20.11.12

cartells electorals (mostra parcial)

Segurament aquesta campanya electoral és la més austera en publicitat als carrers. És ben possible que els estrangers que visiten el país aquests dies marxin sense saber -o tinguin una idea equivocada segons que mirin- que aquí ens juguem el ser o no ser el proper diumenge, o d'aquí a dos anys, o d'aquí a vint, o quan convingui i sigui possible.


Malgrat la relativa escassetat de cartells electorals, estic segur que els nombre de votants augmentarà respecte comicis anteriors i que difícilment hi haurà ciutadans que decideixin el seu vot per una cara de més o de menys durant les seues passejades. En tot cas, els papers amb imatges i eslògans serviran per omplir espai als diaris i altres mitjans amb immediateses i reflexions diverses i, avui, al meu bloc.

Com que crec que la Junta Electoral no té cap potestat sobre el meu espai, em puc permetre la parcialitat d'exposar el que se'm presenta als ulls sense pensar en percentatges i sense que la repetició de cartells tingui relació amb la meua intenció de vot. He dubtat entre comentar les visions o deixar-les lliures d'interferències i he optat per deixar anar la realitat lliure de càrregues subjectives, cosa que no sabeu com em costa. Únicament un aclariment que considero imprescindible: els cartells de la (les) CUP -deuen anar sobrats- van aparèixer el cap de setmana i han desaparegut aquest matí, en què només quedaven els anuncis electorals de l'encara entitat d'estalvi: l'esperança que la Caixa no em repercuteixi la neteja ja entraria dins dels comentaris que pretenc evitar.



detall



3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

a mi em fa gracia el de Mas a les banderoles que en una té un tros de braç i a l'altra la resta més el cos.

Júlia ha dit...

Les propagandes d'aquest tipus es presten molt a desenvolupar l'art lliure del collage.

miquel ha dit...

Sí, Francesc, després de sortir del forn, la publicitat agafa vida pròpia i fins i tot a vegades arriba a tergiversar els missatges, directament o a partir de les mirades que en fem.

Júlia, i això que aquest any són d'una escassetat notable