Parlar de la revetlla quan ja s'han
apagat els focs i s'han menjat les coques -i ja comença a minvar la
primera lluna plena de l'estiu... i el dia s'escurça- deu portar
mala sort. Sant Joan és, potser més que cap, un dia de promeses, de
nostàlgies i de renovacions, de foc que crema el vell -cendres que
s'enlairen- i purifica el nou -flames que naixen-, de màgia del
moment. Sant Joan és l'anunci secret del que vindrà i confirmació
del que és. Sant Joan és l'esclat de la pólvora que se'n burla de
tot i que diu que tot és possible...
Sant Joan de revetlles a casa i de focs -controlats- al carrer. Sant Joan dels vells i dels nens. Sant Joan... Jo tampoc no en parlaré avui de la nit de Sant Joan, ni sobre senyeres i fogueres, però:
2 comentaris:
Molt maca l´estelada d´espelmes!ja els passaré la idea als de Calella.
Encara que aquest any no hagués estat possible amb el xim-xim constant que queia, i que amb prou feines va permetre encendre la foguera i això que hi havia més gent que mai.
El manifest, igual,amb mencions especials a Espriu i Estellés recordant el desè aniversari de la seva mort.
Assum, em sembla que aquesta estelada era una proposta "universal" que sembla que no es va seguir gaire.
També ens va plovisquejar, però els focs van triomfar, encara que jo vaig trobar que hi havia poca gent.
Ja veus, en el nostre manifest l'únic nom propi va ser el del jesuïta Josep Pau Ballot, que també va tenir la seua gràcia.
Publica un comentari a l'entrada