la paraula, l’arrencà de les meves entranyes per la força. Em penso que és el mateix de qui parles. Si el rebem, doncs, aquí, em sembla que passarem perill també pels altres. Sàpigues que atots els que he engolit des del principi, els veig agitats, i jo sento, a més, dolors en el ventre. No em sembla cap bon averany aquell Llàtzer que m’ha estat arrabassat primer, perquè s’envolà lluny de mi no com un mort sinó com una anguila: tan ràpidament la terra el llançà fora! Per això et conjuro, pel teu bé i pel meu, que no el portis aquí! Em penso que ve amb la intenció de ressuscitar els morts. Et dic, per les tenebres que posseïm, que si el portes aquí no en quedarà ni un de mort.


Els evangelis apòcrifs (Evangeli de Nicodem), a cura d'Armand Puig I Tàrrech. Proa.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no he llegit mai la Biblia (deu me'n guardi) però això es una mica més distret sembla, de fet tot plegat es una inútil inutilitat per a mi, no m'interessa en absolut, si no crec en Déu no puc creure en el dimoni, per tant la història ja no té per a mi cap interés.

la paraula de comprovació es "MATIM", será un missatge subliminal de Satanàs?.

Macondo ha dit...

Jo només he llegit alguns fragments de la Bíblia i conec algunes històries o mites,o com es vulgui dir,i he escoltat la Biblia quan em feien anar a misa de petita i no tan petita, així que, com molts de nosaltres tenim coneixements directes i indirectes del text. Els evangelis tant si són apòcrifs com si no ens aporten coneixements del passat i del present, ja que poden ser punts de reflexió sobre el què som i com pensem ja que som hereus d'aquesta tradició.
Jo no sóc creient, però d'aquest text que has seleccionat hi trobo moltes coses que es poden interpretar com ara que el diable, és a dir el mal, és aquell qui diu qui és Jesucrist i com es considera a si mateix. Hades remarca el poder que té la paraula per a la curació, i això li fa "por". No sé, però Hades em sembla molt freudià. I més, la im portància de la paraula en tot el diàleg, molt racional.
Potser aquests evangelis van ser arraconats perquè transmetien idees que no interessaven en el moment.
Bones vacances.

jaka ha dit...

Molt interessant i satànic !!!
Bona Pasqua Pere !!!
Avui he vist a la B. i al F.
Una abraçada,

Príncep de les milotxes ha dit...

Francesc no digues mentides que viuràs eternament suportant totes les ponentades i tramuntanes.
Això de creure en déu (ho escriuré en petit per tu) o en el dimoni no depén de tu; depén de l'àcid fòrmic que una formigueta subtil t'injecte a la glàndula pineal via la pell osulta sota l'ungla en una becaeta de primavera florida.
Aleshores restaràs per sempre més a la terra que no és una altra cosa que la fe còsmica i real de l'Univers.

Una abraçada a tots i bones festes; mengeu-vos totes les mones, però que no siguen totes de xocolate; també les de farina, carabassat i confeti ensucrat .

Per què serà que la meua paraula màgica ha estat de merked, perquè us encoratge a comprar al "mercat" aquests pastissos?

miquel ha dit...

Uf, Francesc, el dimoni és un personatge molt ben trobat present en moltes històries posteriors a les de la Bíblia, llibre, per altra banda, que tu i jo sabem que ha inspirat molts artistes i obres que admirem o coneixem. Va, no em diguis que no.


Què et diré, macondo, que tu no diguis? Com tu dius el llibre és un conjunt d'històries que pertanyen a la nostra tradició i que aporta elements de reflexió tant als religiosos com als que no ho són. Per altra banda, des del punt de vista literari, a més de ser font d'inspiració, és interessant en ella mateixa.
El motiu del poder de la paraula que ja apareix al principi dels llibres i que tu esmentes, és, per exemple, encra un motiu de reflexió i de creació força interessant i estès.


Ai, jaka, jo demà veure la B., cosa que m'alegra, però no m'importaria que el nostre reencontre , amb ella i alguns dimonis menors, fos posterior.
Una abraçada.

No m'he atrevit a dir-li a Francesc, príncep, el que tu li dius, però ara que ho dius...
En fi, al menys quests dies hem estat una mica al cel amb aquestes menges ensucrades que ens acabaran portant a l'infern on, pel que sembla ja queden pocs dimonis en actiu perquè ara, entre altres coses, es dediquen a manipular les nostres parauels màgiques.