28.11.12

circumstàncies atenuants

El fred creixent i la pluja minvant m'empresonen a casa durant la tarda i només surto per anar al super i a l'estanc.


Avui m'allargo a l'estanc de la senyora C., sempre amable i disposada a iniciar i mantenir una conversa amb els clients. Comencem parlant del temps, de la pluja que ens molesta més que el fred però que, segons ella, va bé per netejar una Barcelona cada vegada més bruta.

-Fixi's, veurà el munt de burilles del carrer. Si no costa gens llençar les cigarretes a la paperera... I les fulles, tot ple de fulles...

M'explica que ella viatja de tant en tant a Miami i els carrers són ben nets i que allí -s'ho pensa un moment- claven 500 dòlars de multa si et pesquen llençant qualsevol cosa a terra. Contraataco dient-li que Amèrica tampoc no em sembla un país modèlic i que les multes poden ser ben efectives, però indiquen el fracàs de l'educació, del convenciment personal. La senyora C. -jo també, però no li ho dic- dubta en general de l'efectivitat de l'educació.

-I els països nòrdics? No li sembla que són exemplars?

La senyora C. em recorda la quantitat de suïcidis dels països més boreals i les borratxeres de cap de setmana de la gent més seriosa.

I així anem repassant les desgràcies del món en la calidesa de la botiga fins que acordem, potser perquè el dos som grans i un pèl escèptics, que, malgrat tot, ja ens està bé el nostre país, encara que ara plogui i s'hagi presentat el fred que ja tocava. De política, ni una paraula.

De tornada, sóc ben conscient del meu trepig sobre les fulles dels plataners que amb l'aigua han adquirit un to fosc i brillant i a penes fan soroll, i recupero uns versos de fulles seques:

S'endú les fulles
la portera amb l'escombra.
Em deixa orfe.


Demà encendré la calefacció.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ls fulles dels plataners ja m'estàn bé al terra, és un element bucólic que decora les aceres de la ciutat, llàstima que embussa els imbornals i per això les cullenl, que prou feina tenen els de l'ajuntament.
Quan a les ciutats, ja m'està bé que estiguin una mica brutes o bastants brutes, les fa més càlides i humanes.L'excessiva netedat d'algunes ciutats nòrdiques fins i tot molesta per la seva fredor.

Clidice ha dit...

no sóc fanàtica del nord, perquè aquí sempre s'obvia allò negatiu, com si fóssim uns enzes. l'esquerra s'omple la boca de Finlàndia i no critica les seves lleis racistes, per exemple. o sigui que sí, m'agrada el meu país, fins i tot quan no m'agrada, perquè és el meu i és el meu referent cultural. si volgués tenir un ren alcohòlic com a referent cultural ja hi fóra. bon dia ;)

Carme ha dit...

Mai no se m'havia acudit considerar les fulles seques una brutícia...

I jo potser tinc la màniga ampla, però tot i que estic d'acord que Barcelona no és cap model de pulcritud i que a vegades quan vas a una altra ciutat t'adones més de les comparacions... tampoc la trobo tant bruta, o potser ja m'hi he acostumat, no ho sé. Tampoc volto massa i sempre vaig pels mateixos llocs.

M'agrada el teu vers :) i m'agraden les fulles seques.

miquel ha dit...

Certament, Francesc, s'han de netejar els carrers , però ja veus que estem d'acord que les fulles aporten un element especial també a les tardors de la ciutat.
A mi no em molesta una mica, dic una mica, de deixadesa.
Quant a les ciutats nòrdiques o d'altres on també fa més fred que aquí, el que potser han conservat millor és el seu patrimoni arquitectònic.


Tens raó, Clídice, des de la distancia -i el coneixement parcial- sovint es tendeix a mitificar.
M'encanta aquest possible referent cultural: un ren alcohòlic :-)

I és clar, Carme, les fulles seques fan bonic, encara que a vegades ens facin relliscar. Quin país seríem sense fulles seques a la tardor?
Barcelona és diversa, hi ha carrers que brutegen més que altres, però encara és plenament suportable i té el seu encant... Potser l'únic que a vegades em sobra és gent, i motos a les voreres i ... Ara no és el moment.
Gràcies doblement ;-)