Els qui heu vist Fill de Caín segur
que recordeu la magnífica escola d'escacs que ocupa la rebotiga d'un
lloc indeterminat (?) de Barcelona i que a mi em va suggerir remotament el
cementiri dels llibres de La sombra del viento. Segurament les
escenes en aquesta escola han estat les que avui, finalment, m'han
estimulat a obrir la porta d'un club d'escacs del barri que feia anys
que volia investigar però que mai no havia gosat visitar.
Torrenegra! Quin nom tan adient i tan misteriós, quina promesa d'aventures! Què hi ha darrere d'aquest nom? Bé, l'interior no se sembla gaire al de la pel·lícula, però és un lloc acollidor, una mica ancorat en un altre temps, en procés de remodelació. Ha estat interessant entrar-hi i parlar una estona amb el seu president. Què fan en els clubs d'escacs? Quins són els socis que els freqüenten? Quin és el seu futur? S'han de fer esforços per mantenir aquests llocs singulars? Em faran rebaixa en el carnet de soci -o classes gratis- si els faig una mica de publicitat? En Lluís Mercader, el president actual del club, ha tingut l'amabilitat de respondre una petita entrevista improvisada. De tota manera, si teniu interès pels escacs o alguna tarda no teniu una ruta fixada, deixeu-vos portar per les vostres passes fins al club i completeu la descripció que jo no faig.
Demano disculpes a Lluís per les interferències produïdes per les converses dels membres de la ANC de la Sagrada Família, que tenen muntat tots els dijous un punt d'informació d'una hora, i pel so de l'ordinador del costat, en què un soci desenvolupava, una mica distret, tot s'ha de dir, una partida d'escacs.
9 comentaris:
quin gustet sentir-te la veu :)
m'ha agradat molt l'entrevista. veig que este local està a prop de casa... si t'hi apuntes o hi tornes, m'agradaria saber què s'ensenya a les classes d'escacs. vull dir a part d'estratègies. diu que les classes les fa ell. m'agradaria sentir-lo i veure'l mentre les fa. què diu, com incita a reflexionar, com se comporta, com són los silencis... no sé si és possible presenciar-les.
si és del 3 de febrer, és un local aquari, com la sareta :)
també m'ha agradat sentir com dius "tiniu"; veure com ell somriu quan explica que alguns socis han marxat i alguns... s'han mort, o quan diu que tenen un pare molt trempat que també farà classes a partir del setembre; saber que tenen altres quotes "segons les circumstàncies"; que els diners que es paguen no els cobra ell sinó que són pel grup, que ho fa per plaer. se'l veu feliç.
t'hi apuntaràs?
mos portaràs més entrevistes d'estos llocs per on vas?
bona nit, miquel
La promoció pel que fa a l'afició als escacs ha patit, de forma estranya, alts i baixos diversos. Durant un temps, fins i tot abans de la transició, es va promocionar fer cursos d'escacs a les escoles però em temo que deuen quedar poques mostres d'aquell intent, algun talleret per aquests col·legis del món i para de comptar. La llista de les activitats extraescolars al llarg dels anys ens donaria moltes pistes sobre les dèries, modes i misèries de tots nosaltres.
Torrenegratotseguit!
A mi també m´ha sorprès la teua veu, amb perdó dels escacs.( Ai, Iruna!)
Sempre penso que quan em jubili m´hi reenganxaré als escacs. De petita em van apuntar els dissabtes - per aquella mania dels pares que volen que els fills facin el que a ells els agrada, mal fet!- i vaig acabar odiant els matins de dissabte.
Més tard acabaré escoltant-vos al vídeo,l´accent m´agrada, vaig a dinar ;-)
Iruna, prou que la coneixes la meua veu, amb els dialectalismes que he tornat a recuperar, però és veritat que jo gairebé he oblidat la teua :-)
No sé si faré més entrevistes; en aquesta hi ha una mica de trampa perquè fa temps que conec en Lluís i, per tant, tot era molt distès i fins i tot divertit.
No m'hi apuntaré, no. Només sé moure les peces i ja no tinc paciència per aprendre estratègies, però penso que és un exercici -i un joc i un art- excel·lent, i estic segur que en Lluís és un bon mestre que sap aconseguir la concentració imprescindible dels seus alumnes en aquest temps de concentracions difícils i de fàcils dispersions.
Bona nit, iruna.
Quasi ho havia oblidat, Júlia, però és veritat que abans es feien moltes classes o tallers d'escacs. Recordo que al meu segon institut gairebé tothom hi jugava, i no era infreqüent veure el conserge de la nit amb un tauler sempre preparat i algun professor o alumne enganxat als moviments. L'altre dia em va sorgir el dubte sobre si a escacs jugaven més els nens o les nenes.
Això mateix, A. En Lluís no té en compte que els del sud tenim una dicció més suau, més lenta (com la dels territoris del sud dels USA respecte els del nord) :-)
Però si tu també coneixes la veu... Tant ha canviat?
Uf, això de les activitats obligatòries..., però no s'hi pot fer res. Més tard un fa les tries i a vegades aconsegueix oblidar les fòbies d'infantesa. Jo, com deia més amunt, ja no m'enganxaré als escacs, encara que de tant en tant faig alguna partida amb la màquina (amb trampes).
Amb retard: bon profit!
HI jugaven més els nens i hi juguen més els homes, sobre el tema es poden elaborar moltes teories, tot i que avui potser seria diferent i no vol dir res, també juguen més a futbol.
Sóc en Luis, del Torrenegra...i gràcies pels comentaris a tots i especialmente a Miquel per fer-nos aquest xic de publicitat de quality.
Iruna, amant de les veus, passa pel club si el tens a prop, seras benvinguda, entre les 7 i les 8. Els dimarts tinc dos nens i amb un sembla un combat i amb l'altre un gust mirar-lo com es mosega el dit o revolta els seus cabells mentres pensa. El dimecres puc estar per tu. Bye
Em sembla que l'escola d'escacs que surt a "Fill de Caín" és a el Centre de Lectura de Reus.
Què oblidats tinc els escacs... I mira que hi havia arribat a jugar, sense tenir-ne gaire idea, només les coses bàsiques. D'adolescent hi jugava amb el porter de casa, mentre m'explicava la vida de les mestresses de casa de l'edifici. Vaig aprendre molt!
recordo bé la teua veu, miquel. només deia "quin gustet" :)
gràcies per la invitació, lluís de torrenegra. m'encantaria poder veure-vos "en acció", a tu, de mestre, i als alumnes que vénen a aprendre. dimarts sembla un dia interessant :)
no sé què vols dir amb això dels dimecres... també fas classe?
visc a 200 quilòmetres del torrenegra, però ma mare té un pis molt a prop d'on sou, on vaig viure fins als 7 anys, i a vegades hi vaig. justament esta setmana he de venir dimecres perquè toca visita a sant joan de déu. potser encara m'hi acostaré... però no t'ho asseguro. ja veig que hauré de demanar que la pròxima visita mos la posen en dimarts, que sembla interessant esta parella que comentes. tu també els parles de les mestresses? :)
quins amics més "trempats" que tens, miquel. com tu, sembla molt bona gent.
Júlia, però ni tan sols algú s'ha dedicat, que se sàpiga i sigui notori, a elaborar cap teoria.
Gràcies, Enric; sigui on sigui, un lloc ben atractiu.
A mi, amb els escacs, em va passar com a tu, encara que jo no tenia porter... llàstima.
Tens raó, iruna, el record no és la realitat.
Uf, en Lluís, és encara més terrible que jo.
Publica un comentari a l'entrada