5.4.13

fa no fa...


Intento el joc amb camins, aigua, ones, monotonia, equilibri, repetició, fer, desfer, pont, capvespre, inútil, suau, reflexos..., però no trobo les paraules que em sembla que ja quasi tinc, però que són molt diferents. Podria mentir, però no sé, no puc, fer l'haikú d'aquest ànec que ignora la bellesa del camí que fa. Potser no cal. Potser un altre dia.

Ja sé que a ell tant li fa, que el fa cada dia.

9 comentaris:

iruna ha dit...

pos a mi em sembla preciós això que has escrit, tant "fa no fa"...

no recordo les pautes dels haikús, només que busquen trobar totes les vocals en cada línia, i tu les tens totes en cada frase escrita... fins "un altre dia" :)

Francesc Puigcarbó ha dit...

a ell tan li fa
el que fa cada dia
un cami ondulant.


ninona ha dit...

a mi també m'agrada molt; realment crec que les tens totes, les paraules. Intento jugar amb elles.

Monotonia
d'ignorada bellesa,
dibuixa l'ànec.
Els camins són onades
que es desfan al capvespre.

PS ha dit...

Jo sóc incapaç, la imatge em relaxa el cervell cada vegada que faig l´intent de relligar alguna paraula.
Em sembla que te la robaré...

miquel ha dit...

Gràcies, iruna, però hagués preferit un producte acabat.
Ei, això de totes les vocals no ho tinc gens clar :-)

Gràcies per la col·laboració, Francesc. Ja veus, hi ha dies que no trobes el que vols.


Molt bé, ninona! I en forma de tanka! Hauré de fer més suggeriments :-)

Tota teua, A. A mi em va passar com tu dius: un primer estímul de poetitzar i la realitat de quedar-me amb la contemplació de les línies i el moment.

Carme Rosanas ha dit...

És preciós aquest post... la fotografia però també les paraules.
Em temptava un haikú i no m'hi atrevia. Si tu no, per què jo sí?
Segur que no seria gens millor que les paraules que tu calles.

I finalment no me'n sé estar:

Punta de llança
ignora la bellesa
arma de pau.

miquel ha dit...

Gràcies, Carme.
No, no, no callo les paraules, és que no les trobava, ni tampoc el to.
M'encanta la teua interpretació.

Xenia ha dit...

ones suaus, i perfectes.
regals del capvespre:
la bellesa de l'instant

preciosa sèrie d'imatges :)

petó

miquel ha dit...

Gràcies, xurri :-)
Ja era això, però encara em costa pensar que puc posar-li lletra més enllà de sensacions inconcretes.
petó