Un dels aspectes més fascinants de la casa Amatller –la xocolata negra no m’agrada- és la quantitat, sobretot a la façana, d’animals que exerceixen rols humans. Per què el senyor Amatller va decidir incorporar tota aquesta imatgeria quan va remodelar la casa? Va ser Puig i Cadafalch qui li va suggerir i el va convèncer? Per què van triar uns símbols, alguns força comprensibles des de la perspectiva del propietari, i d’altres no tant? Tinc moltes més preguntes que ara, morts ja fa temps els protagonistes, es quedaran en la mera especulació més o menys raonable. Una pregunta, per exemple, en una latre camp, és per què mai no es va casar la Teresa Amatller (1867-1960), filla de l’industrial. En fi...
La parella d’animalons que més em crida l’atenció és la que des de fa uns dies tinc a la capçalera del bloc i que, segons es concreta en el rètol corresponent de l’exposició fotogràfica que des de fa unes setmanes es pot veure als baixos de la casa, correspon als ases escriptors, encara que jo més aviat veig dos ases lectors. Sigui com sigui, és un conjunt que aparentment s’allunya de la resta de la imatgeria i que, encara que siguin personatges extrets de la literatura i per tant vàlids per si mateixos, em pregunto –una altra pregunta!- quina intenció concreta tenia la seva inclusió en el conjunt: què o qui satiritzaven?
No se m’interpreti malament: que consti que els ases no sempre ho són, i en tenim força exemples, entre altres el que disputava amb fra Anselm Turmeda ara ja fa gairebé sis segles i que presentava uns arguments que crec que encara no han estat rebatuts de manera convincent, tot i l'aparent victòria final en el debat de Turmeda.
Mar blava
Fa 2 hores
4 comentaris:
deduir que algú pel fet de portar ulleres o no portar-ne és més escriptor o més lector em semblaria com a poc, agoserat...
fer qualsevol deducció sobre els ases que porten o no ulleres, ja em semblaria esperpèntic: la "ciència" i la consciència sobre -i al damunt- dels animals, quasi que em sembla exagerada si la comparem amb el poc que la ciència i la consciència es dedica a les coses mundanes dels pèrfids humans...
i després de fer la introducció a la resposta, ja no em queden paraules. Potser m'he metamorfosejat de gat en ase...
quantes preguntes!
jo de resposta no en tinc cap, momés sé que m'agrada, i mooolt!!!, la xocolata negra :-)
Som tots dos, perquè mentre uns comprem, altres... ens deixen comprar.
Una abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Gatot, no et sabria dir res sobre el fet de portar ulleres, excepte que deu ser una necessitat. En canvi, no veig cap estri que serveixi per escriure -i això que jo portava ulleres-, d'aquí el meu dubte.
En fi, tot plegat una al·legoria d'aquelles tan freqüents en altres temps i que encara té seguidors.
... en tot cas, en un ase felí :-)
En el fons tant se val la resposta, no, kika? La qüestió és estar distret, ja sigui amb l'escriptura, la lectura o la vida.
Ai, jo m'hi de de barrejar una mica de llet: ningú no és perfecte :-)
Ara que ho dius, Jordi, no deixes de tenir raó en alguns casos: els humans som així.
Segur que m'interessarà el teu especial del 23. Resto a l'espera.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada