ni aqueixa fe... i un poble que creu no pot morir.
Jacint Verdaguer
Sempre he cregut que no només cal tenir fe per sobreviure -viure? triomfar?-, sinó que, sobretot, cal jugar.
Jacint Verdaguer
Sempre he cregut que no només cal tenir fe per sobreviure -viure? triomfar?-, sinó que, sobretot, cal jugar.
2 comentaris:
la vida és un joc no sempre divertit, però el de les décimes ho és prou de divertit i imaginatiu. Aquest poma de "admirose un Portugués que todos los niños de Francia supieran hablar Francés", de menut me'l recitava el meu pare, que per cert als 94 anys et pot recitar de memòria una gran part de l'Atlantida d'en Mossén Cinto.
Sigui com sigui, la vida sempre té tantes (di)versions..., fisn i tot tràgiques.
Sí que és un joc dievrtit, el de les dècimes, un preescalfament per aquesta nit de dissabte que espero que també sigui interessant, si se'm permet dir aquesta paraula aplicada al futbol.
El del portuguès és un dels pocs poemes que em sé de memòria de la meva època escolar. I ja m'agradaria, ja, escoltar el teu pare amb Verdaguer.
Publica un comentari a l'entrada