Intento el joc amb camins, aigua, ones,
monotonia, equilibri, repetició, fer, desfer, pont, capvespre, inútil,
suau, reflexos..., però no trobo les paraules que em sembla que ja
quasi tinc, però que són molt diferents. Podria mentir, però no sé, no puc, fer l'haikú
d'aquest ànec que ignora la bellesa del camí que fa. Potser no cal.
Potser un altre dia.
Ja sé que a ell tant li fa, que el fa cada dia.
9 comentaris:
pos a mi em sembla preciós això que has escrit, tant "fa no fa"...
no recordo les pautes dels haikús, només que busquen trobar totes les vocals en cada línia, i tu les tens totes en cada frase escrita... fins "un altre dia" :)
a ell tan li fa
el que fa cada dia
un cami ondulant.
a mi també m'agrada molt; realment crec que les tens totes, les paraules. Intento jugar amb elles.
Monotonia
d'ignorada bellesa,
dibuixa l'ànec.
Els camins són onades
que es desfan al capvespre.
Jo sóc incapaç, la imatge em relaxa el cervell cada vegada que faig l´intent de relligar alguna paraula.
Em sembla que te la robaré...
Gràcies, iruna, però hagués preferit un producte acabat.
Ei, això de totes les vocals no ho tinc gens clar :-)
Gràcies per la col·laboració, Francesc. Ja veus, hi ha dies que no trobes el que vols.
Molt bé, ninona! I en forma de tanka! Hauré de fer més suggeriments :-)
Tota teua, A. A mi em va passar com tu dius: un primer estímul de poetitzar i la realitat de quedar-me amb la contemplació de les línies i el moment.
És preciós aquest post... la fotografia però també les paraules.
Em temptava un haikú i no m'hi atrevia. Si tu no, per què jo sí?
Segur que no seria gens millor que les paraules que tu calles.
I finalment no me'n sé estar:
Punta de llança
ignora la bellesa
arma de pau.
Gràcies, Carme.
No, no, no callo les paraules, és que no les trobava, ni tampoc el to.
M'encanta la teua interpretació.
ones suaus, i perfectes.
regals del capvespre:
la bellesa de l'instant
preciosa sèrie d'imatges :)
petó
Gràcies, xurri :-)
Ja era això, però encara em costa pensar que puc posar-li lletra més enllà de sensacions inconcretes.
petó
Publica un comentari a l'entrada