11.11.12

poètica de tardor

L'A. em provoca amb les pomes i jo, diu ella, la provoco amb els codonys. I les flors del llimoner entremig...

Ho penso, i no tinc clar que a les parades del mercat hi hagi codonys. Ja m'ha passat el temps? Encara ha d'arribar?

Sé que els codonyers fan fruites tardorals, però per assegura-me'n busco pistes a la viqui. Déu! Des de quant les enciclopèdies contenen tanta concentració poètica. Qui és el poeta valencià, rural o urbà,  que ha escrit l'entrada del codonyer?

El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.

És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s'ha conreat per formar arbres d'1,5 a 6 m d'alçària. Les branques són tortuoses; però, mentre són tendres, posseeixen tal flexibilitat i tenacitat que temps enrere eren preferides al vímet (de la vimetera ''Salix fragilis''); de fet, eixa característics és l'origen del nom castellà de l'arbre, "membrillo", derivat de "mimbrillo" (diminutiu de "mimbre", vímet).

És més rústec que les pereres i pomeres, la seva fusta resisteix molt bé el fred intens de l'hivern i com que floreix a finals d'abril, sol escapar de les glaçades tardanes.

El codonyer té les fulles ovades, enteres, tomentoses al revers. La frondositat que assoleix en cobrir-se de fulles, i de fruits, produeix tal sensació de plenitud que s’hi inspiraren el director Víctor Erice i l’operador Javier Agirresarobe per a filmar El sol del membrillo (1992), una al·legoria on relacionen l’exuberància vegetal de l’arbre amb la creació artística del pintor de Tomelloso Antonio López.

Quan la primavera anuncia l'hora de la floració, de les branques brollen, individuals, belles, quasi sense peduncle i relativament grans (fins a cinc centímetres), nombroses flors de pètals blancs o de color rosa clar. Els cinc pètals, protegits per cinc sèpals dentats, formen el jaç nupcial d'un harem on cinc pistils femenins (que formaran les cinc cavitats del cor fruital) esperen l'arribada del pol·len fecundador mentre els seus companys masculins (entre quinze i vint-i-cinc estams) romanen a l'espera de l'insecte que s'encarregue de dur el pol·len a uns altres harems de la mateixa espècie.

El fruit és un pom globós o piriforme, és a dir, format per pell, carn i cor, una estructura similar a la de les peres i les pomes, anomenat pom.

A diferència de les peres i les pomes, la pell del codony es troba coberta d'un toment, o pelusa cotonosa, que es desprèn en flocs en fregar-la. També se'n desprén quan madura, a la tardor; i, en fer-ho, deixa al descobert una pell fragant i d'un bell color groc daurat, mostrant-se entre les fulles com un rutilant i perfumat sol tardorenc.

Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat.

També es força utilitzat com a base per empeltar les pereres i així s'aconsegueix més precocitat i major calibre en aquestes. És un conreu més antic que el de peres i pomes i al fruit del codony és al que es refereix la llegenda grega de "Paris i la poma d'or".


Què puc afegir? Una pintura d'Antonio López? La història de Paris i la poma d'or? Potser un dels fruits saborosos de Carner que el poeta, el de la viqui, no esmenta? Un altre dia.

6 comentaris:

arati ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
arati ha dit...

Tens tota la raó: és una entrada que compleix amb la funció informativa sense menysprear el gaudi estètic: "les fulles ovades, enteres, tomentoses al revers".

La pàgina de wikipèdia té una segona pestanya de discussió: l'hi podem deixar unes flors.

Gràcies per aquesta mirada.

Pais secret ha dit...

Vinc del mercat,hi ets a temps encara. N´he comprat del Baix Llobregat, molt formosos i sans a 2 Euros, un pèl carots.Com que em provoques...
N´hi havia una pila de procedència dubtosa, molt macats, a 0,80 cèntims. M´ha fet la sensació que si els tocava se m´hi enfonsarien els dits.

Em poso de genollons davant del poeta que ha fet aquesta entrada a la Wikipèdia. Amb el jaç nupcial, l´harem i el rutilant i perfumat sol tardorenc, es pot demanar més?

Potser un codonyat on hi cantin els àngels???
Bon diumenge Miquel ;-)

iruna ha dit...

alguna vegada també m'ha passat això amb la viquipèdia, que hi trobes definicions que dóna gust llegir-les, com esta que tu mos transcrius.

m'ha cridat molt l'atenció lo caminet que seguix des del vímet al "membrillo"... i m'ha fet pensar que no conec bé la diferència (si és que són coses diferents) entre vímet i pauma. jo a tot li dic "mimbre".

esta setmana he descobert una pàgina web que em sembla sensacional i que promociona productes de les terres de l'ebre, i em vaig emocionar contemplant precisament la secció dedicada a la "pauma": les arrecades en forma de ventador i de cabasset, les graneres, la caragolera, lo punt de llibre, l'escuradents o "palillero" (ja veuràs que preciós!)...:

http://www.botigadelebre.com/ca/botiga/pauma-mimbre

miquel ha dit...

I quantes entrades més deu haver deixat el mateix poeta, Arati?
Sí, li haurem de deixar el nostre tribut escrit.

Je encara no he fet la meua ronda, A., però miraré de veure si en trobo i com en trobo; encara que segur que no sabré tractar-los com ho faràs tu :-)
És que no hi ha paràgraf que no tingui algun detall...
Bona setmana!

Iruna, la gràcia -i a vegades la manca- de la viqui és la diversitat de col·laboradors que produeixen entrades fantàstiques sense necessitat de tenir un editor que els constrenyi; unes entrades sovint molt desiguals quant a informació, extensió i rigor, però ja de cosulta obligada.

El vimet no e´s tan dúctil com la pauma i no permet el mateix grau d'impermeabilitat, però m'agraden tots dos. Al poble abans hi havia prou gent que treballava les paumes, però ara el seu ús ha quedat en mans dels artesans professionals.
Encara no he entrat al lloc que suggereixes... aquesta nit.

iruna ha dit...

me sembla que les vegades que he tingut esta sensació amb la viqui, com tu li dius, ha sigut també llegint descripcions botàniques.