22.10.11

els últims homes lliures

La meua alumna crítica-confident-del-convidat em va dir que Quintana li havia caigut als peus, i també a la seua mare, amb qui comparteix programa i imagino que moltes altres coses. Dues concrecions negatives de l'espai: la que tothom sap i alguns comparteixen, la història del castellà de Gerard Quintana, i el fet de tapar-se amb la tovallola Om per posar-se el banyador a la platja. Intento discutir-li la qüestió del castellà, però mostro el meu acord en l'escena de l'entrevistador.

No tenia intenció de dir res sobre el convidat Quintana i de la cua que ha portat el programa, però un article d'avui -quan dic avui gairebé sempre vull dir ahir- de Víctor Amela em porta a intervenir en el que desitjo que ja siguin les escorrialles del debat, en alguns casos lúcid i en altres miserable.

Estic bàsicament d'acord amb els primers paràgraf d'Amela referits a Albert Om (aquí podeu llegir l'article sencer). Per dir-ho a través d'un exemple: em sembla que l'entrevista que farà no sé quan Buenafuente a Punset tindrà un interès molt limitat: tot el que era substancial sobre Punset ja ens ho va explicar Om sense dir gairebé res. És només un detall del darrer paràgraf del barceloní Amela el que em crida l'atenció. Copio el paràgraf:

Lo siento por Gerard Quintana, al que ahora tildan de traidor, independentista oportunista, mercantilista, facha y hasta pedófilo. Y no veo a nacionalistas defenderle mucho. Así las cosas, encuentro peligroso promover una Catalunya independiente: es muy de temer que acabase secuestrada por talibanes, fanáticos, reaccionarios y piratas que revisten con la cuatribarrada sus totalitaristas concupiscencias. Como esos que insultan a Gerard Quintana por permitirse ser hombre libre.

És la darrera frase, la conclusió, la que em sobta -les altres són previsibles-, perquè expressa una de les paradoxes del romanticisme: nacionalisme i individualisme. Poden -podria dir podem?- els nacionalistes catalans considerar-se homes lliures? De moment no ho veig clar, potser en un futur. Esclar que molts catalans, i qualsevol humà de procedència diversa, juguen sovint a la Pepa i la Ramoneta: és propi de la condició humana la dualitat, ens diuen per justificar el joc. Amela, en qüestió de nacionalismes, mai no hi ha jugat, que jo sàpiga.

14 comentaris:

gatot ha dit...

No vaig veure el programa ni l'he buscat -encara- al tele3 a la carta. Potser demà si tinc una estona, tot i que tinc pendent una recomanació també del singulars que dura 42 minuts.

Vaig sentir comentaris a la feina. Els vaig dir que jo provava de parlar en anglès -a estones- amb els gatets a casa, i que potser tenim massa pell de ceba amb el castellà.

Un company de feina, homosexual, parla amb el seu home i amb els seus fills en castellà a casa, i és dels més nacionalistes de la feina.

No sé si Duran i Lleida parla català o castellà o francès a casa seva... però queda clar -sembla- que se sent molt còmode essent espanyol.

De què parlem?

El que més m'ha sorprès del que dius és que Quintana es banyi amb banyador. El feia un home lliure en aquest aspecte.

O potser ho és precisament per posar-se'l.

Bona nit, pere.

Júlia ha dit...

Que jo sàpiga la professió d'aquest senyor és la de cantant, la vida privada és seva i encara gràcies que hi ha deixat entrar algú, a nosaltres, per tal de tafanejar. Em sembla bé que a casa seva parlin com els hi plagui i que si es vol tapar -ja que abans comenten que aniran a una platja 'tèxtil'- ho faci. No entenc les crítiques ni les filosofies.

Dit això és cert que hi ha molts sectors de l'independentisme -dividits entre ells per altra banda- que fan més por que 'els d'allà'.

Em temo que quan algú s'adscriu a alguna ideologia, la que sigui, perd una part de llibertat, vulgui o no vulgui.

Júlia ha dit...

Per altra banda,més estrany resulta la proclamació d'ETA en castellà, quan avui es poden posar subtítols, això no ha generat comentaris?

Francesc Puigcarbó ha dit...

es que no entenc res d'aixó de Quintana, que no pot parlar com vilgui amb els seus a casa seva? Entenc que per casa seva deu passar molta gent que deu parlafmolts idiomes i segurament els seus fills en sabrán més de dos quan siguin grans. A banda, algú hauria de reconèixer que va ser bastant penós el nivell de castellà del nen que va guanyar el Goya per pa negre.

Júlia ha dit...

