24.11.12

(i)(re)flexions d'una matinada de tardor

Encara no he acabat d'aclarir si les eleccions de diumenge són les de l'essència o les de l'existència, per bé que sé qui hi ha que diu que tot és u. I encara així em quedaria el dubte de si es tracta de l'essència i l'existència col·lectiva o individual. I en això ningú no em podrà convèncer que tot és u.


Continuo amb petits dubtes a l'hora de decidir quina papereta introduiré a l'urna (o m'introduiran, que alguns presidents de mesa creuen que el món es seu), però no em preocupen gaire els detalls de darrera hora ni els manifestos que volen decantar-nos en la nostra proverbial imbecil·litat humana. Tot i així, vaig llegint i continuant en la meua escassa capacitat de reflexió.

Avui m'ha cridat l'atenció un manifest amb l'encapçalament Independents (suposo que cap d'ells militant de CiUo votant de la Confederació en passades eleccions) per Mas (per Mas o per a Mas?). Dos eslògans destacats: Un líder amb idees és fort. Un líder amb ideals és invencible (observi's els plurals: ideals, idees). La part general acaba: Vota Mas: la transició tranquil·la i segura cap a l'autodeterminació. Resto segur però una mica intranquil.

En el manifest pròpiament dit, que consta de cinc paràgrafs, diuen en el tercer: Després d'hores de converses i debats entre nosaltres, s'ha fet evident que una cosa sí que la tenim en comú: la idea que l'actual procés polític, tan transcendent per a Catalunya, ha arribat a un punt en què l'objectiu immediat està per sobre de les ideologies. Em té intrigat on s'han reunit els firmants durant hores, però ho deixo córrer. El que no veig clar, malgrat que fa temps que m'ho temia, és que s'hagin acabat les ideologies, és a dir, els ideals i, potser, les idees, encara que “l'objectiu immediat” deu ser l'explicació. Alguns diuen que quan calgui ja ho recuperarem tot; d'altres no diuen res. Catalunya o els catalans, essència o existència, idees o ideologies... Simplifica que fa fort.

En fi, tot plegat em serveix de passatemps de sobretaula i em distrec amb els 52 noms dels firmants, alguns dels quals no conec, i sobretot amb les professions o activitats que mai no sé per què cal afegir (essència, existència, provisionalitat, carisma o funció?), però que sovint em semblen curiosament estranyes. Encapçala la llista, que no va per ordre alfabètic, un flautista (inevitable pensament d'Hamelín), abunden metges i metgesses. Curiós els qui s'atribueixen dues activitats o professions, mai tres o més, algunes reiteratives i moltes fent gala de l'art d'escriure, pràctica més que mil·lenària: periodista i escriptor, psicòleg i escriptor, escriptor i gestor cultural, poeta i escriptor (aquest és el cas més evident de la poca autoconsideració dels seus versos); una artista i cantant i un cantant i poeta (tot queda a casa, són parella); m'encanta que hi hagi un tenor i advocat, en aquest ordre... Explícitament, cap empresari, cap financer... I, ai caram!, una monja contemplativa, la germana Lucía, que si he de fer cas del que diuen els mitjans parla tan com contempla o potser parla del que contempla.

I jo que faig mutis per dedicar-me als cinc minuts quotidians de contemplació del cel nocturn. La lluna va creixent i la resta dels astres van girant a l'entorn de la terra, o és a la inversa? I els sol tornarà a sortir.


P. S. Veig que al pdf el flautista ocupa el tercer lloc i s'ha convertit simplement en músic. Decebedor.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Uf, no m'agraden gens els manifestos ni les crides al convenciment personal davant d'eleccions i d'altres festes, la veritat. Sort que no m'han demanat mai firmes per a res de tot això...

ninona ha dit...

