Alguns recordareu que el mes passat parlava d'un vídeo del professor Juan Carlos Moreno Cabrera que havia desaparegut sobtadament de YouTube. Vaig imaginar una possible censura silenciosa -alguns encara les recordem; ara són més subtils- i vaig dir que ja investigaria. No va caler, a través d'un correu em van donar una explicació satisfactòria, encara que a mi m'hagués agradat saber el motiu darrer, profund, de la desaparició del vídeo.
Però el vídeo no es va esfumar totalment. Tothom intueix que el que un penja a Internet no sap els camins que seguirà i la fi que farà. En aquest cas, al menys dues persones van copiar el material i l'han tornat a penjar i em temo que de poc val la voluntat dels legítims propietaris d'impedir el seu visionat o distribució: ja hi deu haver un bon nombre de còpies; jo mateix en tinc una.
En el vídeo, ara en una versió completa, el professor parla, com ja vaig dir, sobre la relació de les llengües d'Espanya, sobre l'imperialisme lingüístic i temes col·laterals des d'una perspectiva diacrònica i actual. Des del punt de vista del coneixement, afegeix poca cosa al que ja sabem, però les fonts, el discurs en directe del professor, el to, la novetat que sigui un discurs des del castellà, diverses al·lusions a fets i personatges, la mateixa actitud del públic, converteixen el vídeo en un material interessant i atractiu.
I ara és quan se'm presenta un problema de consciència. Puc compartir el vídeo, simplement pel gust de compartir el que m'agrada amb els qui vénen aquí a passar l'estona? Hauria de respectar la voluntat de qui va decidir treure de circulació un material que li pertanyia? Els interrogants, diversos, podrien ser més abundants, però aquests són momentàniament suficients.
Aconseguiré resoldre els meus dubtes? Es pot comprovar immediatament, tot i que no descarto que demà o dintre de poc, la meva decisió sigui una altra. De tota manera, és molt possible que aquesta gravació, excessivament llarga en un mitjà de comunicació com aquest, no tingui ni un espectador que la miri en la seva totalitat o fins i tot s'interessi a començar a veure el principi, cosa que confirmaria la meva idea que el que diem no tan sols és efímer o passa ràpidament de moda, sinó que sovint és inexistent, malgrat les aparences.
Però el vídeo no es va esfumar totalment. Tothom intueix que el que un penja a Internet no sap els camins que seguirà i la fi que farà. En aquest cas, al menys dues persones van copiar el material i l'han tornat a penjar i em temo que de poc val la voluntat dels legítims propietaris d'impedir el seu visionat o distribució: ja hi deu haver un bon nombre de còpies; jo mateix en tinc una.
En el vídeo, ara en una versió completa, el professor parla, com ja vaig dir, sobre la relació de les llengües d'Espanya, sobre l'imperialisme lingüístic i temes col·laterals des d'una perspectiva diacrònica i actual. Des del punt de vista del coneixement, afegeix poca cosa al que ja sabem, però les fonts, el discurs en directe del professor, el to, la novetat que sigui un discurs des del castellà, diverses al·lusions a fets i personatges, la mateixa actitud del públic, converteixen el vídeo en un material interessant i atractiu.
I ara és quan se'm presenta un problema de consciència. Puc compartir el vídeo, simplement pel gust de compartir el que m'agrada amb els qui vénen aquí a passar l'estona? Hauria de respectar la voluntat de qui va decidir treure de circulació un material que li pertanyia? Els interrogants, diversos, podrien ser més abundants, però aquests són momentàniament suficients.
Aconseguiré resoldre els meus dubtes? Es pot comprovar immediatament, tot i que no descarto que demà o dintre de poc, la meva decisió sigui una altra. De tota manera, és molt possible que aquesta gravació, excessivament llarga en un mitjà de comunicació com aquest, no tingui ni un espectador que la miri en la seva totalitat o fins i tot s'interessi a començar a veure el principi, cosa que confirmaria la meva idea que el que diem no tan sols és efímer o passa ràpidament de moda, sinó que sovint és inexistent, malgrat les aparences.
6 comentaris:
es veu que deus tenir poques preocupacions si això et preocupa :-)
crec que fas ben fet de tenir-ne una còpia... mai se sap quan et pot venir be fer-la servir!
i crec que fas bé de penjar-lo. sempre va be refrescar la memòria de segons quines coses.
ara bé, també crec que ens podries dir per quina raó el an fer desaparèixer de la web ... i espero que no l'hagin fet desaparèixer del mapa! :-)
Com que ja l'havia vist sencer i ara he de córrer cap a la llibreria, només puc donar-te les gràcies per contribuir a la difusió d'un punt de vista necessari.
Salutacions cordials.
encasra que guaris la copia, em sembla que si el borren no el podràs veure.I en el fons, a qui l'importa, nosaltres ja ho sabem i ells no ho volen saber. La veu d'aquest home és tan sols una veu emmig del desert mesetari.
No només em preocupa, kika, sinó que m'ocupa :-)
Tinc la còpia sobretot perquè és més interessant el testimoni directe que el record del testimoni i, a més, perquè és una bona peli.
Crec que no he de ser jo qui digui per què va desparèixer d'Internet, però la raó que em van donar em sembla suficient i indiscutible; estic segur que tu pensaries el mateix.
Llibreter, penso que és un vídeo que cal conservar i exposar. Si més endavant en vénen d'altres de semblants, molt millor.
Bona feina :-)
Home, Francesc, jo tinc la còpia a casa, és clar que la puc veure i passar a qui em sembli o me la demani.
L'interessant no és el que es diu i ja sabem, sinó qui ho diu i com ho diu i algunes referències concretes.
Joan el Baptista va dir: "Jo sóc la veu d'un que clama en el desert: aplaneu el camí del Senyor..." Joan 1:23 I després ja veus com va anar. Qui sap si es multiplicaran les veus i el món canviarà amb l'arribada de no se sap quin Senyor.
que me'l podries enviar "a casa", sisplau? és que ara mateix no puc entretenir-me a veure'l... però com desaparegui de la xarxaaaaaa...
No crec que desaparegui, Montse, que em sembla que s'ha multiplicat força.
Publica un comentari a l'entrada