Per cert, Quintana també havia cantat alguna coseta en castellà, em sembla.

Rita ha dit...

Vaig veure el programa d'en Quintana i és cert que em va sobtar veure'l parlar castellà amb la dona i els fills, sobretot amb els fills. Però després, a la platja, va explicar-li a l'Oms que a casa parlaven castellà també amb la mare, i amb això vaig entendre per què ho feia amb els fills.

No tinc fills, però sempre he pensat que si n'hagués tingut i el pare parlés una altra llengua, la que fos, i jo amb ell potser parlés la seva, amb els meus fills parlaria català, perquè és la meva llengua materna.

No sé si m'explico prou bé... :P

Em sembla que se n'ha fet un gra massa amb tot això. Com sempre, ens perden les petiteses...

PS ha dit...

A mi també em va sobtar que parlés castellà amb els nens, però no pas per estirar-me els cabells, només faltaria.
Avui estic plenament d´acord amb tot el que diu la Júlia.
El que sí m´esgarrifa es veure segons quins comentaris que he llegit aquests dies, hi ha "nacionalistes" que fan basarda.
I sobre el tema tèxtil el mateix, la llibertat està en poder escollir .

miquel ha dit...

M'encanten tants comentaris, i en dissabte :-)


Compte, quan algú mostra la seva vida privada, la fa pública, és una obvietat.



Un aclariment provinent d'un malentès: la qüestió del bany es refereix no al fet que es banyessin amb banyador sinó a l'actuació divertida d'Om que es canvia a la platja posant-se una tovallola al voltant de la cintura per treure's els pantalons i vestir-se de bany. És una assumpte únicament "costumista". Cada dia m'explico pitjor.

Júlia ha dit...

És que l'Om em temo que és molt 'recatat' i desinfectat, al menys en dóna la imatge, a més quan entrevista algú una mica 'hippi' el veig descol·locat, amb el Quintana una mica però amb el Pau Riba el vaig veure patir molt, menjant aquell arròs campero, em sembla que és de les poques estades on no ha sortit rentant-se les dents, he, he.

jaka ha dit...

Jo no vaig veure el convidat, particularment en Gerard Quintana no m’interessa massa, però ara en vista de tanta polèmica volia veure el vídeo però resulta que l’han retirat del web. Crec que hi ha molta gent que confonen la gimnàstica amb la magnèsia o sigui que Catalunya es per ells això quatre cantats de rok, el Barça, ectr. Per les festes de Santa Tecla el Quintana va actuar aquí a Tarragona i molta gent jove va fiplar amb allò de “Bona nit malparits”... considero que ell parli con vulgui i que primer que tot va a començar a cantar en castellà. Llibertat !!!

iruna ha dit...

no l'han retirat, jaka, continua estant disponible, com els altres de "el convidat", ordenats per dates. si tires avall, podràs trobar-lo. comença amb una publicitat de gas natural que dura uns segons, però després pots veure'l i escoltar-lo sencer:

http://blogs.tv3.cat/elconvidat

jaka ha dit...

Moltes gràcies Iruna, ara si que he pogut veure el famós vídeo... mira, no entenc res de la polseguera que ha generat la vida de Gerard Quintana, al “tuiter” s’han arribat a dir coses bastant ofensives... no se de que van tota aquesta gent... en fi a mi particularment m`ha caigut força be i trobo que te una vida molt interessant i sembla feliç.

miquel ha dit...

M'ha agradat el petit debat dels comentaris que avui, en contra del meu costum habitual, no respondré individualent perquè seria reiteratiu, però reblaré amb la meua.
Quintana, en la llengua dels seus fills, ha actuat per acció o per omissió. Podria dir que el resultat em sembla curiós, però més aviat em sembla anormal que els fills de pare de parla catalana i mare catalana en territori natural -aquí si que discutiríem- del català acabin parlant castellà. I repeteixo, és Quintana qui en dóna publicitat, Om és l'intermedairi. Evidentment cadascú és lliure de fer i dir el que vulgui i tota la resta d'opinar el que li sembli, si pot ser argumentadament però sobretot amb "educació".
I una concreció: Francesc, estic segur que que la majoria de nens de fora dels territoris de parla catalana haguessin fet un discurs en català menys correcte que el del nen de "Pa negre": Parlo d'oïdes -quin atreviment!-, perquè no he escoltat què va dir.

miquel ha dit...

Per cert, no és més nacionalista, i no discutiré ara la bondat o maldat del concepte i de la seva realitat, qui més diu que ho és, sinó qui presenta més argument -o fets- que el facin creïble.
Afegeixo aquest comentari perquè el 13 no m'agrada.