són els escriptors o bé els lectors, els ases?

Un dels aspectes més fascinants de la casa Amatller –la xocolata negra no m’agrada- és la quantitat, sobretot a la façana, d’animals que exerceixen rols humans. Per què el senyor Amatller va decidir incorporar tota aquesta imatgeria quan va remodelar la casa? Va ser Puig i Cadafalch qui li va suggerir i el va convèncer? Per què van triar uns símbols, alguns força comprensibles des de la perspectiva del propietari, i d’altres no tant? Tinc moltes més preguntes que ara, morts ja fa temps els protagonistes, es quedaran en la mera especulació més o menys raonable. Una pregunta, per exemple, en una latre camp, és per què mai no es va casar la Teresa Amatller (1867-1960), filla de l’industrial. En fi...

La parella d’animalons que més em crida l’atenció és la que des de fa uns dies tinc a la capçalera del bloc i que, segons es concreta en el rètol corresponent de l’exposició fotogràfica que des de fa unes setmanes es pot veure als baixos de la casa, correspon als ases escriptors, encara que jo més aviat veig dos ases lectors. Sigui com sigui, és un conjunt que aparentment s’allunya de la resta de la imatgeria i que, encara que siguin personatges extrets de la literatura i per tant vàlids per si mateixos, em pregunto –una altra pregunta!- quina intenció concreta tenia la seva inclusió en el conjunt: què o qui satiritzaven?

No se m’interpreti malament: que consti que els ases no sempre ho són, i en tenim força exemples, entre altres el que disputava amb fra Anselm Turmeda ara ja fa gairebé sis segles i que presentava uns arguments que crec que encara no han estat rebatuts de manera convincent, tot i l'aparent victòria final en el debat de Turmeda.