guàdia civil i mossos: Espanya i Catalunya en negre

Els qui es presenten a un premi literari poden optar a fer servir un pseudònim o a deixar-se veure directament. No sabria dir els beneficis o perjudicis de l'anonimat o el nom real; segurament la firma contrastada beneficia els autors de prestigi i la firma imaginària pot afavorir els autors (i autores) novells. Tampoc no sé si els membres dels jurats de tots els premis literaris respecten els anonimats o el primer que fan és obrir els sobres on consta la veritable identitat dels concursants. I encara és possible que passi que, respectat inicialment l'enigma dels noms dels autors, la pressions editorials marquin el desenllaç final segons la hipotètica comercialitat dels noms. És clar que jo desconec el funcionament dels grans premis literaris i apunto simples hipòtesis.


De tota manera, a vegades no té cap importància que algú presenti la seua obra sota pseudònim perquè un jurat mínimament il·lustrat de seguida sap qui és l'autor. Suposem, que no ho sé, que l'autor del darrer premi Planeta hagués presentat la seua novel·la sense especificar el seu nom real. Imaginem el jurat que va llegint la novel·la; els trobem al primer paràgraf:

No era el momento ni el lugar, pero vio la ocasión y eso es algo que una mujer no desaprovecha nunca. Tan pronto como el guardia Arnau enfiló hacia los aseos de la gasolinera, la sargento Chamorro se dio la vuelta y...

No cal llegir més: la sargento Chamorro. Sense acabar el paràgraf tothom sap que l'autor és Lorenzo Silva i que ha presentat la setena novel·la de la sèrie protagonitzada pels guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro. Una novel·la negra guanyarà el premi Planeta, amb la mateixa parella que ja havia guanyat el Nadal l'any 2000.

Em queden poques pàgines per acabar La marca del meridiano i, com sempre, m'ho passo molt bé llegint les aventures, el cas, d'aquests dos personatges creats per Silva. Interès de la història perfectament  construïda i desenvolupada, estil àgil, el punt precís de desencís sobre la societat actual, una major maduresa en l'autor i en conseqüència en els seus personatges... I com element afegit, flaixos de reflexió sobre Catalunya i Espanya escrits abans de la gran manifestació.

Alguns apunts breus sobre la novel·la. En primer lloc la doble lectura simbòlica del títol. Un meridiano que fa referència al de Greenwich que es troba representat per un arc sobre l'autopista A2 als Monegros (i en altres punts de la geografia peninsular) i que en la novel·la assenyala l'apropament dels protagonistes d'Espanya a Catalunya. L'altre motiu del títol fa referència a la línia, que no puc desvetllar, que en un moment determinat de la seua vida va creuar Bevilacqua

Quant a la sinòpsi, només cal dir que el brigada Bevilacqua emprèn la investigació de l'assassinat d'un guàrdia retirat que havia estat company i mestre seu. L'assumpte el porta a Catalunya, sobretot a Barcelona i rodalies, on acabarà de treure l'entrellat del cas amb l'ajuda dels seus dos companys i els mossos d'esquadra.

El lector català pot trobar un al·licient afegit en el marc geogràfic i en la visió de Catalunya que Silva presenta a través dels seus personatges. Silva coneix força bé Catalunya i és capaç de crear diàlegs i reflexions no només versemblants sinó que m'atreveixo a dir que absolutament reals, Constitució inclosa. El moment en què entren a Catalunya, pot servir d'exemple:

Un cuarto de hora más tarde entrábamos en territorio catalán. Celebré el acontecimiento en voz alta para arengar a los míos.
-Benvinguts a Catalunya, nois.
-No me digas que te vas a poner a hablar en eso -dijo Chamorro.
-No me seas facha, Vir. Es una lengua reconocida por la Constitución, embellecida por grandes poetas y, como cualquier otra lengua contiene una visión del mundo, o sea, un tesoro humano.
-Ya, pero no es la mía y a veces no la entiendo.
-Lo que como cualquier otra forma de ignorancia no debe enorgullecerte. ¿ Por qué no aprovechas para aprender algo?