Fa poc que he estrenat un mòbil d'aquells que permeten no només parlar per telèfon sinó també estar connectat a internet. Com que la meua misèrrima tarifa plana és únicament de tres euros, les connexions no em donen gaires alegries, així que m'he baixat l'aplicació WhattsApp que em proporciona la possibilitat d'enviar missatges sense pagar (gaire). Per poder comunicar-me amb algú, cal que l'altra persona tingui la mateixa aplicació. Una vegada carregada al mòbil, la mateixa aplicació s'encarrega de buscar entre tots els contactes telefònics els qui tenen el programa i automàticament indica el lema que cada persona ha decidit. En la majoria dels casos, que suposo que són aquells que no tenen un interès especial en l'aplicació, al costat del nom diu Hey there! I am using WhatsApp. Els qui deuen fer servir més aquest canal de comunicació han triat un lema propi. El que m'ha agradat més, i m'ha sorprès, és el de la meua neboda petita, la que em diu padrí encara que només ho sóc de la seua germana gran: Fortuna iuvat audaces.
El lema, tret de Virgili, hauria de ser Audentes fortuna iuvat, però el canvi no té cap importància perquè si fa no fa..., i la meua neboda, i fillola adoptiva, encara no fa llatí seriosament; en canvi tria un lema d'un optimisme que trobo totalment d'acord amb la seua personalitat i les seus experiències d'estudiant d'ESO, que connecta amb idoneïtat els clàssics amb la canviant realitat actual, que podria ser perfectament el lema d'un partit polític modern davant les incerteses del futur més immediat i que si cap partit no ha adoptat és perquè no domina el llatí, cosa que no té cap importància, o perquè la seua audàcia es veu coartada per la limitació que suposa la cerca de vots. I si és per falta d'imaginació o per por, molt pitjor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
xulo aixó del Whastsapp oi?
un company de feina ho té i contínuament vaig sentint sorollets, uns toquets de porta que li fan portar els ulls a la pantalleta, i uns "blub", "blubs", que fan la impressió que sigue un peixet i que no sé si són les seues respostes o algun avís, no ho sé... contants tocs de so enmig del silenci que acostuma a haver en aquell racó d'oficina.
un altre company també ho té i diu que hi ha dies que es troba amb centenars de missatges... i que no pot pair-los tots, clar.
me sorprèn molt tanta... "comunicació"? no sé com podeu resistir-la.
Encara sóc molt nou, jaka :-)
Dona, iruna, jo entenc que és més o menys com els missatges tradicionals o sms però sense cos econòmic. En el meu cas, des que el tinc, he fet i rebut quatre intervencions; una mitjana que la majoria de posseïdors de mòbil estic segur que considerarien lamentablement pobra.
Publica un comentari a l'entrada