La nit dels museus presenta un dilema
pràcticament irresoluble. Un, que fuig de les concentracions, però
té tendència a perdre's entre la gent, no sap si entrar o quedar-se
fora. Finalment, només hi ha una solució possible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sóc anti mogudes massives, encara més ara que de jubilada entro a molts llocs de franc o a preu mòdic, a més a més no sóc gens noctàmbula, així que passo de 'nits'
Que maques les fotos, de fora cap a dins, de dins cap a fora...
L'última m'agrada molt... La gent com obedients, toca mirar pel balcó i miren... I tu els caces in fraganti.
A vegades fa mendra l'acumulació de gent, però també té la seva gràcia.
ser part de la gent i veure'ls com un entomòleg estudiaria els seus insectes. antropologia, anar a la recerca d'espècimens o una bona excusa per fer-ho diferent. cada dia em fan més mandra els museus, com els hospitals, totes les acumulacions monotema em neguitegen, ves. :)
Jo sóc també antimogudes, Júlia, però a vegades se m'escapen els peus. Quant als horaris, aquí sí que no ens entendríem :-)
La veritat, Carme, és que al MACBA hi havia molta, molta gent, i era atabalador. així que ja veus que em vaig distreure fent fotos, cosa que, com ja saps, no em costa gaire ;-)
Gràcies.
A mi també em neguitegen els hospitals, Clidice; els museus, depèn, però no m'hi ser estar molta estona.
La gent està bé, alguns de prop i altres a certa distància; de tota manera, jo més aviat bado que analitzo.
Publica un comentari a l'entrada