Com diu la Júlia, uf! això dels manifests (i durant aquesta campanya i precampanya, encara més uf!).
No voldria pensar que s'han acabat
les ideologies, els ideals ni les idees que són les que ens haurien de menar cap a l'objectiu. Segur que hem d'anar tots a una vers l'objectiu comú, però hi ha formes diferents de fer-ho i aquestes formes són importants; no tinc clar que el que perdem pel camí ho puguem recuperar en arribar.

Jo també manifestava ahir els meus dubtes a l'hora de decidir quina papereta introduir a l'urna; espero acabar d'esvair-los avui.

Allau ha dit...

I la lluna i els astres què manifesten al respecte? També opten ara pels ideals o bé mantenen la seva trajectòria habitual?

Pais secret ha dit...

Em sembla, en part, que són les eleccions de la persistència de l´essència. I tant de bo que no sigui només un joc de paraules.

Pel que fa als presidents de mesa, quan ho ets et donen un llibret on et diuen que ets tu qui ha d´introduir-la i has de dir "vota". No ho fa tothom, és clar. A mi els interventors polítics em van renyar perquè no ho feia. Em sabia greu agafar el sobre de la gent de vuitanta i noranta anys que venien arrossegant-se per poder exercir el que no els van deixar durant quaranta anys. veies que volien fer-ho ells i els brillaven els ulls quan ho feien.
I també els joves que ho feien per primera vegada, amb aquella fe...
Espero que no em tornin a cridar en molt de temps a cumplir amb els meus deures de presidenta o de vocal, vaig veure i viure coses molt lletges.

Demà a votar, Miquel ;-)

fra miquel ha dit...

No entenc aquesta proliferació de manifests. Pretenen que votem segons la simpatia que podem tenir vers un o altre firmant? Tampoc entenc lo de les professions. Que té a veure amb les idees o ideologies?
Avui sopo amb un bon amic. Un amic dels de debò.
Tot i que ja tinc decidit quina papereta entregaré al president de la mesa per què la introdueixi a l'urna en nom meu (m'ha costat, ho reconec), espero reafirmar aquesta decisió tot "reflexionant" amb el meu amic.
Espero que demà vagi tot bé
Que tinguem sort.
Una abraçada

miquel ha dit...

Júlia, a mi ja em sembla bé que la gent faci públics els seus posicionaments polítics, les seues conviccions, encara que l'escepticisme prou ben fonamentat que tenim la majoria ens faci desconfiar de certes proclamens i certs personatges.


Cert, ninona, que els manifestos de campnya, els manifestos políticas en general, produeixen un uf! que fa tuf, però, com dic més amunt, benvinguda sigui la claror encara que sigui des de la foscor.
Vivim un temps d'idees canviants i ideologies escasses, csa que no dic que sigui bona o dolenta, segons.
Quant anar tota a una, tampoc no sabria dir-te si és gaire normal, i no dic si bo o dolent perquè no crec en els termes absoluts.
Sigui com sigui, votarem, i això ja és una opció.


Els astres, Allau, com tu saps ben bé, són tant llunyans i es preocupen tan poc per les històries terrenals...


Aquí, A., és quan caldria definir essència. Ho podríem fer, però el nostre concepte no seria millor que el de molts altres; de manera que jo al menys ja em conformaria a poder preveure una mica de la nostra existència. No ho sé, A., sempre dubtes i més dubtes i poques i revisables certeses.
Ei, demà em negaré a acceptar que no sigui la meua mà la que introdueixi el meu vot; si cal inpugnaré l'urna amb arguments definitius.
Saps que em vaig censar a Barcelona perquè estava tip que em toqussin urnes per donar i epr vendre al poble :-)
Demà a votar, i tant!

En aquests aspectes dels manifestos estic com tu, fra, em desconcerten. Però si hi ha qui els firma deu ser perquè realment influeixen sobre els votants, a no ser que sigui un acte de supèrbia dels firmants. Per altra banda, fer públiques les opcions polítiques no em sembla malament.
Espero que el teu convenciment final et sigui satisfactori perquè en el fons , més enllà dels resultats, el més important és la satisfacció amb un mateix.