5.5.12

moment en verd

Hi ha moments en què t'abelleix una pausa, un descans en algun espai de sempre. No cal que sigui un lloc sense soroll i gent, només busques un indret conegut i t'abstraus completament. Prescindeixes de tot color que no sigui el verd de la natura que coneixes. Que hi fa que el verd no sigui d'oliveres, de garrofers, d'arrossars, de vinyes o cirerers? En el verd puges i baixes i et transportes, i hi veus el que vols malgrat les aparences falses i les realitats dels altres.



7 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Necessites natura urgentment

rhanya2 ha dit...

Jo el veig sempre i per tot arreu, sigui on sigui... és el meu color preferit!

PS ha dit...

Jo l´he vist avui dins una tavella de fava, recolzada en una paret de pedra on hi repicava el sol de ple.
Un verd tendre i provocador.


No te´l canvio ;-)

iruna ha dit...

que bo, miquel :)

a vegades tens unes sortides... :)

m'encantes.

miquel ha dit...

No puc fer res més que donar-te la raó, Francesc.

I un dels meus, Violette, ja veus fins a quin punt a vegades eclipsa tots els altres.

No saps la ràbia que et tinc de tant en tant, A. :-)

Encantadora iruna, que més voldria jo que tenir més sortides en verd ;-)

PS ha dit...

Sempre podem negociar...deixant la ràbia de banda ;-)

El verd argentat dels olivars, el verd intens dels garrofers, el verd misteriós del riu, el verd tendre dels ametllers...tria i remena, que t´estan esperant!

miquel ha dit...

Ah, si fos tan fàcil negociar, A., però ja saps que la meua ràbia és retòrica :-)